Oficial ®
Dimecres, 01 Gener 2014 19:42

Quim Mandado:"A Catalunya li fa falta una oferta musical més rica de la que té avui en dia"

Escrit per

 

Quim Mandado Rossell (La Jonquera 1961) va rebre les primeres lliçons musicals de mans del seu pare Lluís Mandado formant part també de l’Orfeó Jonquerenc, del qual n’és director des de l’any 2005. També imparteix classes de guitarra elèctrica, baix elèctric i bateria a l’Escola de Música de la Jonquera des de 2005.

 

Va ser fundador, primer com a baix i després com a cantant, del grup de hard rock i heavy metalSangtraït, amb reminiscències fantàstiques i medievals, molt diferent dels altres grups de la seva generació, format l’any 1982. Va assolir una gran popularitat a finals dels vuitanta i durant els anys noranta, gràcies a cançons com El vol de l’home ocellSomnis entre boires o Els senyors de les pedres. El grup es va dissoldre el 20 de desembre de 2001 en un concert de comiat a la sala Razzmatazz de Barcelona.

 

 

- Com recordes els inicis de "Sangtraït"?

Va ser una etapa molt emocionant i divertida. No teníem cap pretensió i tocàvem per diversió. Sobretot cançons de grups que ens agradaven, i així vam anar aprenent.

- Al ser cantant de rock tens la sort de conèixer noies maques?

Tinc ocasió de conèixer tota mena de gent, tant nois com noies. I, en general, són gent mol maca.

- Perquè et dediques a la música?

Per què m'omple i em fa sentir viu, puc expressar-me i donar sortida a la meva creativitat.

- Quina relació tenies en el passat amb els teus companys de grup de rock?

Sempre hem tingut molt bona relació. Fa molts anys que ens coneixem i, si hem decidit tornar a tocar junts és perquè ens ho passem molt bé junts i ens respectem tan a nivell personal com a nivell creatiu.

- I ara, com porteu la fama?

Quina fama? No som un grup que sortim cada dia a la tele ni fem un tipus de música majoritari. Al contrari, estem fent una música força maltractada a nivell de mitjans de comunicació. Costa molt que els mitjans facin ressò de tot el que es surt del patró que ara toca que estigui de moda. És com si hi hagués algú que des de l'ombra vagi dient quin estil es pot sentir i quin no. Evidentment, el metal no toca ni tocarà mai en aquest país tan petit que tenim. Per sort, hi ha alguns mitjans (normalment més humils) que no es deixen corrompre i posen o parlen de tot tipus de música.

 

- Heu vingut moltes vegades a actuar a les terres de Ponent?

Sí que hem vingut, sobretot amb els grups que teníem abans de LGP, i sempre n'hem guardat un molt bon record. Quan veníem amb Sangtraït o amb Terratrèmol això era una passada, quina  força, quina canya que té la gent d'aquestes terres! És extraordinari. Sempre ens ho hem passat molt bé!

- Recordeu la primera visita que vau fer a Balaguer?

No recordo quin any va ser, però recordo haver tocat a la plaça del Mercadal amb Sangtraït.

- Espereu que el pròxim concert del dia 4 a Balaguer serà un èxit? Perquè?

Esperem retrobar-nos amb molts amics de fa anys que encara ens segueixen i trobar, també, noves cares, gent que li agrada la música potent. Són gent a la que els hem d'agrair el seu suport, ja que és gràcies a ells que seguim fent el nostre camí.

 

- Quins records té de la sala Razmatazz de Barcelona?

És el lloc on he gaudit d'alguns grans concerts i on Sangtraït va fer el seu adéu.

 

- Quins són els seus grups de música que admiren o que tenen com a referents?

Uf! hi ha molts grups als que admiro. No puc dir que siguin els referents de LGP perquè som tres músics i cada un té els seus propis gustos. El que puc dir-te és que per a mi és molt important que els grups tinguin molta força i energia i a més tinguin melodia. Que no sigui ni la potència per la potència, ni el virtuosisme exagerat.

 

- Heu pensat alguna vegada de cantar alguna cançó en algun idioma diferent?

El primer disc de LGP, "Rockferatu", el va cantar en Joan tot en castellà. Quan em van demanar que cantés jo el segon disc els vaig dir que jo cantava en català. No hi va haver cap problema. En Joan sempre ha anat alternant la llengua dels seus discs. Tant ha fet en català com en castellà, però si canto jo ho faig en català perquè és la meva llengua, m'hi sento molt còmode i, a més, em sembla que cal donar-li una empenta a una llengua que sempre es atacada.

- Cada vegada que sortiu a l'escenari teniu els nervis de la primera vegada que vau actuar?

Potser no els mateixos nervis, però sí que hi ha un formigueig que ens demostra que encara estem vius. És una descàrrega d'adrenalina. Si no la tinguéssim més ens valdria dedicar-nos a una altra cosa.

 

- Parli’ns una mica del seu nou disc. "Sancta Sanctorum". Què té de novetat respecte als discs anteriors?

