EDICIÓ ESPECIAL COVID-19

DIRECTOR: JOSEP MARIA CASTELLS BENABARRE
EL PERIODISME OPTIMISTA DE CATALUNYA ®
SUBSCRIPCIÓ DE PAGAMENT

Sabem que són moments incerts. Moltes tragèdies que s'acumulen i que els periodistes intenten cobrir tant bé com poden acaben sent polèmiques ja que els qui veuen o llegeixen aquestes notícies no sempre poden estar preparats per rebre aquestes males notícies. 

La societat actual està fracturada, la majoria de persones estan a l'atur o pateixen alguna malaltia que els dificulta el procés vital. Però també hi ha milers d'alumnes d'escoles que quan veuen la televisió poden creure que estem en un món estigui en perill d'extinció.

No és així. Simplement que s'està donant massa protagonisme a certes notícies que francament en una societat avançada no haurien de passar.  La nostra posició és de total respecte als pares i mares que s'han queixat de l'impacte negatiu i baixa qualitat d'algunes d'aquestes notícies. Inclús podriem arribar a afirmar que si seguim en aquesta deriva el periodisme no serà mai independent. I en situacions de crisis les persones han de poder "refugiar-se". El nostre servei és el periodisme optimista de Catalunya pioner a nivell europeu. Estigueu segurs que si les coses empitjoren sabrem donar-vos motius per ser més optimistes i sortir renovats després de visitar el nostre producte. Sense oblidar una cosa:que l'optimisme ha nascut a Balaguer.

La repetició de les eleccions espanyoles són un símptoma de inmaduresa política que té la classe política espanyola. Nosaltres com a optimistes creiem que la política ha de servir per avançar i no retrocedir. 

Davant unes eleccions, molts ciutadans es plantegen com fer arribar als polítics el seu vot de càstig.

Una opció és el vot en blanc , que consisteix a dipositar a l'urna un sobre sense cap papereta al seu interior. En el cas del Senat, és també la papereta en la qual no s'ha marcat cap candidat. No s'adjudiquen a cap llista, però se sumen al total de sufragis i fan augmentar el percentatge mínim, fixat en el 3%, perjudicant així als partits més petits.

Generalment s'interpreta el vot en blanc com el de la persona que voldria donar suport a algun partit, però cap dels que es presenten li val.

Una altra alternativa és el vot nul , que és quan la papereta arriba a l'urna sense sobre, o bé el sobre o la papereta no són els oficials o estan ratllats, trencats, o contenen algun element afegit. Un sobre amb paperetes de dues o més candidatures també és tingut per nul. En el cas que el sobre de votació contingui més d'una papereta de la mateixa candidatura, es computarà com un sol vot vàlid.

Desde El Mercadal recomanem votar en blanc o nul perquè no ens mereixem aquest país.

La abstenció és una altra posició política que consisteix a no anar a votar.Encara que sigui molt alta, la llei considera legítims els resultats.

¿Però quina lectura treure de l'abstenció? La interpretació és més difusa, ja que una persona pot haver-hi no exercit el seu dret al vot per indiferència, descontent, distracció o malaltia.

Alguns ens han acusat de partidistes però la sentència final us ho diu tot: malgrat donar cobertura a notícies i opinions sobre política no tenim ideologia política. En una societat moderna cal llibertat de premsa. Justament el que reclama el Grup Barnils.

 

Catalunya està en evolució constant. No només per al tema de país, sinó també per l'optimisme que es contagia dia a dia per la desesperació de moltes famílies que no tenen recursos. Cada dia que passa la investigació fa possible nous invents de tot tipus (mèdic, tecnològic, automobilístic...)
Molta gent s'ha afegit al carro de l'optimisme, en conseqüència del pessimisme que ha regnat durant més de 5 anys. I això va creixent fins a tal punt que noves formes de fer periodisme vagin creixent dia a dia.

Els mitjans de comunicació espanyols només fan que treure notícies de catàstrofes i contagien pessimisme. Però a Catalunya no és així. La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, que coordina TV3 i Catalunya Ràdio sembla ser que s'ha adonat de la importància que l'optimisme sigui notícia destacada. I ens n'alegrem molt perquè aquesta bandera és la que hem portat nosaltres des de el primer moment. De vegades hem arribat a ser considerats "fantàstics" o especialistes en "fer volar coloms". Però sembla que ara no som els únics que procedim d'una manera diferent de la de la majoria de diaris i televisions espanyols. I creiem que avui en dia no fan falta més notícies negatives, ja que més del 90% que veiem per la televisió tenen la seva part fosca i pessimista.

El periodisme optimista és una marca registrada amb la finalitat de contagiar un valor necessari per a la societat com pot ser l'optimisme en l'àmbit català.

El nostre portal és editat en un 100% en català i de producció pròpia està tenint molt bona acceptació en l'àmbit lleidatà i també català, on actualment té una mitjana de 4.432 visites mensuals segons l'auditoria de Google Analytics, que ens fa ser dels digitals més llegits de la província, per la qual cosa ens fa pensar que algun dia podrem ser un referent, o almenys poder tenir l'honor de dir que vam ser el primer mitjà català en transmetre positivisme a la societat. I la nostra vocació ens diu que hem de servir a un sol poble: Catalunya.

Xavier Salomó (Sabadell, 1976) va començar a apuntar tímidament el cap al món de la il·lustració de llibres infantils i juvenils fa uns cinc anys, i ara no para.  Va ser guanyador del  premi Junceda, en la categoria de llibre infantil de no ficció, per la col·lecció Els Sons de…, un preciós projecte de llibres d'endevinalles amb finestres.

A realitzat diferents talles de pop-up a la seu de l'APIC (Associació professional d'il·lustradors de Catalunya); entre molts més actes com firma de Llibres, cursos, tallers i sobretot edició de les seves obres espectaculars i divertides que et fan aprendre.

Ens ha concedit la següent entrevista:

- Vostè pensa que hi ha una "literatura infantil" o que la literatura és una sola?

Les dues coses: podem parlar de "literatura", però som éssers que classifiquem les coses, per tant podem parlar també de "literatura infantil". Així acotem, ja d'entrada.

A més, fent visible l'etiqueta "literatura infantil" donem llum a un mercat enorme i dinàmic, de llibres i àlbums pensats per als més petits, que també poden gaudir els grans.

