Oficial ®
Dimarts, 27 Desembre 2016 18:35

Tàrrega va bé!

El pressupost municipal de l’Ajuntament de Tàrrega corresponent a l’exercici 2017 ascendirà a 17.522.038 euros, xifra un 5,2% més alta que els comptes del 2016. El volum total també inclou els organismes autònoms (FiraTàrrega, Museu Comarcal, Museu Trepat, Llars d’Infants, Escola de Música i SUMTA). Tal i com es va pronosticar temps enrere, i un cop superades les puntes d’amortització de crèdit per sanejar el deute, Tàrrega es troba en disposició d’augmentar notablement el capítol d’inversions fins a 1.862.686 euros, un 57% més que durant l’actual exercici. Paral·lelament, es destinaran l’any vinent 2,5 milions d’euros a la devolució de deute i interessos, cosa que suposarà un 14,3% del total dels comptes. D’aquesta forma, la càrrega financera se situarà per sota del llindar màxim d’endeutament permès (110%). El deute global bancari (actualment de 15 milions d’euros) es rebaixarà durant l’any 2017 fins als 12,9 milions d’euros.

Millora d’espais i equipaments públics

Quant a inversions, sobresurt la construcció del pavelló esportiu del col·legi Àngel Guimerà, un equipament reivindicat. L’edifici, que també tindrà usos extraescolars, rebrà 181.905 euros, dels quals 90.000 euros els aportarà la Generalitat de Catalunya mitjançant subvenció. Altres intervencions planificades són la reurbanització del carrer La Pau (289.830 euros); la reforma de la piscina coberta (244.931 euros); la renovació de voreres al carrer Segle XX (63.683 euros); la creació d’un aparcament d’autocaravanes al carrer Salvador Espriu (59.880 euros) adequant un terreny que esdevé sovint un bassal d’aigua; l’agençament del recinte de les antigues piscines com a parc públic (44.162 euros); o el pla director per reordenar l’entorn del castell (43.400 euros). Aquesta major dotació econòmica en inversions “és un signe que l’Ajuntament de Tàrrega assoleix la normalitat financera després d’anys compromesos per l’amortització de deute”, ha assenyalat l’alcaldessa Rosa Maria Perelló.

Manteniment de la via pública, una altra prioritat

El manteniment i la millora de la via pública continua entre les prioritats del consistori, destinant 170.000 euros a l’adquisició d’una segona màquina per netejar els carrers. Prosseguirà el programa de pavimentacions (80.000 euros) i la renovació de mobiliari de parcs infantils (20.000 euros). Pel que fa a pobles agregats, la capital de l’Urgell destinarà 60.449 euros a la renovació de la calçada de la carretera entre Tàrrega i El Talladell, acció que complementarà la construcció ja en marxa de l’itinerari per a vianants. Alhora es restaurarà l’Església de La Figuerosa (6.000 euros) i es dotarà d’enllumenat el local social de Santa Maria de Montmagastrell (4.000 euros).

Atenció social, educació i cultura, eixos de la política de despesa

La qualitat en la prestació de serveis a la ciutadania és un altre dels eixos a l’hora de confeccionar els pressupostos. Els apartats de benestar, serveis socials i foment de l’ocupació suposen un 17% de la política de despeses, consolidant els ajuts als sectors més desfavorits de la població. D’altra banda s’ha assignat un 14,8% de la despesa a cultura i un 10,3% a educació. La potenciació de Tàrrega com a focus cultural i l’aposta per les Llars d’Infants La Pau i El Niu i l’Escola Municipal de Música caracteritzen l’acció de govern en aquests apartats. El major esforç seran les aportacions a les llars d’infants (augment del 3,2%) i a l’Escola Municipal de Música (augment del 7,5%) per eixugar el dèficit. Quant a administració general es mantenen partides per l’adquisició d’eines telemàtiques a favor d’una major transparència. Els comptes s’han lliurat prèviament als grups de l’oposició i als òrgans de participació ciutadana. Es preveu sotmetre’ls a votació del Ple en la sessió ordinària d’aquest dijous 29 de desembre (9 nit, Casa Consistorial).

Publicat a Catalunya Optimista

La Policia Local de Tàrrega ha efectuat durant les últimes tres setmanes un total de 650 avisos alertant sobre infraccions d’estacionament de vehicles en zones de càrrega i descàrrega al nucli urbà. L’acció és fruit de l’actual campanya que du a terme la Regidoria de Governació per a garantir la correcta utilització d’aquestes places i facilitar així la tasca dels professionals del transport. Dels 650 avisos emesos, 19 han derivat en la tramitació de denúncia davant casos de reincidència en la infracció. Segons l’ordenança municipal d’estacionament, a Tàrrega es permet aturar les furgonetes a les zones de càrrega i descàrrega un temps màxim de 15 minuts. La mateixa norma també s’aplica als turismes si bé en aquests casos el conductor ha de romandre en tot moment a l’interior. La normativa és vigent els dies laborables de les 8 del matí a les 8 del vespre.

