Oficial ®
Diumenge, 20 Octubre 2013 18:20

Baches:"Si treballem tots units, no hi ha res que pugui evitar la nostra victòria"

Escrit per

Quins motius l’han dut a formar part de la PAH?
Doncs dos motius bàsics. El primer és el més bàsic, sóc un afectat per una hipoteca abusiva, com tantes persones que van signar durant anys i panys el mateix tipus de contractes hipotecaris abusius amb les entitats bancàries criminals. El segon motiu és més ideològic. Crec que els drets socials es conquereixen amb la lluita col·lectiva, i la PAH és un bon exemple d'això. L'empoderament col·lectiu de les persones afectades, plantejar un front de resistència comú contra el Goliath implacable de la banca, i vèncer-la, trenca tota por i et dóna una sensació de llibertat absoluta i de poder amb qualsevol adversari, per fort que sigui. Si alguna cosa ha demostrat la PAH és que si treballem tots units, no hi ha res que pugui evitar la nostra victòria.
Quins objectius ha conseguit la PAH durant la teva tasca com a portaveu?
Crec que sovint s'oblida que un portaveu d'un moviment assembleari és simplement un transmissor públic d'allò que l'assemblea decideix. La meva tasca com a portaveu es basava amb això. Els objectius, els encerts, les victòries i tota la resta, són cosa d'una assemblea genial, una gent magnífica i unes persones que segueixen donant-ho tot per una causa comuna.
Què és la ILP?
ILP significa Iniciativa Legislativa Popular, una de les poques escletxes legals per tal de fer arribar als òrgans legislatius diferents propostes legislatives des de la societat civil. Molts moviments, organitzacions i plataformes han redactat propostes i, com formiguetes, han recollit les 500.000 signatures que es necessiten per fer-les arribar al Congrés dels Diputats. Per desgràcia, els diputats dels grups majoritaris no són gaire partidaris de votar a favor d'aquestes iniciatives de caràcter popular, i per norma tot plegat queda en no res. Una mostra més de la democràcia de baixa intensitat on vivim. Altres països, com Suïssa, estan més acostumats a aquestes iniciatives, costen menys signatures processar-les i fins i tot fan referèndums molt sovint. No s'ha de tenir por a la democràcia! Però poc es pot esperar sobre més democràcia des de l'estat espanyol, organitzat pels hereus del franquisme i amb una Constitució escrita mentre la societat vivia apuntada per la pistola d'un exèrcit amb ganes de soroll de sables.
Abans de formar part de la PAH, què feies?
Potser la pregunta més aviat seria que feia abans del 15M, i et respondré ràpid: veure amb impotència com aquesta crisis era una estafa, els rics cada cop eren més rics, els pobres més pobres, la precarietat cada cop major, i les oportunitats laborals més escasses. Per sort, la nostra societat està més sana que molts dels polítics que ens governen, i autorganitzant-se surten propostes de resistència i de creació d'alternatives que transformin la societat. Algunes són ben famoses: 15M, PAH, ANC i d'altres no se'n parla tant, però també són potents i fan la seva feina per transformar una realitat, com cooperatives, plataformes i un llarg etc. Contra l'opressió d'aquest capitalisme salvatge, el poder popular i la imaginació estan creant grans oportunitats i donant esperança a molta gent que cada cop s'organitza més.
Com t’has sentit durant aquest temps com a portaveu de la PAH?
És un sentiment complex. Per un cantó està l'honor de ser el transmissor de les opinions de tota una assemblea de persones lluitadores i amb el coratge suficient per plantar-li cara als impossibles, i guanyar-los. Però per l'altra està la duresa de veure diàriament famílies que fan tot el possible per sobreviure. Històries totes molt semblants. Gent que havia viscut una vida normal, i de sobte tots els seus somnis i esperances cauen en un forat negre. Recordaré tota la meva vida el darrer hivern. Gent sense calefacció, llum ni aigua, amb problemes de subministrament d'aliments frescos, necessitat de roba d'abric. Hi ha una Lleida que ni es veu ni gairebé se'n parla, però que pateix d'una manera molt forta. Ens vam tenir que organitzar molt ràpid. Sort hi ha d'organitzacions com Arrels, i moltes altres, sense les quals, viuríem un autèntic desastre. Des de llavors, cada cop que penso que torna l'hivern, no puc deixar de patir...
Amb quin partit polític t’has identificat més durant la teva joventut?
Més que amb un partit, m'he sentit identificat sempre amb les esquerres. Ho he viscut de ben aprop des de sempre. És ben certa aquella frase que al final un és el que escolta des de petit a casa. I casa meva sempre ha estat un espai de trobada de tot tipus de persones lluitadores i compromeses amb la lluita per la justícia social. Tinc el record molt fort de la nit del 23F. Era jo ben petit i encara guardo a la memòria l'instant en que vaig acomiadar a un tiet, implicat activament al PSUC i a les Comissions Obreres, que marxava volant cap a França.Un país on ja hi havia una part de la família refugiada després de la Guerra. Jo no entenia res. Sol veia a tothom nerviós, alguns plorant i la ràdio encesa a deshores. Coses així fan que et facis preguntes des de molt aviat, i et marquen bastant en les teves opinions posteriors.