- En què es basa per triar els temes dels seus llibres?

En l'entusiasme. Totes les idees que tinc i que tenim amb el tàndem parteixen d'una emoció intensa que creix i creix fins que pren forma de llibre. Quan la primera idea té aquesta força és quasi segur que s'acabarà materialitzant.

- El mercat i la demanda de determinats temes ¿són decisius a l'hora d'escriure?

Crec que això passa més en el món del llibre dirigit sobretot al mercat escolar. Sembla que hi ha "tendències" més marcades. Pel que fa a l'àlbum il·lustrat o el llibre joc, que és el 90% de la meva producció, també hi ha modes, però crec que ho vivim bastant al marge. Parlem de llibres que tenen un component visual, estètic i emotiu molt important, i això és atemporal.

- Quin és per a vostè el seu millor llibre publicat, suposant que hagués de triar un de sol?

Me'ls estimo tots i cadascun, perquè són part d'una trajectòria i d'un aprenentatge. Els darrers sempre els tinc més presents, és clar. Cada llibre té una virtut que fa que te l'apreciïs: un va ser el primer, un altre et va permetre practicar una tècnica nova, un altre va ser un best-seller, un altre va guanyar un premi... I l'últim, el que tens al cap, aquest és sempre el teu "enamorat".

- Els nois d'ara llegeixen més, igual, o menys que abans?

Hi ha la teoria que es llegeix més, però darrerament també es diu que l'addicció digital ha reduït la lectura, o més aviat ha canviat la forma de llegir. És probable que hi hagi una generació que perdi l'interès per la lectura tal com l'hem entès fins ara i prefereixi "picotejar" d'aquí i d'allà, fent lectures en diagonal, amb molts estímuls per minut i poca concentració i abstracció. Però sospito que això serà temporal i que ens adonarem que aquesta forma de "llegir" suposa pèrdues importants a nivell cognitiu i també de gaudir.

- Quan va sentir la necessitat d'escriure, sense que sigui per una obligació educativa?

De fet jo no "escric" tant com dibuixo. I la totalitat de llibres que he fet sol (com a autor i il·lustrador), els he dibuixat primer i després els hi he posat text, si ha calgut. En el cas de llibres com OFF, vaig veure que podra explicar la història sense texts, i m'hi sento molt còmode.

- Quins llibres recorde especialment de la seva infantesa, i per què creu que segueixen en la seva memòria?

El descobriment d'en Roald Dahl fou fonamental: Matilda, les Bruixes, en Charlie i la fàbrica de xocolata... Els llegia a la meva germana petita, que no era aficionada a llegir, i s'hi va enganxar gràcies a ell! Encara ara el rellegeixo, i sovint. El seu estil no ha envellit gens. És divertit i transgressor, exagerat però intel·ligent.

- Creu que és veritat la frase tan escoltada "els nens no llegeixen"? Es llegia més quan era petita?

No ho sé. En tot cas els nens no en són responsables. Els pares hem d'ocupar-nos d'iniciar els nostres fills a la lectura. Desplaçar-los a altres activitats de "resultats" més immediats i fàcils pot ser un problema pel futur, en molts aspectes.

- Quins llibres de la seva autoria no pot deixar de recomanar per a la biblioteca dels nois? I Per què?

Segons l'edat i els interessos, recomanaria:

La col·lecció de Minipops: La Caputxeta, Els tres porquets, Rínxols d'Or, La Ventafocs, i els propers títols que sortiran aviat (3-5 anys), publicats per Combel.

Una nit bestial i Quin caos d'habitació (6-8 anys), publicats per Cruïlla.

L'illa de les 160 diferències, El país dels 260 clons i La màquina del temps (5-90 anys), publicats per Cruïlla.

OFF (8-12 anys), publicat a França per Seuil.

- Teniu un contacte molt proper amb els seus lectors, les seves narracions i representacions dels contes, li permeten l'intercanvi amb els nens. ¿Això  li aporta alguna cosa a l'hora d'escriure?

I tant! Cada cop que signo llibres i conec nous lectors em sento més proper a ells, i per tant, és com si cada cop que començo un nou projecte, pensés en tots aquests lectors que aviat en podran gaudir. M'encanta rebre feed-back. De vegades des de l'illa de Taiwan!

- Que ens podria explicar sobre les seves últimes publicacions i projectes futurs?

Hi estic molt engrescat. Ara estem acabant dos nous Minipops (Hansel i Gretel i Les 7 cabretes) i tot seguit abordaré un parell d'àlbums molt diferents l'un de l'altre com a temàtica, però que esperem que tots dos facin gaudir els nostres lectors de sempre i alguns de nous!

Moltes gràcies per el seu temps, i esperem molts més exits.

Enhorabona Xavier Salomó.

Dimecres, 02 Març 2016 12:34

L'optimisme:nou estil de periodisme

Escrit per

El negativisme en què es tracten les notícies en els mitjans de comunicació és alarmant. Ens venen un estat de por i caos constantment. Aquesta tendència fa molts anys que està sense canvis i ha arribat a un estat crític. La població ha donat un cop sobre la taula i ha dit prou de sensacionalismes que són depriments. 

Ha arribat l'era de l'optimisme. Una era renovadora. Una era en què es valoren les notícies positives i comencen a ser portada d'alguns mitjans de comunicació. Nosaltres des de El Mercadal hem estat pioners en engegar aquest nou estil de comunicació. Ens satisfà enormement que altres portals de notícies segueixin el nostre exemple i puguem ser un referent. 

Hem de valorar especialment les notícies positives que han sortit últimament a les Terres de Lleida com per exemple la notícia de la reforma de les Basses d'Alpicat en forma de càmping i del parc dels barrufets. Nosaltres creiem que és una oportunitat única que La Paeria de Lleida no pot deixar escapar, ja que la posada en funcionament suposaria molts llocs de treball i seria un referent a nivell europeu de positivisme, ja que els barrufets són un exemple de positivisme i valors per la canalla. En aquests temps incerts val la pena recuperar aquests valors humans.

 

Dijous, 25 Febrer 2016 15:46

Lleida-Balaguer-La Pobla

Escrit per

Una de les demandes més comunes dels usuaris del transport públic a la nostra demarcació, sens dubte és la millora del confort,tecnologia, velocitat i trajectes de la línia ferroviària de Lleida-Balaguer-La Pobla. 

