EDICIÓ ESPECIAL COVID-19

DIRECTOR: JOSEP MARIA CASTELLS BENABARRE
EL PERIODISME OPTIMISTA DE CATALUNYA ®
Dimecres, 27 abril 2016 11:45

Prou de jugar al ‘Monopoly’ polític?

Escrit per EL MERCADAL

Molts de nosaltres hem jugat al joc de taula ‘Monopoly’, que, com ja sabem, consisteix en jugar a adquirir carrers, propietats, botigues, centres culturals, etc, i amb més adquisicions, millor. Era una forma a petita escala de familiaritzar-nos amb l’economia i els diners (ara matèria obligatòria als centres educatius). Però si en un mercat ‘competitiu’ consumidors i productors accepten uns preus (teòricament) fixats per l’oferta i la demanda, en un monopoli (del grec monos 'un' i polein 'vendre'), l’oferent és un únic productor (monopolista) que fixa el preu d’un bé o servei determinat utilitzant el seu poder de mercat, sense substituts (per tant, l’única alternativa per comprar), i normalment característic d’indústries necessitades de grans inversions per la barrera dels alts costos fixos (patents, llicències, copyrights, control d’elements per la producció, etc), a canvi, però, de disminuir el benestar de la gent consumidora, la ineficiència i la producció (a més de despeses en esforços per adquirir, mantenir i exercir el poder), i per evitar això, l’Estat (teòricament) crea regulacions antimonopoli per fomentar la competència econòmica sense restriccions; o nacionalitza alguns monopolis per gestionar-los en condicions favorables per la gent (empreses públiques, etc), per les economies d’escala i una major amortització de les infraestructures adients per l’activitat; o crea monopolis a àrees estratègiques (per raons polítiques i, al meu parer, necessàries per justícia nacional i social); a través de procediments administratius de productors i consumidors, etc. Però a la pràctica, els preus no es fixen per l’oferta i la demanda, i, avui dia aquí són evidents les connexions entre minories adinerades i governs a canvi de prebendes donant lloc a oligopolis (pocs oferents) que privatitzen els guanys i socialitzen les pèrdues (com al sector energètic espanyol amb l’exministre Soria, dimitit recentment per la seva implicació en frau fiscal). Però també hi ha altres monopolis on certs sectors polítics es creuen en possessió de la Veritat absoluta i volen monopolitzar els sentiments patriòtics (des de la ‘dreta’) o els moviments obrers (des de l’esquerra’), tot i que certa ‘dreta’ s’han venut nacions a oligarquies mundials, i certa esquerra s’han aplicat les mateixes mesures neoliberals que la dreta neoliberal o han aplicat les seves idees (de gènere, tema nacional, social, etc) de forma diferent als països on governen que el defensat aquí, sense pensar que existeix la defensa de la Justícia Social més enllà. Però ideologies apart i la caduca divisió esquerra-dreta enmig d’aquest oligopoli del capital sota una ‘democràcia’ formal, no és ètic ni just el monopolitzar sentiments, sinó que cal trobar punts en comú per sumar i multiplicar enlloc de restar i dividir. Diguem prou de jugar al ‘Monopoly’?.

 

El temps a Balaguer

 

 

 

 

 

 

Director i fundador:
Josep Maria Castells i Benabarre

@OFICIALCASTELLS

 Resultat d'imatges de TWITTER