EDICIÓ ESPECIAL COVID-19

DIRECTOR: JOSEP MARIA CASTELLS BENABARRE
EL PERIODISME OPTIMISTA DE CATALUNYA ®
Divendres, 27 Març 2020 17:43

Ramon Grau: “L’AMIC ha de tenir un pes més gran en els ajuts i en la publicitat institucional”

Escrit per Pere Giménez / Comunicació 21 / AMIC
Autor: Eduardo Corria / Comunicació 21 / AMIC Autor: Eduardo Corria / Comunicació 21 / AMIC

L’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació treballa reeixidament des de fa cinc anys per esdevenir una central de mitjans que ofereixi eines útils al sector, acompanyant-ho d’un major pes i representativitat.

El juliol de 2019, Ramon Grau va iniciar un segon mandat com a president de l’AMIC amb uns objectius diàfans: per una banda, consolidar els serveis posats en marxa els darrers anys i, de l’altra, impulsar nous projectes que ajudin els mitjans associats en particular i, de retruc, el conjunt del sector. Com a noves iniciatives destaquen la creació de l’AMIC Media, d’una incubadora i d’un premi internacional.

L’editor del grup santcugatenc Totmedia va accedir a la presidència el juliol de 2015 i quatre anys més tard va ser reelegit per a un nou mandat. Anteriorment, Grau havia estat el primer president de l’Associació Catalana de la Premsa Gratuïta (1997-2003), que el 2014 es va reconvertir en l’AMIC.
 

Quina valoració fa del que porta de presidència?
L’associació, tal com la vam pensar en els seus inicis fa 23 anys, evidentment no té res a veure amb la d’ara. Al començament era una entitat molt voluntarista amb pocs associats, uns 35 editors, tots de premsa en paper; el 2015 tenia uns 250 socis i ara en som 400, amb un tant per cent molt elevat de mitjans digitals i una estructura plenament professionalitzada i competitiva. Les necessitats han canviat molt en aquests anys. Hem passat de basar-nos únicament en el paper a un sector que té diversos canals, diversos fronts, amb moltes incerteses, però també amb un potencial molt gran. L’AMIC està fent molta feina, i pensem que el camí ha sigut progressivament espectacular.
 
El primer mandat com a AMIC (2015-2019) ha estat una etapa de consolidació i creixement?
Consolidació però sobretot creixement. Ens hem convertit en un interlocutor molt sòlid i representatiu del que és la premsa de proximitat, tot i que també tenim mitjans nacionals i molts temàtics. En aquests moments som 400 associats, un 60% digitals i un 40% en paper. Hem obert seccions al País Valencià, on agrupem una seixantena de mitjans de proximitat, i a les Illes Balears, on som gairebé 40. També tenim mitjans d’Andorra i alguns de la Catalunya Nord, però no crearem cap altra secció: hi haurà un AMIC global, un AMIC Illes Balears i un AMIC Valencians. Els serveis conjunts, que són per a tots, es donen des de la central, a Barcelona, on tenim nou professionals treballant.
 
Així doncs, l’AMIC s’ha enfortit com a entitat de serveis i central de mitjans, etapa impulsada fa cinc anys.
Sí, exacte. Tenim serveis de banc de continguts, central de mitjans, banc d’imatges, OJD, assegurança per a empreses, intel·ligència artificial per a gestió de xarxes, finançament (avancem subvencions i publicitat institucional)... Aquest any volem treballar la consolidació d’aquests i anar-ne oferint de nous. Sobretot volem treballar molt en l’increment de l’àrea de negoci, buscar recursos per als associats a nivell de publicitat. També volem seguir fent esdeveniments que ens donen notorietat, com el Congrés Interpirinenc de Mitjans de Proximitat, amb la participació d’unes 180 persones entre editors i professionals de banda i banda del Pirineu, que va ser un èxit molt important. Era la primera vegada que ens trobàvem tots aquests editors vinculats d’alguna manera. El Pirineu era l’excusa.
 
Tindrà continuïtat?
La previsió és fer el CIMP cada dos anys, i la idea és que la pròxima edició es faci al País Basc o Navarra, que tenen intenció de continuar-lo. La voluntat és que sigui itinerant.
 