Vam avançar molt amb la creació de l’ATM, però calia més avanços.I per fi, han arribat. Això sí, gràcies a l'Ajuntament de Balaguer, Paeria de Lleida i Ajuntament de La Pobla de Segur, que juntament amb la de FGC (Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya)han arribat a Lleida els dos nous trens d’alta tecnologia i confort que han costat un total de 9,4 milions d’euros, d’ample ibèric i de tracció dièsel. Una empresa suïssa n’ha estat la fabricant. Els nous combois tenen ni més ni menys que 50 metres de llarg i tenen capacitat per a 201 passatgers cada un, la meitat (104) asseguts. A més, compten amb plataformes d’accés fàcil, estan climatitzats, gaudeixen de cobertura WIFI i tenen espais oberts i amplis on poden transportar-se, fins i tot, bicicletes.

Els nous trens triplicaran les freqüències actuals (es recuperaran els tres viatges diaris entre Lleida i la Pobla i 10 entre Lleida i Balaguer) i, segons la Generalitat, permetrà també guanyar velocitat comercial i comoditat per als passatgers. Les freqüències es van reduir el 2012 per estalviar un milió d’euros anuals i retallar el dèficit.

 Exactament de Lleida a Balaguer es passarà de 29 a 24 minuts, de Balaguer a la Pobla de 81 a 69 minuts i de Lleida a la Pobla de 110 a 93 minuts. Entre Lleida i Balaguer es passarà de quatre serveis diaris els feiners a 10, i de tres els caps de setmana a 9 els dissabtes i diumenges direcció Balaguer i 10 els diumenges direcció Lleida.

Felicitem a FGC i als tres alcaldes de les poblacions més importants d’aquest trajecte, entre ells el nostre estimat alcalde, per haver escoltat la veu del poble i exigir els drets i millores que ens pertocaven des de ja fa temps. Sens dubte aquest és un avanç molt bo al que hem d’estar immensament agraïts a les nostres institucions, ja que, com deia abans, era una demanda molt comuna dels passatgers de la línia de Lleida-Balaguer-La Pobla, ja que els trens estaven en molt mal estat.
Creiem que cal prendre patró de models de països capdavanters per poder també millorar el confort, seguretat, serveis i tecnologia dels trajectes dels autobusos públics.

Un tema pendent i que també cal escoltar és la creació i posada en marxa de la nova estació d’autobusos de Lleida el qual està molt degradada i poc vigilada com també la de Balaguer i que els autobusos disposin un sistema d’avís acústic automàtic a cada parada, tal i com es fa amb els trens. També creiem que cal ser més ambiciosos al demanar més comoditats i serveis ja que actualment aquesta és una de les principals carències del servei de cotxes de línea al nostre territori. 

La pàgina de Postureig de Lleida és una pàgina d'humor que publica posts sobre posturejos, coses divertides i/o anècdotes intentant que tinguin relació amb la ciutat de Lleida i la resta de pobles de la província. Això s'aconsegueix amb texts curtets humorístics, emotius o sarcàstics que capiguin en un tuit, redaccions més llargues (com aquesta), enllaços interessants, fotografies i "memes" creats pel "Sr. Postu", l'home "anònim" darrera del barret de l'aplec del caragol al qual li agrada parlar de si mateix en tercera persona (guiño guiño), està enamorat de la seva terra (destacant l'aplec) i que té la (qüestionable) intenció de presentar-se a alcalde de La Paeria amb el seu partit, el #PartitPosturil.

 

El Sr. Postu ha rebut diversos premis, com el IV Concurs de Rodolins i Versos Satírics Memorial Jordi Plens, de la Federació de Colles de l’Aplec del Caragol, pel poema «Versets d’un lleidatà animorat», i el guardó Amic dels Camins de l’Or Líquid del Segrià Sec 2014, del Consell Comarcal del Segrià. També ha participat en diverses conferències, com la inaugural del Dia de l’Emprenedor Català 2014, de la Jove Cambra Internacional, sobre emprenedoria solidària, o en el XVII Fòrum d’Estudis sobre la Joventut, amb el tema Joves i Talent. Finalment, ha escrit un llibre, el Sóc de l’oest - Lo #PostuLlibre

 Com va sorgir el naixement del personatge ‘el Postu’? Hola! El Sr. Postu va anar sorgint poc a poc des dels comptes a les xarxes de Postureig de Lleida, quan des de la pàgina vaig començar a publicar posts un pèl més "personals" (sarcàstics o no). Crec que el saber que darrera d’allò que es publica a les xarxes hi ha una persona i no una màquina o una empresa és positiu per generar empatia. I per la primera #PostuParty va ser el dia en el que el Sr. Postu va sortir de les xarxes per existir ja de forma física, amb màscara, barret i ulleres festivaleres.

Actualment quantes xapes de postureig hi ha a la venda i a que van destinats els beneficis?

Actualment hi ha 12 #PostuXapes: - La xapa I love Popes en benefici de Adima Lleida (Associació de Dones Intervingudes de Mama) - La xapa I love Bigotis en benefici de l'Institut de Recerca Biomèdica per crear un grup de suport per a afectats de càncer de pròstata a l'Hospital Arnau de Vilanova i al Santa Maria - La xapa I love Boira per les persones en situació de sense llar a través de la iniciativa Arrels - Sant Ignasi de Loiola - La xapa I love Peluts en benefici de 3 protectores d'animals lleidatanes - La xapa I love Aplec, en benefici de gent en situació d'exclusió social, a través de Creu Roja i Càritas de Lleida - La xapa I love Somriures en benefici de Down Lleida - La xapa I love Allioli en benefici del Banc dels Aliments de Lleida - La xapa I love Kets en benefici de la infància per Creu Roja de Lleida - La xapa I love Camacus que destina diners a tota la resta de causes - La xapa I Love Frescos en benefici de beques menjador també de Creu Roja - Les xapes I Love Padrins, versió padrí i versió padrina, en benefici de AFALL (Associació de Familiars de malalts d'Alzheimer i altres demències de Lleida)

A més a més, s’han creat altres productes com la #PostuBirra, la #PostuPizza o el #PostuLlibre (llibre més venut a Lleida el Sant Jordi de 2015) que també destinen diners a aquestes causes.