Què l’ha dut a ser oficialment l’alcaldable d’ICV per Lleida?
Unes eleccions primàries obertes a tota la ciutadania, les primeres a Lleida. Durant dos dies la ciutadania ha pogut elegir entre dos candidats. Més de 500 persones han votat i dit la seva! Més tota la gent que no era de Lleida ciutat, però ens han vingut a donar la seva opinió. En política són més importants els fets que les paraules. Els temps han canviat molt i la gent ja no entén que l'aparell del partit, unes poques persones que condensen tot el poder, elegeixin als caps de llista de les diferents eleccions. La ciutadania vol tenir dret a decidir-ho tot, començant per això, i portant la democràcia i el dret a decidir a tots els àmbits de la política.
Què voldries canviar de Lleida?
Cal començar a treballar col·lectivament per una economia del bé comú, la justícia social i la participació democràtica de tota la ciutadania. Cal obrir les portes de l'ajuntament a tothom. Cal aturar la precarietat laboral, treballar per acabar amb l'atur i aconseguir que la nostra ciutat esdevingui un exemple a nivell d'economia social i sostenibilitat. La dignitat que ens ha arrabassat tanta indignació, sol la recuperarem si treballem plegats pel bé comú.
Què li diries al paer en cap si el tinguessis davant?
Ui, no pararia de fer-li preguntes! Segurament li preguntaria per què ha deixat que Lleida s'endeutés tant en projectes que li han aportat tant poc. Per què parla tant bé de les empreses que ha portat a la ciutat i que sol aporten treball precari. També li preguntaria per què com a ciutat encara no hem condemnat les pràctiques abusives de la banca cap a la ciutadania lleidatana i com pot permetre que tanta gent ho estigui passant malament a la nostra ciutat. Una altra bona pregunta seria sobre les privatitzacions de serveis públics i com un empitjorament del servei, pot acabar esdevenint més car. Bé, com he dit, crec que no pararia de preguntar-li coses que ens afecten, no entenc i no trobo una resposta lògica, si el que es busca és el bé comú de la ciutadania.
I a l’Artur Mas?
Crec sincerament que el que està fent Artur Mas i el govern de CIU (Igual que el del PP a Madrid) amb la sanitat pública i l'escola catalana no té nom. Estarem molts anys com a país per recuperar tot el que ell i els seus estan privatitzant i repartint entre empreses amb interessos compartits. Només cal seguir a la gent de Cafè amb Llet per ficar-nos les mans al cap en temes de corrupció sanitària!
I mentre ell parla d'independència i d'estat propi, però no es defineix en quin tipus d'estat vol. Està clar que CIU i la dreta catalana volen una Catalunya on el neoliberalisme, els poders financers i els mercats ens governin. Una Catalunya sota el mandat de La Caixa i organitzacions com aquesta, que s'han dedicat a estafar a la població i ben poc els importa el nostre benestar. El més important, si construïm una República Catalana, és que aquesta vingui acompanyada d'una Constitució on l'eix vertebrador sigui la democràcia participativa, la justícia social i la promoció d'una economia del bé comú. En resum, davant de tantes incoherències entre el que diu i fa, crec que les preguntes se les hauria de fer ell. 
A part de dedicar-te a la política que més fas actualment?
No m'agrada gens l'expressió “dedicar-te a la política”, perquè d'una forma o una altra, des de el moment que ens plantegem com volem que sigui la nostra societat, tothom estem fent política. No per estar en un partit polític fas política! És més, actualment hi ha espais a la societat on es fa més política actualment que dins dels partits. Sobre que més faig, em dedico a donar tallers i cursos de noves tecnologies, participar en moviments socials, escriure i estic plantejant un projecte cooperatiu molt maco amb alguns companys.
Què vols fer en el futur?
El més important és que volem fer en el futur com a societat. Tal com estan les coses no et pots permetre ni el luxe de pensar en el futur. M'agradaria que la societat i el país on visquem d'aquí uns anys sigui un lloc on tothom puguem tornar a tenir somnis i esperances en el futur.
El repte més gran per a tu, quin és?
Estar a l'alçada de tota la gent que m'ha dit coses molt boniques i esperançadores, des de el primer moment que vaig dir que em presentava a les primàries d'ICV. És un repte molt gran, però us ben asseguro que no deixaré de treballar per no defraudar a cap de les persones que m'han donat tant suport.
 

