Oficial ®
Dimarts, 03 Mai 2016 11:43

Marques ‘blanques’ i instruments polítics

Escrit per Toni Yus Piazuelo

Si es parla de marques ‘blanques’ en el sector del comerç i la publicitat (per afavorir les franquícies, oferint un local de venda a canvi de la imatge del producte a millor preu), sense ànim de criticar també es pot parlar de les mateixes en política tant des de la ‘dreta’ com des de l’esquerra o la transversalitat, el sindicalisme o (potser) en ONGs. Si es diu que els partits ‘Ciutadans’ o UPyD o ‘Vox’ són la ‘marca blanca’ del PP (no sé fins a quin punt aquestes afirmacions són certes o no), també certa esquerra compta amb marques blanques i també instruments varis, i de vegades un partit s’amaga darrera d’aquestes i, en certa manera, influeix en la seva marxa, per molt que es vulguin presentar aquestes marques com a ‘obertes i integradores’; si també es diu (i precisament des de l’esquerra més radical) que Podemos’ és una ‘marca blanca’ del PSOE o IU, o pensar fins a quin punt el sindicat UGT es troba prou vinculat al PSOE i el sindicat CCOO a IU, també partits petits com la plataforma local ‘Lleida Treballadora’ fou de facto una ‘marca blanca’ del Partit Comunista del Poble Català (PCPC), així com ho són els seus nous instruments accessoris com els Comitès per la ‘Unitat Obrera’ (CUO) o els Comitès ‘Antiimperialistes’, els quals, tot i presentar-se com ‘oberts a tothom’, en realitat són el mateix ens, el Partit (com la Trinitat); simples instrumentalització de sentiments i marques ‘blanques’ que busquen captar militància més o menys vulnerable caps als desitjos d’una minoria dirigent sectària i manipuladora de partits polítics que encara vol lloances constants en tot. Però aquestes eines i marques no tenen importància si és que serveixen al Bé Comú, independentment del nom o forma que adoptin o la seva multiplicació. I ara sent més positius, dins l’actual sistema capitalista, i com deia Lenin, es poden aprofitar els instruments, contradiccions (i també ‘marques blanques’) del sistema en benefici popular (bé per superar-lo o si més no, ‘humanitzar-lo’ o contenir-lo). I un dels instruments tan emprats pel capitalisme és el Mercat, el qual, segons el pensament neoliberal és qui regula tot mitjançant la seva mà ‘invisible’ (a la pràctica això és de dubtosa veracitat); i a la calor de la crisi han sorgit precisament nous tipus d’empreses anomenades ‘Empreses B’, que pretenen utilitzar el poder del Mercat per solucionar problemes socials i ambientals. Cal dir, però, que estem parlant d’Empreses B i no de ‘Caixes (o Comptabilitats) B’, que ja sabem que signifiquen tot el contrari, vistos els casos de corrupció política a Espanya. I és que cal aprofitar les esquerdes del Sistema, més si és per millorar la societat i superar aquest model salvatge.

Darrera modificació el Dimarts, 03 Mai 2016 12:21

 

El temps a Balaguer

 

 

 

 

 

 

Director i fundador:
Josep Maria Castells i Benabarre