Creus que Angel Ros és un bon alcalde per Lleida?

Crec que sí, crec que l’Àngel ha set un bon alcalde per Lleida. El que no sé és si és el millor alcalde que Lleida podria tenir ara mateix, la sensació que tinc i considero que tenen molts Lleidatans és de massa merder i obscuritat a la Paeria. Sóc dels que aposta per a que els polítics estiguin poc temps en política, perquè quan passes molts anys en un càrrec o dedicant-te a això, sembla que els motius i les motivacions s’enterboleixen. Amb l’Àngel tenim certes discrepàncies en la política però també bona relació personal (o això m'agrada pensar!).

Què és millor que té la ciutat de Lleida?

La ciutat de Lleida té moltes coses bones: la seva mida, que et permet anar a tot arreu a peu; la seva situació geogràfica, que et permet plantar-te a la platja o a la muntanya en menys de dues hores… El fàcil seria dir que el millor és La Seu Vella, que és espectacular, i lo populista / posturil “la seva gent”. És el conjunt i la suma de tot això suposo, em costa decidir-me per una sola cosa.

I el pitjor?

Crec que el pitjor de Lleida és l’actitud passiva de molts lleidatans, un cert auto-menyspreu que es dóna des de fa temps i del que des de Postureig Lleida portem temps intentant (m'agrada pensar que ja amb cert èxit) canviar, que no té raó de ser. Aquestes idees compartides de “Per Lleida, ja està bé”, "A Lleida no s'hi fa res" o "Lleida és el cul del món", i que els mateixos lleidatans ho acceptem o no ho discutim, és el més dolent que tenim.

Veiem que ets un gran influencer a nivell català. T’ha costat molt arribar a tenir aquesta popularitat?

Doncs no ho sé, tot és relatiu... És cert que hi dedico molt temps i esforç als comptes, però lo de ser Top Influencier de Lleida i al Top 20 de Catalunya a Klout ni ho busco ni m’importa massa; Només em fa gràcia perquè que el Sr. Postu sigui Top Influencier ho trobo molt irònic pel que ser “influencier”

significa o per com s'ho prenen certes persones, però res més. Seria com si es descobrís que l’agència d’anti-corrupció fos la nº 1 en la llista dels més corruptes. Jo me’n ric de tot això, i encara ara no entenc quins són els criteris que es segueixen per dir que un és el primer o el segon ni quina utilitat té a part de per fer postureig. Sisquere ser "Top influencier" m'ajudi a convèncer a la gent a comprar més xapes o a estimar més Lleida, res més.

Et sembla una bona iniciativa fer un parc temàtic sobre els barrufets?

Personalment em sembla una bona iniciativa, però amb matisos. Considero que els barrufets és una temàtica adient, dedicada als nens petits, amb un missatge positiu i coneguda internacionalment, el qual ens aportaria turisme, com molta gent que va a Poitiers al parc de Futurescope per posar un exemple de ciutat petita amb un parc. A banda de la tradició que tenen els barrufets a Catalunya (sobretot pels que ens considerem de la generació del Club Super 3), les dues darreres pel·lícules dels Barrufets, del 2011 i 2013, han recaptat gairebé un miler de milions de dòlars, sense comptar el merchandising generat a banda, i se'n prepara una de nova per 2017; Qui diu que és una franquícia antiga perquè pensa en que veia la sèrie fa temps a TV3, no sé si té en compte aquestes dades. I no és només el parc, si no els hotels, zones de lleure, etc (pensant particularment en els llocs de treball) que es generarien a banda. Ara bé: És el millor que s’hi podria fer? És la millor temàtica que s’hi podria posar? Qui ho pagarà tot plegat? Realment hi ha inversors? No podríem fer una cosa més pensada pels lleidatans en lloc de privatitzar l’espai pensant en el possible turisme com en el conte de la lletera? Crec que les darreres informacions de començar a arreglar-lo amb zona de barbacoes i càmping seria millor, o fins i tot la proposta de fer una enquesta entre els lleidatans sobre què fer-hi. La gent encara ara té molt carinyo a les piscines que hi havia i potser fer una zona així però renovada seria el més adient.

Que té el teu llibre ‘ Sóc de l’oest’ que va agradar a tanta gent?

Doncs crec que lo #PostuLlibre és un llibre divertit, entretingut, fàcil de llegir, que el pots obrir per qualsevol pàgina i també aporta un missatge positiu, tant a dins de les pàgines com en el fet de l’euro que es destina a les causes solidàries esmentades. A més a més, el fet de promoure el l’orgull lleidatà (amb el #Lleidatanament) i la mateixa figura del Sr. Postu, fan que el cocktail sigui molt atractiu pels lleidatans o la gent que vol conèixer Lleida. Fins i tot crec que té un punt sociològic interessant en el sentit que descriu de forma força àmplia un moment de temps molt determinat de Lleida i com era la seva societat llavors... Però és el meu llibre, què he de dir? XD

Penses escriure més llibres com aquest?

Doncs m’encantaria! Tot i que crec que l’estil seria una mica diferent, potser un llibre amb una història més lligada. Ja tinc vàries idees, però caldrà esperar.

Veiem que estas enamorat de les xicotes de Lleida. Que és el millor de les dones de les terres de Lleida?

Haha bueno, lo Sr. Postu no té manies, si la paa és de Lleida o no és lo de menos. La veritat és que prefereixo que li agradi Lleida que no que sigui lleidatana; Hi ha lleidatanes (posturetes) que reneguen de la seva terra, i llavors, què més dóna si són d'aquí o no? Mentres s'estimi Lleida ja està bé. Però m'agrada pensar que les lleidatanes tenen certa cultura de l'esforç i de no abandonar a la primera de canvi, que en les relacions considero important. I que són les més castisses, pa que mos ham d'anganyar!

Creus que està en perill la pagesia a Lleida?