L’AMIC també està preparant un premi internacional de mitjans de proximitat...
Està previst fer-lo a finals d’aquest any o la primavera de 2021. La voluntat és crear un premi amb tres guardons que donin rellevància a un mitjà de proximitat en llengua catalana, un mitjà d’Europa, i un mitjà de la resta del món. Tenim un grup d’experts professors d’universitat que ens assessora i que està treballant en les bases.
 
Els mitjans adherits a l’AMIC tenen realitats molt diferents, també geogràfiques. Com es gestiona per tenir tothom content?
Intentem defensar tant els petits com els grans. La prioritat és que la realitat de l’AMIC, bàsicament formada per mitjans de tots els territoris de parla catalana, d’alguna manera es vegi compensada a l’hora d’invertir en serveis, venda de publicitat, formació, suport a la innovació, etc. No som una associació d’uns pocs on els altres fan de figurants, sinó que treballem per a tot el col·lectiu. De fet aquest és el nostre gran èxit.
 
En el Congrés Interpirinenc els temes més rellevants de tots els tractats van ser models de negoci, tecnologia i creació de comunitats. És per aquí cap a on s’encara el camí de l’AMIC?
Totalment. Hem d’anar cap a aquests reptes que ja són de present, i ser cada cop més imprescindibles en les nostres comunitats.
 
El model de negoci és el hàndicap més gran per als mitjans?
Sí, no hi ha un llibre d’instruccions. El prova-error l’està fent tothom, des dels grans fins als petits. El que volem des de l’AMIC és que aquestes proves es testegin bé i es puguin aplicar de seguida en els nostres mitjans, perquè si no és un desgast impressionant.
 
L’AMIC dona força importància a la formació...
Fa poc hem signat un acord amb Google perquè faci formació en noves tecnologies i eines per al periodisme i enriquir els continguts dels nostres mitjans. És el primer cop que fa un acord amb una entitat d’aquest tipus. Volem seguir en aquesta línia: formació, millora de continguts, professionalització del sector i innovació. Invertir molt en innovació, perquè els mitjans per si sols no ho poden fer. El mercat no està fàcil, i als mitjans el dia a dia ens està cremant i no tenim ni possibilitats ni recursos per invertir en innovar preveient el futur a llarg termini.
 
Invertir en innovació en quin sentit?
Per una banda tenim l’aula d’innovació, on cada any bequem un seguit de mitjans que volen millorar en algun àmbit, als quals posem uns experts durant quatre mesos perquè els ajudin a desenvolupar in situ un seguit de projectes. L’objectiu és millorar els mitjans que utilitzen el servei, i després transmetre les experiències a la resta del col·lectiu. Per altra banda hi ha el laboratori d’innovació: un grup de persones expertes, reconegudes en el món digital i de continguts, que d’una manera periòdica ens aporten idees. Ara, anant més enllà de tot això, volem muntar una incubadora amb persones dedicades professionalment a buscar solucions per al sector que, tutelades pel grup d’experts, desenvoluparien estratègies i accions per tal de generar nous negocis i iniciatives que des dels propis mitjans seria molt difícil tirar endavant. És que, dins del sector, o fem alguna cosa, o realment ho passarem molt malament. El futur és canviant, molt incert, i tothom està patint.
 
Una altra iniciativa que esteu preparant és la posada en marxa d’AMIC Media.
AMIC Media serà un projecte de creació de continguts, dissenys i nous formats, amb capacitat també per realitzar continguts patrocinats o de marca. De vegades els mitjans no tenen el temps, la tecnologia o la capacitat per fer-ho. La idea és que, si el mitjà no hi arriba, es pugui fer des de l’AMIC. I en paral·lel hi hauria la captació de publicitat i nous ingressos. AMIC Media és una aposta per més periodisme, més disseny, més publicitat i nous formats. A més, AMIC Media podrà estar en el mercat com a central de mitjans, i fins i tot podria presentar-se en algun concurs o licitació, sobretot d’ajuntament i per campanyes enfocades a la proximitat. Quan una agència ha de planificar una campanya plural de mitjans de proximitat la gestió no li surt a compte, els fa nosa. El concepte d’AMIC Media és necessari, perquè hem d’aconseguir que es pugui fer sense massa sobrecostos i amb una garantia de qualitat. Als grans clients que volen arribar als mitjans de proximitat els fa falta un interlocutor únic, i a les agències grans els costa molt donar aquest servei, els surt car i no coneixen com nosaltres els mitjans del territori.
 
