Oficial ®
Dimarts, 04 Març 2014 09:47

Mercé Torrentallé: "Tinc molta fe i esperança de cara al futur"

Escrit per

 Les persones amb alguna problemàtica de salut mental defineixen l’estigma com la principal barrera per a la recuperació, el benestar i la qualitat de vida, ja que genera aïllament social i dificultats per trobar feina, adquirir habitatge o participar en la comunitat. Avui tenim a Mercé Torrentallé,membre de l'Associació Obertament. Mercè Torrentallé Rocaspana va néixer a Lleida el 1959.11.07. Està casada i és mare de tres fills. De professió delineant. L'any 1999 va patir un brot psicòtic. Però lluny d'enfonsar a la penombra de la malaltia, ha trobat refugi en els petits plaers de la vida com l'escriptura, la pintura, la jardineria etc. han estat per a ella aficions molt importants en el procés de recuperació de la seva malaltia. És autora de diversos llibres, fa una vida totalment normal i actualment està dins del projecte Obertament.Una plataforma anti-estigma que compta amb el suport de la Generalitat i de les Diputacions. Però malgrat tenir un problema mental ella està molt contenta i feliç amb la seva vida i té l'esperança que la medicina avançarà molt els propers anys.

- Des de quan formes part del projecte Obertament?
Formo part d’Obertament des dels seus inicis,ja que vaig fer la formació en la primera convocatòria d’activistes perquè em va seduir la tasca que volien fer, i estic molt satisfeta i contenta per poder participar en la lluita contra l’estigma que patim les persones afectades d'algun tipus de trastorn mental.
- Com va ser la teva reacció quan et van diagnosticar un trastorn mental?
En aquest procés, com en molts altres de la vida, el primer pas és la incertesa i incredulitat, però en el meu cas jo tinc antecedents familiars. Després ve la ràbia i et fas preguntes com: per què a mi?, Què he fet jo per merèixer aquesta creu? I et sents culpable de no saber bé el que et passa. Fins que descobreixes que no hi ha ni culpa ni culpables, només en alguns casos s’han de canviar certs hàbits de vida.
Més tard arriba l’acceptació, i el fet de aprendre a conviure amb el trastorn, de la mateixa manera que s’ha d’aprendre a conviure amb un problema cardiovascular o amb un problema de diabetis, aprendre que amb un control de medicaments, teràpies i hàbits de vida sana pots arriba a portar una vida digna. Una cosa important és no tenir por a la malaltia i tenir esperança, sortir a relacionar-se amb la societat i no tancar-se a casa.
- Quins símptomes tenies?
Per parlar d’aquest tema hem de tenir en compte unes valoracions prèvies. Per una banda, actualment hi ha classificades uns 300 tipus de trastorns mentals, i per tant els símptomes poden ser molt diferents d’un tipus de trastorn a un altre. Per altra banda, moltes vegades no només hi ha un trastorn clar, es pot conviure amb diagnòstics complexes o tenir depressió i esquizofrènia al mateix temps, per exemple.
També hem de tenir en compte que hi ha tres factors importantíssims que poden influir: L’herència genètica, la manera de ser de cada persona i el factor medi-ambiental (la cultura, l’estrès i, en definitiva, l’entorn social i emocional).
Jo en particular estava passant per un moment de molt estrès i tenia trastorn de la son, menjava molt poc i dormia a deshores i malament, estava nerviosa i intranquil·la, i vaig fer un brot psicòtic amb al·lucinacions i descompensació dels cinc sentits.
Però que una persona tingui un brot psicòtic no vol dir que sempre estigui en ple brot.
- Que fas un dia normal?
Doncs una vida el més normal i sana que puc. Em llevo entre 8 i 9 del matí, després d’esmorzar i prendre el medicament, faig la feina de casa, vaig a caminar una hora cada dia, faig el dinar i a la tarda escric, pinto, faig treballs manuals, llegeixo i dos cops a la setmana baixo al Club social El Porxo de Balaguer. Allà amb els meus companys fem activitats d’ajuda emocional, d’expressió corporal i tallers de tot tipus. També em dedico a fer xerrades i col·laboro amb el que puc amb Obertament i la Federació Salut Mental Catalunya.
- Algun cop t’has sentit discriminada pel simple fet de tenir un trastorn mental?
Si, els 5 primers anys després del diagnòstic no m’atrevia a sortir gaire de casa, ja que jo al tenir el brot al carrer i em semblava que tothom em mirava malament. Era una barreja de por, vergonya i molta auto estigma. En un poble petit ja se sap que els comentaris de la gent poden ferir sensibilitats, i tenia molta por que marginessin els meus fills degut al meu trastorn.