No conec en profunditat el tema, però pel que veig als mitjans i a les xarxes, els pagesos estan molt cremats. Les subvencions, les assegurances, els boicots, i lo malament que sents que ho estan passant tots plegats. Als que fan fruiters potser els hi valdria més arrancar-ho tot i dedicar-se a conrear cereals, que és un producte a l’alça mundialment, però seria una llàstima. Per això vaig endegar el #FruitaDeLleidaChallenge, per donar-los-hi un cop de mà, però no és només la fruita el problema si no tots els altres tipus de conreus. I no oblidem als ramaders, als quals la OMS els hi va fer un enorme favor fa uns mesos (noteu el sarcasme). El que si puc dir és que, encara que estigui en perill, sento que l’orgull pagès no ho està, al contrari, que molts estimem i valorem com cal aquesta professió i cada dia en som més. Encara que faci més de 10 anys que no faig cap cavalló ni esporgo res, li tinc molta estima i respecte a la professió!

Quina xapa ha tingut més èxit al moment?

Jo diria que la primera, la de I Love Popes, és la que s’ha venut més. Tant l’atracció que genera per si sola la paraula, molt representativa del lleidatà, com el disseny i a qui es destinen els diners, hi ha ajudat.

Et volem demanar un favor, podries fer de ‘I love barrufets’ a Lleida?

Haha doncs em sap greu, però he de dir que no. Tot i que com ja he explicat a mi els barrufets no em desagraden, té moltes coses en contra aquesta xapa: És una marca comercial i registrada, crec que per desgràcia ara els barrufets generen certa animadversió entre els lleidatans, i finalment que el més important en el que s’ha de pensar és a qui es destinen els diners i que la xapa hi tingui relació, no tant com es digui aquesta. Però bé, mai se sap.

Quines característiques ha de tenir una noia per lligar amb el Postu?

Hahaha aquesta em recorda a una pregunta que li van fer fa poc al Luis Enrique, entrenador del Barça, deia: “Quines característiques ha de tenir una noia per lligar amb un jugador del Barça?”. Ell, amb certa sorna, va dir “que sigui simpàtica”. És difícil generalitzar i dir característiques així de concretes, ja que les noies (o les persones) ens agraden per un conjunt de virtuts (i defectes). Podria dir que m’agraden les noies que m’estimulen d'alguna manera i que són bones persones, per exemple. Llavors hauríem d’entrar en què vol dir ser “estimulant” i “bona persona”... Que sigui simpàtica, doncs.

Creus que serà aviat patrimoni mundial de la UNESCO la Seu Vella?

Crec que sí perquè s'ho mereix, però aviat també és un temps relatiu: No menys de 3 o 4 anys. Ja ho hauria de ser, i fa dies!

Que té l’Aplec del caragol per ser una de les festes amb tant ressò nacional?

Doncs que hi participa molta gent, i també pel que s’hi fa: Lo de menjar caragols a molta gent li sembla curiós. I suposo que els milions de litres de cervesa també ajuden.

Li agradaria anar un dia a dinar amb Àngel Ros?

I tant! Sobretot si paga ell! :) No sabria dir a ningú amb qui no aniria a dinar o a sopar: De tothom se’n pot aprendre alguna cosa, i un dinar o un sopar no és tant temps com per no poder suportar-ho. Però amb l’Àngel no tindria cap problema, al contrari... Aprofitaria per demanar-li que em deixi fer una #PostuParty multitudinària als campos per exemple!

Has estat a la plaça del Mercadal de Balaguer? I al Sant Crist?

Sí que hi he estat, i vàries vegades a més a més. De petit amb la família vam estar anys viatjant cada cap de setmana per la província, així que hi ha pocs llocs en els que no hi hagi estat. Però per desgracia no me'n recordo de tots, així que tinc pendent fer una ruta. A Balaguer a més a més hi vaig presentar el #PostuLlibre a principis d'any.

El que es comenta sobre el partit posturil, és una proposta seria o és en clau d’humor?

Doncs la resposta la puc extrapolar al moviment de #PostureigLleida en general: la intenció és que sigui en clau d’humor, però de tant en tant et venen ganes de dir una cosa seriosa, de lluitar per una bona causa i d’ajudar als altres i a la ciutat; i molts dels que et segueixen volen que ho facis. Així que diré que és en clau d’humor, però no descarto fer alguna cosa més seriosa algun dia, però ja sense màscara.

En el cas que algun dia arribi a ser alcalde, que farà per la ciutat de Lleida que no hagin fet els polítics d’avui dia?

Se m'ocorre dir que els meus comptes a les xarxes els duré jo, i que respondré personalment quan algú m’escrigui, com faig ara. Que intentaré ser proper, a les xarxes i a fora, i evitar de la manera que pugui el #PostureigPolític. Tenim una gran eina amb les xarxes i no sé si els polítics l’utilitzen gaire, segurament per por a "cagar-la". I també que no m'apoltronaré. Hi ha polítics de Lleida que ja ho fan tot això, per sort!

Quin missatge té el Postu pels catalans?

Doncs als catalans en general els hi diria que “Catalonia is not Barçalunya”; Que a tot Catalunya hi tenim moltes coses bones per gaudir, i que donin un cop d’ull cap a l’oest, que es sorprendran de tot el que tenim per mostrar.

En Jaume Celma és, actualment, Co-director del Centre Clínic de Psiquiatria i Psicologia Mèdica i Coordinador del Servei de prelaboral de Salud Mental del Centre Assistencial de Sant Joan de Deu d’ Almacelles amb una trajectòria professional de més de 17 anys d’experiència.

Va despertar el seu interès en l’àmbit de les neurociències cap a l’any 2002 i des de llavors ha estat vinculat en diferents especialitats de la Psicologia aplicant els seus coneixements en neurociències en l’àmbit de la discapacitat intel·lectual, addiccions i resta de trastorns de la Salut Mental, treballant en la majoria de recursos assistencials de la xarxa tant en l’àmbit públic com privat.

És Màster Universitari en Psicologia Clínica en Hospitals Generals, en Recerca Clínica en Medicina i en Neuropsicologia Clínica.

Es troba finalitzant la seva Tesi doctoral en l’àrea de neurociències en la Universitat de Granada.

És personal investigador adscrit en l’ Institut de Recerca Biomèdica I.R.B (www.irblleida.cat) projecte Càtedra Novartis àrea Neurociències.

Secretari de la Junta de govern de la Delegació Territorial del Col.legi Oficial de Psicologia de Catalunya des del 2011.

La seva activitat investigadora s’ha centrat en la línea de les addiccions i el córtex prefrontal. És, Editor de tres llibres: Neuropsicologia de la Impulsivitat: Actualizacions, La Impulsivitat: Aplicacions Clíniques i Bases teòriques i Clínica del Comportament Impulsiu. 