En els darrers anys l’AMIC ha guanyat presència en altres entitats...
Els últims anys hem volgut estar presents en consells i juntes de les patronals. Estem a Pimec, a Cecot, a Dircom, a la Fundació puntCAT com a patrons... Tot allò que ens pot aportar notorietat, contactes, presència i representativitat. El que sí que reclamem és un tracte just de les administracions cap a l’AMIC, cap al nostre col·lectiu. En aquests moments som l’entitat més representativa de la premsa de proximitat: més de 400 mitjans, això ho diu tot. I en canvi encara seguim tractats amb inèrcies que venen dels anys 90. Pel que representem, hem de tenir un pes més gran en els ajuts i en la publicitat institucional. Nosaltres els recursos els utilitzem per donar més serveis, no per mantenir-nos. Això ho fem amb les quotes i els marges dels ingressos de publicitat que es queda l’entitat. El 2019 vam facturar 2,1 milions d’euros, una mica més que l’any anterior. Així doncs, l’ajut que dona l’administració a l’entitat creiem que ha d’anar d’acord amb el seu volum d’associats i els projectes que impulsa. En aquests moments estem per sota del que correspondria.
 
I per què creu que això no s’ha resolt, quan els números manen?
Perquè hi ha els estereotips de tota la vida: que la premsa gratuïta és de segona. Això fa uns anys es podia entendre fins a cert punt, però ara ja no. On és la gratuïtat? Perquè estic cansat de veure cada dia al tren repartir diaris de pagament gratuïtament... I les seves edicions digitals també són gratuïtes. Al final tots som mitjans de comunicació i la manera d’arribar al lector no té cap importància. Per altra banda, reclamem tenir el volum d’insercions publicitàries que ens pertoca. No pot ser que d’un pressupost de 31 milions per a publicitat de la Generalitat els mitjans de proximitat acabin gestionant-ne menys d’un milió. No té cap sentit... En paper, tot i que és poc, la inversió ha anat creixent i està en un volum que comença a ser correcte. Ja no és indigne, però en digital encara és insignificant. En les campanyes institucionals s’hauria d’equilibrar paper i digital. I és que, al final, quina és la premsa del país? Hem estat sempre defensant el català, la identitat, el territori, les entitats socials... El caràcter de servei públic el té sobretot la premsa de proximitat. I en conjunt, amb una audiència considerable...
 
I les subvencions?
Els ajuts també s’han d’equilibrar. A nosaltres ens agradaria anar cap a la fórmula del País Basc, que ens sembla perfecta. Allà han agrupat els ajuts del Govern i de les diputacions forals i fan prevaldre sobretot la professionalitat: valoren els costos de cada empresa (estructura, producció, distribució, etc.) i quins continguts ofereixen, independentment de si els mitjans són de pagament o gratuïts. A més, els han dotat d’una importància econòmica que correspondria al 30% dels costos d’una empresa, i es concedeixen per triennis. Primer han estudiat el que necessiten els mitjans i després n’ha sortit la dotació. Això és una aposta seriosa.
 
Aleshores, a Catalunya cal implicar-hi les diputacions?
Creiem que amb la Generalitat no n’hi ha prou, no arriba a tot, i per tant les diputacions haurien de participar en ajudar els mitjans de proximitat, posant-nos d’acord tots. Amb el despoblament que hi ha a les zones interiors de Catalunya, els mitjans donen un sentit al territori, l’equilibren, són elements de dinamització. El dia que desapareguin es desertitza. Per tant, què volem? Un país amb quatre grans mitjans homogenis? Com a administració de proximitat que és la diputació, hauria de jugar un rol en aquests mitjans locals o comarcals. A Catalunya s’incentiva l’audiència, quan el que s’ha de primar és el mitjà, els professionals, els continguts. Tot això s’ha de revisar, perquè és tan important un mitjà que distribueix 4.000 exemplars a la Seu d’Urgell que un de 20.000 al Vallès. S’ha de buscar una fórmula que ajudi a mantenir aquesta riquesa que tenim al territori, si no ens desertitzarem.

Llegir 254 vegades Darrera modificació el Dilluns, 30 Març 2020 10:57

 

El temps a Balaguer

 

 

 

 

 

 

Director i fundador:
Josep Maria Castells i Benabarre

@OFICIALCASTELLS

 Resultat d'imatges de TWITTER