Disminució de les denúncies d’estacionament

El resultat de la campanya de control sobre les zones de càrrega i descàrrega ha estat exposat a l’emissora municipal Ràdio Tàrrega per part del regidor de Governació, Carles Pascual, i el sergent de la Policia Local, Àlex Dalghi. Ambdós també han detallat que pel que fa al total de multes per infraccions d’estacionament el municipi tramita una mitjana de 0,41 denúncies per agent i torn de de 8 hores. Aquest promig suposa 3,4 denúncies per dia a la capital de l’Urgell. La xifra total de denúncies d’aparcament tramitades per la Policia Local ha descendit progressivament els darrers anys: l’any 2013 la xifra s’elevava a 3.403; l’any 2014 a 1.712; l’any 2015 es va rebaixar fins a 990; i l’any 2016 s’han registrat de moment 839 denúncies.

Intensificació dels controls de seguretat ciutadana

D’altra banda, la intensificació dels controls de seguretat ciutadana s’ha traduït en la identificació de 3.022 persones durant aquest 2016, xifra superior a les 2.975 identificades durant tot el 2015. Aquests controls han incidit en una disminució dels delictes registrats i del nombre de persones detingudes: 38 l’any 2014; 10 l’any 2015; i 6 durant els 9 primers mesos del 2016. La Policia Local de Tàrrega atén aclariments, queixes, suggeriments i peticions mitjançant el correu electrònic Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la., a disposició per a millorar la qualitat del servei a la ciutadania.

Publicat a Catalunya Optimista

Si es parla de marques ‘blanques’ en el sector del comerç i la publicitat (per afavorir les franquícies, oferint un local de venda a canvi de la imatge del producte a millor preu), sense ànim de criticar també es pot parlar de les mateixes en política tant des de la ‘dreta’ com des de l’esquerra o la transversalitat, el sindicalisme o (potser) en ONGs. Si es diu que els partits ‘Ciutadans’ o UPyD o ‘Vox’ són la ‘marca blanca’ del PP (no sé fins a quin punt aquestes afirmacions són certes o no), també certa esquerra compta amb marques blanques i també instruments varis, i de vegades un partit s’amaga darrera d’aquestes i, en certa manera, influeix en la seva marxa, per molt que es vulguin presentar aquestes marques com a ‘obertes i integradores’; si també es diu (i precisament des de l’esquerra més radical) que Podemos’ és una ‘marca blanca’ del PSOE o IU, o pensar fins a quin punt el sindicat UGT es troba prou vinculat al PSOE i el sindicat CCOO a IU, també partits petits com la plataforma local ‘Lleida Treballadora’ fou de facto una ‘marca blanca’ del Partit Comunista del Poble Català (PCPC), així com ho són els seus nous instruments accessoris com els Comitès per la ‘Unitat Obrera’ (CUO) o els Comitès ‘Antiimperialistes’, els quals, tot i presentar-se com ‘oberts a tothom’, en realitat són el mateix ens, el Partit (com la Trinitat); simples instrumentalització de sentiments i marques ‘blanques’ que busquen captar militància més o menys vulnerable caps als desitjos d’una minoria dirigent sectària i manipuladora de partits polítics que encara vol lloances constants en tot. Però aquestes eines i marques no tenen importància si és que serveixen al Bé Comú, independentment del nom o forma que adoptin o la seva multiplicació. I ara sent més positius, dins l’actual sistema capitalista, i com deia Lenin, es poden aprofitar els instruments, contradiccions (i també ‘marques blanques’) del sistema en benefici popular (bé per superar-lo o si més no, ‘humanitzar-lo’ o contenir-lo). I un dels instruments tan emprats pel capitalisme és el Mercat, el qual, segons el pensament neoliberal és qui regula tot mitjançant la seva mà ‘invisible’ (a la pràctica això és de dubtosa veracitat); i a la calor de la crisi han sorgit precisament nous tipus d’empreses anomenades ‘Empreses B’, que pretenen utilitzar el poder del Mercat per solucionar problemes socials i ambientals. Cal dir, però, que estem parlant d’Empreses B i no de ‘Caixes (o Comptabilitats) B’, que ja sabem que signifiquen tot el contrari, vistos els casos de corrupció política a Espanya. I és que cal aprofitar les esquerdes del Sistema, més si és per millorar la societat i superar aquest model salvatge.

Publicat a Opinions Optimistes

 

El temps a Balaguer

 

 

 

 

 

 

Director i fundador:
Josep Maria Castells i Benabarre