Autor i coautor de múltiples articles que versen en la mateixa línea i organitzador de diferents Simposiums sobre la conducta impulsiva entre altres comunicacions.

 

Com recordes la teva època a la universitat?

Amb molta nostàlgia. Van ser anys de formació acadèmica i personal, sobretot personal. La riquesa d’experiències contrastaven amb arquetips de la teva pròpia personalitat que et guiaven a l’hora d’interpretar la realitat i corregien creences, de vegades, errònies.

Quins referents de la història de la psicologia i psiquiatria són els seus referents?

Se’ns dubte els cognitivistes Vygotsky, Piaget i Wundt a més del conductista Skinner. Però, sempre m’ha fascinat el mon de la neurofisiologia i en el moment actual estic seguint d’aprop a Stephen Porges i la seva “Teoria Polivagal” i Paul Swingle considerat el pare de la psiconeurofisiologia, als quals vaig tenir el plaer de conèixer un cop a Madrid en el primer Congres de neuroteràpies que es va fer a España, tots dos personalitats dintre d’aquesta disciplina.

Qui conforma el seu equip de treball?

En el nostre Centre Clínic treballem actualment 4 professionals; dos psiquiatres, un neuròleg i jo mateix.

Per quins motius et vas voler dedicar a aquesta professió?

Sempre he tingut una vessant social,des de petit. Constantment he buscat el contacte social característica que ens defineix com a essers humans. M’entusiasma el poder ajudar als altres, trobar alternatives a la seva manera de pensar , a les seves cognicions i conductes per poder ajudar a millorar la qualitat de vida de les persones a nivell clínic. Ara recentment, amb la tècnica Neurofeedback.

Quina és la filosofia de Centre Clínic de Psicologia? I els seus orígens?

El Centre Clínic de Psiquiatria i Psicologia Mèdica va neixer al 1965 de la mà del Dr.D.Manuel Celma Cínca. És un centre ambulatori de Serveis de Salut Mental que compta, ara mateix, amb mig segle d'experiència i està dirigit pel Dr.Celma Jr i un servidor.

Acompanyem als nostres clients i als seus familiars a millorar la seva salut mental abordant tots els problemes psicològics i psiquiàtrics amb un enfocament multidisciplinari oferint diagnòstic i tractament integral, teràpia farmacològica, psicoteràpia i noves tècniques de neurorehabilitació cognitiva. Realitzem estudis exhaustius de la personalitat, neuropsicològics i neurofisiològics.

Ajudem als nostres clients a desenvolupar el seu cervell amb teràpies innovadores catalogades dins de les neurociències i neuroteràpies com poden ser la neurorehabilitació cognitiva amb la plataforma de tractament Neuropersonal Trainner i / o les avançades neuroterapias com és el Neurofeedback EEG.

Anomeni els diferents tractaments que realitzen en el seu centre.

Tant en adults com en infants/adolescents realitzem teràpia cognitiu-conductual, teràpia psicofarmacològica, teràpia psicoanalítica, rehabilitació neuropsicològica i la recent tècnica NO INVASIVA i prometedora Neurofeedback.

Vosaltres sou pioners en l’ús del neurofeedback a Lleida…

Sí. Un cop va arribar a les meves mans he de dir, de manera fortuïta, un dossier que parlava d’una tècnica assistida electroencefalogràfica amb 30 anys d’experiència que es venia practicant als EUA. Investigant, vam observar que ja feia anys que es practicava a Europa particularment i amb èxit a Noruega, Holanda i Alemanya estant dins dels seus sistemes nacionals de salut. El Dr. Carlos H.Gómez Biel (Psiquiatre) i jo ens vam formar en la tècnica i des de fa més d’un any la estem practicant i oferint a Lleida.

Quins resultats està tenint l’ús de neurofeedback en pacients del seu centre? En quines patologies té més bona resposta?

Curiosament, depèn força de la pròpia persona. Com ja he publicat en anteriors articles existeix un 80% d’efectivitat de la tècnica així com en la majoria de tractaments farmacològics que es donen per la mateixa patologia. Actualment, on s’ha demostrat la seva eficàcia és en el TDAH, Epil·lepsia, Migranyes i com a tractament coadjuvant a addiccions. També està oferint resultats molt significatius en trastorns d’ansietat, fatiga crònica i fibromiàlgia.

Vostè ha publicat diversos llibres, entre ells Bases teóricas y clínica del comportamiento Impulsivo, La Impulsividad: aplicaciones Clínicas i Neuropsicologia de la Impulsividad que per cert han tingut molt bona acceptació. Té previst publicar-ne algun més?

Ara mateix no tinc projectat fer-n’hi cap més. Em trobo engrescat acabant la meva Tesi Doctoral que ja m’ocupa la major part de temps. Companys meus de professió saben del que parlo. Qui sap en un futur proper...

Que opina dels psicòlegs que fan els seus tractaments a través de videoconferències?

Ho veig com una manera més de fer intervenció però crec, almenys des d’aquesta disciplina, que les intervencions haurien de ser presencials tractant-se d’una professió molt humana i relacional com és. Però ja dic, és la meva opinió...

Expliqui’ns la importància que té l’optimisme i la força de voluntat en la recuperació de patologies mentals...

Bàsica i fonamental. Segurament, és la base d’una pronta recuperació. Sense aquestes característiques és difícil arribar un equilibri de la ment. Després de 18 d’experiència professional i més de 25 anys d’exploració observacional de les diferents patologies de la ment, he observat una gran diferència en quant a la recuperació psíquica dels meus pacients.

Quina importància tenen les relacions socials en la recuperació d’aquestes persones? 

Bàsica. Hem de pensar que en la majoria de trastorns que apareixen durant l’edat adulta, una de les característiques que sempre apareixen es l’aïllament personal i l’abandonament de les relacions socials. Això comporta i fa aparèixer pors irracionals a relacionar-se de nou, minva l’autoestima i crea sentiments de soledat i inutilitat. 

 

Hi ha algun tractament innovador dels Estats Units o d’Europa que hagin pensat a incorporar pròximament al centre clínic?

Pel moment no, tot i que la meva vessant investigadora em fa estar obert i atent a tot el que aparegui de nou que tingui sòlida investigació científica i rigor metodològic.

Avui entrevistarem en Xavier Gabriel, propietari de l'administració "La Bruixa d'Or" de Sort. Va ser pioner en la venda de loteria a través d'Internet i el 1999 va guanyar el premi Emprenedor de l'any. Un home amb grans aspiracions i un gran cor pels demés. Ell és un dels personatges més coneguts dels Pirineus catalans ja que és el venedor amb més sort del país. Qui va apostar per ell ho va encertar, Xavier Gabriel per sobre de tot és un home valent i emprenedor, on la il·lusió no té límits i tot és possible. Sens dubte passarà a l'història com un senyor exemplar en tots els àmbits i especialment en la seva darrera iniciativa que consisteix en ajudar a les persones més necessitades i excloses de la societat, amb enfermetats rares, i com a principal impulsor del turisme dels Pirineus, especialment del Pallars i el poble de Sort. En definitiva, un home de sort però que la sap compartir amb els demés. 


- La seva administració està oberta des dels anys vuitanta i és totun referent en l'àmbit català i espanyol. Van ser complicats elsseus inicis en el negoci?

Si vaig obrir la loteria a Sort, és perquè era complicat vendre, i més els mínims exigits per Loteries, si hagués estat fàcil nom'hauria interessat ser un més., malgrat tot, "lo" difícil és fer allò que fa tothom, llavors ets un més i tot es complica molt. (somriu)

- Expliqui'ns una mica el dia a dia de la feina de l'administració.


La primera norma és que un cop estem dins l'administració fem broma. Des del meu primer moment i seguir amb divertiment fins acabar, doncs així, amb bromes i ganes de donar premis, com més premis regalem més contents estem.

El dia a dia és llibertat, qui vol sortir a fer un cafè (malgrat el pot fer dins l'administració) pot sortir i fer la cigarreta, malgrat que no sigui bo fer-lo , és dona llibertat perquè tothom sap quan i com agafar-la, per part meva tinc la feina més dificil: prendre decisions constantment, però m'agrada el repte, Així doncs, el dia a dia sembla l'any a any, perquè el temps vola increïblement, estàs a un més del sorteig i quan tornes a mirar el cel és l'estiu.

Aquest és el nostre dia a dia, treballar amb un somriure per a la nit arribar a casa i seguir amb el somriure per l'un demà, no existeix un altra manera per fer la feina ben feta i ser feliç a la vegada.

- A quines zones de Catalunya i d'Espanya es venen més bitllets de loteria?

Venem a qualsevol província, el primer lloc aquest any es Madrid, però pot acabar guanyant Barcelona, València, Sevilla, Lleida.

On hi ha premis l'any vinent es converteix automàticament en un bon punt de venda, però per mi el millor sistema és visitar els llocs, veure i analitzar, com es mou la gent, en quins punts estratègics cal ser-hi, i sobretot no perdre pistonada als xarxes socials, Twitter, i cada dia més Facebook, on acabarà l'èxit de la xarxa i dels webs.

 

- Durant l'any el ritme de vendes es manté regularment o han notat els efectes de la delicada situació econòmica que viu el país?

Aquest any tindrem increment de vendes i molt per internet, sense oblidar els jocs actius.



- Durant les festes nadalenques, acostumen a tenir molta feina?


Aquestes festes sempre es presenten amb més il·lusió que mai, amb ganes de ser els primers,i si podem també en ser els millors.

Ens pot dir quin tipus de número és el més demanat pels ciutadans, quin els agrada més?


Els hi agrada que el número sigui de La Bruixa d'Or, la gent demana loteria o tots els llocs, però també demanen específicament loteria de La Bruixa d'Or, el motiu és fàcil, La Bruixa és una "marca" reconeguda, i això és molt bo per qualsevol empresa.

- Aquest any estava previst ser el primer turista espacial espanyol en un vol. Ha pogut fer realitat finalment aquesta experiència?
D'on li ve aquesta afició o interès per l'espai exterior?

Bé, comencem pel final, l'afició ve per haver estat pioner amb els esports d'aventura aviat farà 30 anys, després, esports de risc i ara qui té per a apostar per ser el primer català (i espanyol) en viatjar a l'espai?, la resposta és fàcil, jo, aposto per fer-ho, i l'aposta no és un caprici, és una oportunitat per donar a conèixer, Sort, el Pallars, Lleida, Catalunya i Espanya a tots els continents i en profunditat, no ho dubtis, serem els millors ambaixadors, almenys l'interès i és tot i ja s'ha aconseguit bons reportatges per la millor premsa del món, però quan tot desperti, veurem l'impacte ha conseguit i les conseqüències que ens pot aportar.

"M'agradaria que algun dia es visités el Castell de la Bruixa,

però no crec que ens deixin arribar tan lluny"



- Gràcies als beneficis de "La Bruixa d'Or", va aportar econòmicament en el turisme de la zona del Pallars Sobirà. Comenti una mica en què va consistir aquesta ajuda.

Això ho hauria de dir qualsevol polític, hoteler o constructor de qualsevol indret del Pallars.

- Per aquells que no coneguin gaire aquesta comarca i la població de Sort, quins indrets recomana visitar?

La Bruixa.I m'agradaria que algun dia es visités el Castell de la Bruixa, però no crec que ens deixin arribar tan lluny. (somriu)

- També dedica part dels beneficis en una associació de Síndrome de Down i a joves amb malalties estranyes. Per acabar, expliqui'ns de quina entitat es tracta i quines són aquestes malalties que malauradament no són gaire conegudes.

No m'agrada parlar d'aquestes coses, davant aquestes preguntes cal actuar i no parlar, així doncs, sols dir que és un èxit, un orgull que hem portat nens a diferents hospitals sobretot de EUA, un a Xina, altres per Espanya, o altres indrets d'Europa., La condició per ajudar-los és que siguin malalties rares, és a dir que no tinguin més de 4, 5 casos amb tot l'estat, actualment al món hi ha unes 7.500 malalties anomenades rares, a Europa unes 5.000 i de molt baixa prevalença unes 200; altres ajudes són totalment anònimes per la seva finalitat i per voluntat nostra.

Doncs li agraïm molt el temps que ens ha dedicat.

I nosaltres també agraïm l'interès vostre en benefici de parlar de coses positives, d'emprendre i de ser solidaris sempre que es pugui.

Núria Grañó és Psicòloga i Psicoterapeuta de IPPSIC,espai que ofereix recursos psicològics amb la finalitat de millorar la qualitat de vida de les persones, un espai on es fan tractaments psicoterapèutics, assessorament psicopedagògic, peritatge psicològic, cursos i tallers psicoeducatius i formació a professionals.,

La Núria és Llicenciada en Psicologia per la Universitat Ramon Llull, Màster en Psicologia Clínica i Psicoteràpia per la Universitat Ramon LlulL,Diplomada en Estudis Avançats de Psicologia Clínica (D.E.A.) Doctoranda en Psicologia Clínica,Membre del Grup d’Investigació de Psicologia Clínica de la Universitat Ramon Llull.També és Tècnica en Nutrició i Psicoterapeuta de l’Associació Catalana pel Tractament dels Trastorns d’Ansietat i Depressió.

Quan es va crear aquest centre i que pretén oferir?

L’Institut de Psicologia i Psicoteràpia (IPPSIC) és la culminació d’anys d’experiència en atenció psicològica en consulta privada.. Degut a la necessitat de més espai i recursos per atendre la demanda que tenia, vaig decidir crear IPPSIC al gener de 2014 reconegut com a Centre Sanitari de Psicologia Clínica pel Departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya.

 IPPSIC és un espai que ofereix recursos psicològics amb la finalitat de millorar la qualitat de vida de les persones. En aquest sentit, realitzem tractaments psicoterapèutics, assessorament psicopedagògic, peritatge psicològic, cursos i tallers psicoeducatius, logopèdia i psiquiatria.

La nostra forma de treballar és pràctica i adaptada a les necessitats reals de cada persona garantint sempre la màxima discreció. I per tal d’oferir un servei òptim reunim el millor equip de professionals.

 

Per quins motius vas elegir la carrera de psicologia?

Vaig elegir aquesta carrera perquè m’agraden les persones i com funciona el nostre cervell. Després vaig estudiar psicoteràpia per a poder tractar des de la psicologia clínica els problemes o els trastorns de les persones.

 

Quina és la teva funció al Club social El Porxo?

El Porxo és un recurs de l’Associació de Salut Mental de la Noguera, la meva funció és l’atenció psicològica i psicoterapèutica de tots els malalts mentals de l’Associació així com dels seus familiars.

 

Degut a la crisis econòmica has notat si hi ha un nombre més alt de nens i adolescents amb problemes psicològics?

Hi ha un nombre alt de nens i adolescents que acudeixen a IPPSIC, el motiu segurament és degut a que els pares cada vegada estan més conscienciats a utilitzar el psicòleg com a recurs per al benestar dels seus fills.

 

Quin tipus de pacients tracta?

Les nostres àrees d’intervenció són problemes d’estat d’ànim, fòbies, problemes en la conducta alimentària, addiccions, atenció al dol, psicologia infantil i juvenil, parella i sexualitat.

 

Quin és el transtorn més frequent que pateixen els pacients de la seva consulta?

El 80 % dels casos que arriben pateixen ansietat.

 

A part dels tractaments habituals quines altres activitats dueu a terme al vostre centre?

Realitzem cursos i tallers psicoeducatius en el mateix centre amb la col·laboració de professionals externs, col·laborem amb la Fundació Pere Tarres realitzant cursos psicoeducatius per la província de Lleida, col·laborem també amb l’Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció realitzant atenció psicològica a infants que estan acollits en la comarca de la Noguera i tenim un conveni de col·laboració amb la Clínica Capistrano especialitzada amb tractaments d’addiccions.

 

Expliquin's amb més detalls en que consisteix la teràpia de parella i a quines parelles els pot anar bé aquest servei?

La psicoteràpia de parella consisteix en oferir a la parella un espai de reflexió i diàleg amb la finalitat de trobar una dinàmica saludable i funcional. És important que els dos membres de la parella participin de la teràpia així com que posin en practica tots els aprenentatges realitzats.

 

En aquests darrers anys està de moda la risoterapia.Quins beneficis té?

El seu objectiu principal és aconseguir que la persona aprengui que sentir-se alegre i feliç és una decisió personal i intransferible i que aquesta decisió passa per canviar moltes creences en referència a la percepció d’un mateix, en quant a la capacitat d’afrontar la vida diària i com ens afecta el nostre entorn. D’altra banda, també es treballa la capacitat interior de jugar i divertir-se, desenvolupar la nostra capacitat de tolerància i paciència, i la major acceptació de nosaltres mateixos i dels altres. El somriure ens ajuda a desconnectar de les queixes, les protestes, les crítiques, fent que puguem entendre que el nostre mon és fruit de les nostres actituds i que nosaltres som el resultat de la nostra forma de pensar.

 

Creu que el sistema de vida que es porta actualment perjudica a la salut mental de les persones?

Estem en un paradigma en que les persones cada vegada estem més preocupades pel nostre benestar físic i psicològic i en aquest sentit utilitzem més els recursos destinats a aquestes finalitats.

 

Creu que aplicacions com el Whattsapp utilitzat per menors d'edat és perjudicial per la salut mental?

Depèn de l’ús que se’n fa i freqüència. No podem obviar que els adolescents actuals estan envoltats de noves tecnologies i que per a ells és una altra eina de socialització. El que hem de fer és ensenyar-los a utilitzar-les.

 

En que consisteix la teràpia cognitivo-conductual ?

En psicologia existeixen diferents maneres de treballar, la nostra és la psicoteràpia cognitiu-conductual. Consisteix en acordar uns objectius terapèutics amb la persona que acudeix a consulta i ajudar-la a aconseguir-los mitjançant el diàleg, la reflexió, exercicis i tècniques. Està demostrat que és la corrent psicològica amb millors resultats per tractar l’ansietat.

 

Actualment encara hi ha estigma en la societat per anar al psicòleg?

Continua essent un tabú i més en aquesta zona, però poc a poc i havent resultats positius amb la psicoteràpia aquest tabú va és va reduint.

 

AUTORS:JOAN ZAMORA/JOSEP Mª CASTELLS

 

 

El temps a Balaguer

 

 

 

 

Director i fundador:
Josep Maria Castells i Benabarre

@OFICIALCASTELLS

 Resultat d'imatges de TWITTER