EDICIÓ ESPECIAL COVID-19

DIRECTOR: JOSEP MARIA CASTELLS BENABARRE
EL PERIODISME OPTIMISTA DE CATALUNYA ®
Dilluns, 13 Març 2017 12:23

Quin és el preu de la llengua catalana?

Escrit per Núria Marín i Casas. Regidora de l’Ajuntament de Lleida i diputada provincial

La nostra llengua val un acord de govern a la Paeria, per garantir la majoria absoluta “de facto” al govern de Lleida? Val un acord PDeCat-PSC per no xafar-se els ulls de polls mútuament? Es veu que sí. Aquest és el calatge polític dels líders territorials a Lleida, negociar amb la llengua com a preu a pagar per una “pau institucional” a la Terra Ferma.

El Pacte a l’inici de legislatura entre PSC i C’S ja va ser anomenat el pacte de la vergonya, vergonya que ja es va constatar quan al PSC no li va tremolar el pols en posar en mans de C’s la política lingüística de  l’Ajuntament, que, tot i les reiterades defenses de l’equip de govern del nostre Reglament d’ús de la llengua catalana, segons ells intocable, va patint un “cepillado” constant, persistent i amputador semblant al que va patir l’Estatut per part de “l’insigne” socialista Alfonso Guerra.

C’s emparant-se en el bilingüisme van imposant el castellà com a llengua d’ús administratiu, perquè aquesta no és una croada pels drets dels lleidatans, és un assetjo i derroco a la llengua catalana que necessita un tracte preferent i el necessita perquè cal situar-la com a llengua d’ús quotidià de la ciutadania, en igualtat de condicions respecte de la llengua espanyola tant anys imposada.

A la ciutat de Lleida definitivament els socialistes s’han tret la careta i s’han mostrat com el que són, un partit amb dependència, consciència i obediència estatals, tot plegat presumible, si més no previsible, malgrat els intents fallits d’amarar de catalanitat el socialisme espanyol.

Si ja era trist veure el paper galdós que feia el PSC fent el joc a C’s en la seva distorsió de la realitat, ara ja és per plorar. La seva estratègia és clara, provocar l’enfrontament lingüístic inexistent fins ara. I ara s’hi afegeix la sociovergència que després de mal dissimulats acords puntuals i  aliances camuflades ha arribat i per quedar-se, per fi sabem tots a què juguem.  El més dramàtic és que el tema no és per jugar-hi.

Com es poden plantejar des del govern de la Diputació compartir la Presidència del Consorci de Normalització Lingüística amb els qui a la Paeria estan fen efectiu el programa de C’s?

Quan el desitjable i coherent amb la realitat del país hauria estat plantejar un canvi tant en la Presidència com en la Direcció del Consorci, el  PDeCat amb aquest pacte els valida, dóna cobertura i empara. Quina credibilitat es pensa el senyor Reñé que tindran a partir d’ara les seves proclames patriòtiques, els seus discursos defensant les institucions catalanes, si ha venut allò que és més preuat per un poble, la seva llengua, la seva identitat per un plat de llenties! Si aquell era el pacte de la vergonya, a aquest potser l’hauríem d’anomenar el de la pocavergonya.

 

El temps a Balaguer

 

 

 

 

 

 

Director i fundador:
Josep Maria Castells i Benabarre

@OFICIALCASTELLS

 Resultat d'imatges de TWITTER