EDICIÓ ESPECIAL COVID-19

DIRECTOR: JOSEP MARIA CASTELLS BENABARRE
EL PERIODISME OPTIMISTA DE CATALUNYA ®
Dilluns, 03 abril 2017 15:52

L'empresa familiar:motor econòmic i social

Escrit per Jose Luis Solans Pueyo .Doctor en Dret. Professor de l’Escola Universitària de Relacions Laborals de Lleida. Adscrita a la UDL

Les empreses familiars, són les unitats econòmiques més antigues del món. Aquestes neixen per la capacitat emprenedora del seu fundador, el qual va transmitent els seus valors i  la seva cultura empresarial a les següents generacions. El fundador és el protagonista, l’origen, el que capitaneja l’aventura ,el que arrisca i el que marca el camí de l’empresa. El que no escatima el seu temps. El que és capaç de sacrificis i de treball dur.

Però quines repercussions tenen aquests tipus d’empreses en l’àmbit econòmic i social? Les empreses familiars, sobre tot les petites i mitjanes, constitueixen avui dia, la base del sistema econòmic productiu; són la font generadora de la major part d’ocupació (  el 75’8 % de l’ocupació privada); generen  riquesa en aquest país(el 72 % del PIB) i serveixen com un element important de progres i cohesió social.

En l’actualitat , el 85 % de les empreses en Espanya són familiars i entre aquestes, únicament 35 % traspassarà la gestió a la següent generació ( en Europa aquesta dada descendeix al 26 %).

Durant  la crisi econòmica, les  empreses familiars catalanes, van sacrificar part de la seva rendibilitat  i competitivitat a canvi de del manteniment de les plantilles i han tingut, que , que realitzar, entre altres : a)un gran esforç i una gran capacitat  d’adaptació (les empreses que han sobreviscut no són necessàriament les més excel·lents sinó les millors que s’han adaptat a les noves generacions i a la realitat econòmica);b)  S’han professionalitzat (no oblidem que la mitat de les empreses familiars en Espanya, desapareixen en el canvi de la primera a la segona  generació  i menys d’una dècima part arribem a la tercera generació ( tot això motivat per una falta de personal gerencial qualificat i professional; per  no treballar en equip i per falta de comunicació ; per absència de competitivitat i conflictes i interessos entre membres de la família); c) les empreses, han tingut que assumir riscos( el que no arrisca no guanya) ; d)s’han reactivat (per recuperar el llegat familiar); e) moltes ,s’han renovat  i regenerat ( que no significa desaparèixer, sinó donar vida de nou); f) s’han innovat tecnològicament (per mantenir les empreses competitives) ; g) i sobre tot han canviat la seva mentalitat ( l’idea “d’aprendre a treballar”, amb objectius i pensant a llarg termini a triomfat sobre l’idea “d’aprendre a guanyar diners” a curt termini, utilitzant una estratègia prudent i d’anticipació i finalment h) s’han obert  al mon, aprofitant les oportunitats que s’han presentat.

Les empreses familiars són més que una simple empresa. Les empreses familiars , són  molt més que un patrimoni; són el producte  d’una combinació equilibrada, entre  propietat i  benefici econòmic, per una part,  i uns valors i  una voluntat expressa de servei a la comunitat, per altra. Els empresaris familiars sempre han preferit construir i administrar el llegat per a les generacions futures, que repartir dividends. Personalment crec, que gràcies als valors, aquestes empreses  han sobreviscut a la crisi. Valors com: el treball ; l’exemplaritat i aprenentatge; responsabilitat i tolerància; comunicació (per què tots puguin remar en la mateixa direcció) i honestedat; capacitat de superació; fidelitat a uns valors; el saber cuidar les persones de l’equip( “ si vols anar ràpid, vés-hi sol;  si vols anar lluny, vés-hi acompanyat),

A les empreses familiars, les caracteritza la seva capacitat d’analitzar el passat i mirar el futur, sempre amb la vista posada molt més enllà del present; per tot això , aquestes empreses , contínuament tenen que estar planificant el futur del grup familiar (fer un full de ruta) i entre altres aspectes, poden confeccionar  un protocol familiar , per poder establir la funció que farà cadascú dels membres i prevenir els possibles conflictes que puguin sorgir.

Aquesta planificació , comporta també, el fer front a a la seva continuïtat i successió. Una continuïtat, que ha d’estar basada, en l’esperit i valors de la   família; en l’orgull de pertinença  i  en la responsabilitat de ser propietari. Una continuïtat que s’ha de fer de forma gradual .

       Els cognoms familiars,  et  poden donar   unes accions o un capital  de l’empresa; però no et poden donar , de forma vitalícia, un lloc de treball ni un lideratge o responsabilitat, si abans no  has demostrat prèviament que reuneixes uns requisits imprescindibles , com poden  ser :la capacitat de lideratge, preparació, actitud( que a vegades pot estar per damunt de l’aptitud), implicació, compromís, iniciativa emprenedora ,formació suficient etc. Liderar qualsevol tipus d’empresa no és fàcil. El lideratge no és guanya mitjançant el poder; s’adquireix tenint  autoritat moral davant dels seus treballadors. El poder no fa al líder. El líder és fa mitjançant empatia i  actitud de servei. El líder ha de motivar als seus treballadors i al seu equip. Goethe deia “ que allò que has heretat d’un familiar treballa’l per que sigui teu”. La meritocràcia és l’únic camí per guanyar-se  l’autoritat necessària  per dirigir un negoci familiar. Les  empreses, encara que siguin familiars, no són  una ONG, o  simplement, un instrument  per tindre un sou fixe per tota la vida.

Per tot el que hem comentat, no és estrany, que tant les institucions europees com la legislació del nostre país i de mols altres països, considerin les empreses familiars un bé social a preservar. El model i la cultura de l’empresa familiar són un exemple a seguir pel resta de les empreses. Són un patrimoni que s’ha de defensar.

“Els arrels i la tradició de les empreses familiars  mai  han d’impedir volar alt”.  

 

El temps a Balaguer

 

 

 

 

 

 

Director i fundador:
Josep Maria Castells i Benabarre

@OFICIALCASTELLS

 Resultat d'imatges de TWITTER