- Els amics i amigues com van reaccionar al saber que tenies un problema de salut mental?
Algunes persones es van allunyar de mi, però d’altres es van apropar i, sobretot, van ajudar i acompanyar el meu home i els meus fills. Els amics que vaig fer en aquella època són els realment importants i l'hi vull donar les gràcies, els ja saben que són especials.
Després vaig descobrir el món de les associacions de salut mental en l'àmbit comarcal, on es poden compartir experiències amb persones que estan en processos similars.
No us podeu imaginar què important és sentir-se acompanyat senzillament anant a caminar, fent un cafè, o mirant fotos de moments feliços. Aquelles estones han estat per mi un revulsiu per entendre’m i acceptar-me.
- Creus que es discriminen a les persones que pateixen aquests trastorns en els mitjans de comunicació?
Crec que en general no es tracta prou bé el tema, ja que la majoria de les notícies sobre persones amb problemes de salut mental fan referència a actes violents i aquesta relació no és certa. De vegades, per falta d’informació o per voler ser sensacionalistes, utilitzen imatges i paraules que distorsionen la realitat i ens etiqueten de persones perilloses.
Diuen les estadístiques que 1 de cada 4 persones patirà al llarg de la seva vida algun tipus de trastorn mental. Si tots coneixen a més de 4 persones, això vol dir que la malaltia mental afectarà algú que coneixem, i els mitjans de comunicació crec que tenen molt a dir quant a prevenció i pedagogia per ajudar ha de fer desaparèixer els estigmes. Des d’Obertament també volem treballar juntament amb els periodistes per lluitar contra l’estigma.
- Quins són els objectius principals de cara al futur d Obertament?
Des d’Obertament volem fomentar que les persones afectades per un trastorn mental, famoses o no, puguin donar la cara i perdin la por a reconèixer aquesta part de la seva vida, parlant amb normalitat del seu diagnòstic en el seu entorn proper. Cal que la salut mental se senti, es vegi, s’entengui i es recolzi per part de tota la societat.
- Quins recursos creus que haurien d’existir per aquestes persones?
Per tal que no se’ns discrimini, cal sensibilitzar col·lectius específics com ara familiars, professionals de l’àmbit social i de la salut mental, periodistes i empresaris. Si aconseguim eliminar els estereotips i prejudicis d’aquests col·lectius, aconseguirem una vida més normalitzada de les persones que patim un trastorn mental.
- Tens molts amics?
Crec que sí. El fet de donar la cara m’ha ajudat molt, he trobat persones que m’han donat la mà, que s’han obert amb un clima de confiança mútua.
També m’ha ajudat molt el fet d’anar al Club Social El Porxo de Balaguer de l’Associació Salut Mental La Noguera, on hi ha dos tipus d’ajuda: una pels familiars, on hi ha suport i formació per entendre millor a l’afectat; i altra per les persones afectades, fent activitats creatives, culturals, d’educació emocional i gestió del nostre dia a dia, aprenem a portar uns hàbits de vida i oci saludables. A més, ens donen a coneixerà iniciatives com les d’Obertament.
- Quins són els teus hobbies?
Són molts, ja que crec que quant més integrada a la societat està la persona més recursos té en cas que un aspecte de la seva vida tingui un daltabaix. Quants més recursos emocionals tinguem, millor ens en sortirem de les dificultats del dia a dia i serem més feliços.
Escric, pinto, faig treballs manuals, escolto musica, faig ioga, camino pel bosc, participo en les activitats socioculturals del Porxo, faig conferencies arreu de Catalunya i d’Espanya i col•laboro amb Obertament i amb Salut Mental Catalunya en allò que bonament puc.
- Tenir un trastorn mental impedeix tenir una vida normalitzada?
És evident que depèn de l’etapa en la qual et trobes, com en qualsevol malaltia, és a dir, no és el mateix quan estàs ingressat en un hospital que quan surts, tot te el seu procés de recuperació.
Jo sóc una dona madura que estic casada des de fa 34 anys, tinc dos fills i una filla, tots independents i autosuficients, i cap té problemes de salut mental. Sóc delineant i tècnica en prevenció de riscos laborals, tot i que en aquests moments no treballo perquè sóc del ram de la construcció i degut a la crisi estic a l'atur. