Oficial ®

Certament el professorat és un sector tan valuós com d’altres, en ser peça clau pel desenvolupament de les persones i ensenyar-nos els coneixements bàsics per anar per una vida que ja ens ensenya la resta, a més dels records i la impremta personal que ens deixen alguns dels seus membres. Ho dic des de la meva experiència d’estudiant ‘permanent’ i per la impremta que en molta gent deixà el meu pare com a professor d’institut. Ara després d’anys de substitucions, la conselleria d’Educació convocarà oposicions de professorat al sector públic (ja s’augmentaren abans en 1000 places sense convocar oposicions). Són bones notícies ja que el personal docent ha patit una disminució de qualitat laboral en haver de treballar més hores per assumir l’augment d’escolars (un 4,5% d’hores lectives a Primària i un 8% a Secundària). Així mateix, es vol incrementar la dotació pel transport i menjador escolar, i s’ha previst un nou sistema de pagament de la construcció de centres educatius per estalviar 15 milions d’euros anuals fent els pagaments a mesura que s’executin les obres i no per avançat, permetent destinar recursos a reformes, ampliació i millora (i disminuir l’endeutament).

Així mateix, la consellera d’educació és partidària d’ampliar l’obligatorietat de l’educació fins als 18 anys, al·legant amb tota raó que per la complexitat de la societat no es pot accedir al món laboral sense formació. Ara bé, potser hi ha punts foscos en aquestes bones iniciatives, ja que amb l’actual llei, la direcció dels centres té potestat per escollir almenys un 30% de la plantilla del seu personal, podent donar lloc a amiguismes per seleccionar personal funcionari o personal interí escollit per la via ràpida (tenint així més avantatge per accedir a funcionari en tenir més puntuació per anys d’antiguitat i experiència davant d’altra gent sense oportunitat d’accedir a l’interinatge), a més que tot i tenir notes més altes, amb notes més baixes, tothom amb més anys fent substitucions té preferència per entrar. I si des de l’Administració es parla sobre l’exclusió del mercat laboral de la gent sense formació, a l’Administració encara hi han cossos obsolets sense raó de ser pels quals no es demana cap titulació acadèmica més enllà d’un certificat d’escolaritat (tot i que avui gairebé tothom té estudis mínims, són cossos ocupats per personal en la seva majoria ben format acadèmicament, que de vegades fa tasques de cossos superiors i que la llei EBEP estableix l’eliminació dels mateixos).

Si bé les idees són bones, caldrien mesures com: no donar a la direcció la potestat per escollir el personal; fer proves oficials en tot el sector públic iguals per funcionaris i per interins (o proves ‘lleugeres’ per aquests últims com es fa al departament de Justícia; prioritat per fer substitucions per la gent que superi oposicions sense prou nota de tall ni plaça fixa; eliminar els cossos subalterns via promoció automàtica amb la formació pertinent o bé exigir com a mínim la Educació Secundària Obligatòria (ESO) per aquests (com al departament de Justícia); remodelar els plans d’estudis incorporant matèries de la ‘vida’ (com la Intel·ligència emocional, economia i empresa, administrar el nostre patrimoni, formació professional bàsica, noves tecnologies, treballs bàsics manuals d’electricitat, obres o gas, coneixement bàsic dels nostres drets civils i laborals, etc); potenciar l’autofinançament de centres públics i privats (sense subvencions públiques per aquests últims), etc. D’alternatives n’hi han. Pensem-ho. 

Publicat a Opinions Optimistes

Si es parla de marques ‘blanques’ en el sector del comerç i la publicitat (per afavorir les franquícies, oferint un local de venda a canvi de la imatge del producte a millor preu), sense ànim de criticar també es pot parlar de les mateixes en política tant des de la ‘dreta’ com des de l’esquerra o la transversalitat, el sindicalisme o (potser) en ONGs. Si es diu que els partits ‘Ciutadans’ o UPyD o ‘Vox’ són la ‘marca blanca’ del PP (no sé fins a quin punt aquestes afirmacions són certes o no), també certa esquerra compta amb marques blanques i també instruments varis, i de vegades un partit s’amaga darrera d’aquestes i, en certa manera, influeix en la seva marxa, per molt que es vulguin presentar aquestes marques com a ‘obertes i integradores’; si també es diu (i precisament des de l’esquerra més radical) que Podemos’ és una ‘marca blanca’ del PSOE o IU, o pensar fins a quin punt el sindicat UGT es troba prou vinculat al PSOE i el sindicat CCOO a IU, també partits petits com la plataforma local ‘Lleida Treballadora’ fou de facto una ‘marca blanca’ del Partit Comunista del Poble Català (PCPC), així com ho són els seus nous instruments accessoris com els Comitès per la ‘Unitat Obrera’ (CUO) o els Comitès ‘Antiimperialistes’, els quals, tot i presentar-se com ‘oberts a tothom’, en realitat són el mateix ens, el Partit (com la Trinitat); simples instrumentalització de sentiments i marques ‘blanques’ que busquen captar militància més o menys vulnerable caps als desitjos d’una minoria dirigent sectària i manipuladora de partits polítics que encara vol lloances constants en tot. Però aquestes eines i marques no tenen importància si és que serveixen al Bé Comú, independentment del nom o forma que adoptin o la seva multiplicació. I ara sent més positius, dins l’actual sistema capitalista, i com deia Lenin, es poden aprofitar els instruments, contradiccions (i també ‘marques blanques’) del sistema en benefici popular (bé per superar-lo o si més no, ‘humanitzar-lo’ o contenir-lo). I un dels instruments tan emprats pel capitalisme és el Mercat, el qual, segons el pensament neoliberal és qui regula tot mitjançant la seva mà ‘invisible’ (a la pràctica això és de dubtosa veracitat); i a la calor de la crisi han sorgit precisament nous tipus d’empreses anomenades ‘Empreses B’, que pretenen utilitzar el poder del Mercat per solucionar problemes socials i ambientals. Cal dir, però, que estem parlant d’Empreses B i no de ‘Caixes (o Comptabilitats) B’, que ja sabem que signifiquen tot el contrari, vistos els casos de corrupció política a Espanya. I és que cal aprofitar les esquerdes del Sistema, més si és per millorar la societat i superar aquest model salvatge.

Publicat a Opinions Optimistes

 

El temps a Balaguer

 

 

 

 

 

 

Director i fundador:
Josep Maria Castells i Benabarre