ENTREVISTA EXCLUSIVA PER ELMERCADAL.CAT 

JOSEP MARIA CASTELLS BENABARRE/JOAN ZAMORA

Llegir 4696 vegades Darrera modificació el Dissabte, 20 Febrer 2016 19:30
Josep Maria Castells

Nascut a Lleida el 13/2/1989. Director i fundador del Mercadal de Balaguer desde fa 8 anys i actualment visc a Lleida. Sóc community manager d'empreses, entitats i partits polítics.

Sóc influencer i vaig ser autor de 5 blocs d'opinió. Activista sociocultural i filàntrop. Optimista. Durant l'adolescència ja apuntava maneres i vaig demostrar a la galeria tot el meu talent i vocació pel periodisme en ser el creador de la primera ràdio i televisió en streaming de la província i participant desinteressadament en programes radiofònics d'emissores de prestigi en aquells temps com ara Flip Flap Ràdio i RNE4.

Vaig ser locutor durant una temporada a Ràdio Artesa de Segre amb només 15 anys i desde llavors també vaig participar assiduament en diversos mitjans de comunicació.

Compto amb una trajectòria com activista sociocultural a  Balaguer de gairebé 15 anys i entre altres coses vaig impulsar una entitat juvenil a la capital de La Noguera i vaig ser impulsor i director de l'emissora Ràdio Connecta de Balaguer.

He participat puntualment en programes de televisió a nivell estatal com ara "Espejo Público" d'Antena3, i de ràdio a Onda Cero a "Nits de ràdio" i de forma molt puntual al Periódico de Catalunya i La Vanguardia.

A més he participat en diferents conferències i taules de debat; una sobre periodisme optimista al IEI de Lleida i a la taula rodona titulada «Els mitjans locals en l'era global» el 2016 a la Universitat de Lleida.


Vaig arribar a ser finalista de la VII edició dels Premis Lleidatans de la Jove Cambra Internacional.
Avui en dia estic intentant elaborar el meu primer llibre que inclourà un recull dels millors articles publicats a les diferents revistes i periòdics del territori. Actualment estic impulsant l’elitocràcia amb la recepta màgica de l’optimisme. El meu lema a la vida és OPTIMISME.

 Em considero una persona sincera, persistent, ambiciosa, empàtica, altruista, filantròpica, sana i esportista. Compto amb coneixements bàsics de cuina, serveis de restaurant. Em fascina la psicologia, sociologia,l' innovació, noves tecnologies, periodisme, màrqueting, comerç, política, democràcia, associacionisme, drets humans i pau, etc.

Al llarg de la meva vida aspiro a col·laborar i treballar a TV3, Flaix FM, RTVE, Zeta, Atresmedia, Mediaset i Grup Godó. 
Em sento molt identificat amb les marques i valors de Mediamarkt, Google, Facebook, IBM, Amazon i Microsoft on m'agradaria poder treballar en un futur. 

Sóc persona de cul inquiet que li agrada tocar moltes tecles a la vida, d'afany incansable, que persisteix i lluita fins al final.

La persona que més admiro del món és el professor i científic José Luis Cordeiro. 

www.elmercadal.cat

 

El temps a Balaguer

 

 

 

 

 

 

Director i fundador:
Josep Maria Castells i Benabarre