A mi em sembla que hi ha una gran evolució a molt nivells. En l'àmbit instrumental és molt més exigent que el que havíem fet fins ara. Només cal mirar la feina de bateria de tot el disc. Ni som virtuosos ni volem aparentar que ho som. Som un tercet i hem d'omplir les cançons amb arranjaments honestos, que es puguin fer als directes i que resultin convincents. A nivell d'arranjaments ens hem lluït, però en la composició crec que hem marcat una gran diferència. Les melodies estan molt treballades però al mateix temps són fresques, els riffs són potents i enganxosos, les cançons son això, cançons que es poden interioritzar i fer pròpies. Potser el punt on ens hem passat una mica és en els cors. A nivell de sonoritat estem molt contents amb el resultat que hem aconseguit.

 

- Què opina dels grups de rock que fusionen el rock amb altres estils?

Cadascú és lliure de fer la música que li agradi més. Avui en dia és molt difícil ser un purista. Hi ha moltes influències i de diferents estils. Alguns poden agradar-me més i d'altres m'agraden menys, però sempre es poden aprendre coses i fer-les servir en qualsevol cançó. El més important és ser honest i tenir una personalitat que destaqui. Un estil que et faci reconeixible en totes les cançons.

- Com creieu que està el rock català en els moments actuals? Li veieu futur?

Que hi ha rock actualment a Catalunya? Segurament que sí, però ho té molt difícil per arribar a la gent. El motiu ja te l'he dit abans. Hi ha una mena de censura: si no fas aquest folc-no-sé-què que està de moda no existeixes. Per sort, la gent que es dedica al rock sol ser tossuda i fa el que li sembla. Segurament algun dia passarà aquesta moda i espero que el rock torni a tenir una oportunitat. Aquest país, on sempre hem defensat la diversitat, es mereix tenir una oferta musical més rica de la que té avui en dia.

- Quin consell li donaria als joves catalans que es vulguin dedicar a la música rock?

Que s'ho passin bé fent la música que els agrada. Que no es deixin enlluernar pel qui té més èxit. Que pensin que al que primer han de convèncer és a ells mateixos i que quan un mateix està convençut ,ho té molt més fàcil per arribar a convèncer els altres.

JOSEP MARIA CASTELLS BENABARRE /JOAN ZAMORA

ENTREVISTA EN EXCLUSIVA PER EL PORTAL ELMERCADAL.CAT

 

 

Llegir 4821 vegades
Josep Maria Castells

Nascut a Lleida el 13/2/1989. Director i fundador del Mercadal de Balaguer desde fa 8 anys i actualment visc a Lleida. Sóc community manager d'empreses, entitats i partits polítics.

Sóc influencer i vaig ser autor de 5 blocs d'opinió. Activista sociocultural i filàntrop. Optimista. Durant l'adolescència ja apuntava maneres i vaig demostrar a la galeria tot el meu talent i vocació pel periodisme en ser el creador de la primera ràdio i televisió en streaming de la província i participant desinteressadament en programes radiofònics d'emissores de prestigi en aquells temps com ara Flip Flap Ràdio i RNE4.

Vaig ser locutor durant una temporada a Ràdio Artesa de Segre amb només 15 anys i desde llavors també vaig participar assiduament en diversos mitjans de comunicació.

Compto amb una trajectòria com activista sociocultural a  Balaguer de gairebé 15 anys i entre altres coses vaig impulsar una entitat juvenil a la capital de La Noguera i vaig ser impulsor i director de l'emissora Ràdio Connecta de Balaguer.

He participat puntualment en programes de televisió a nivell estatal com ara "Espejo Público" d'Antena3, i de ràdio a Onda Cero a "Nits de ràdio" i de forma molt puntual al Periódico de Catalunya i La Vanguardia.

A més he participat en diferents conferències i taules de debat; una sobre periodisme optimista al IEI de Lleida i a la taula rodona titulada «Els mitjans locals en l'era global» el 2016 a la Universitat de Lleida.


Vaig arribar a ser finalista de la VII edició dels Premis Lleidatans de la Jove Cambra Internacional.
Avui en dia estic intentant elaborar el meu primer llibre que inclourà un recull dels millors articles publicats a les diferents revistes i periòdics del territori. Actualment estic impulsant l’elitocràcia amb la recepta màgica de l’optimisme. El meu lema a la vida és OPTIMISME.

 Em considero una persona sincera, persistent, ambiciosa, empàtica, altruista, filantròpica, sana i esportista. Compto amb coneixements bàsics de cuina, serveis de restaurant. Em fascina la psicologia, sociologia,l' innovació, noves tecnologies, periodisme, màrqueting, comerç, política, democràcia, associacionisme, drets humans i pau, etc.

Al llarg de la meva vida aspiro a col·laborar i treballar a TV3, Flaix FM, RTVE, Zeta, Atresmedia, Mediaset i Grup Godó. 
Em sento molt identificat amb les marques i valors de Mediamarkt, Google, Facebook, IBM, Amazon i Microsoft on m'agradaria poder treballar en un futur. 

Sóc persona de cul inquiet que li agrada tocar moltes tecles a la vida, d'afany incansable, que persisteix i lluita fins al final.

La persona que més admiro del món és el professor i científic José Luis Cordeiro. 

www.elmercadal.cat

 

El temps a Balaguer

 

 

 

 

 

 

Director i fundador:
Josep Maria Castells i Benabarre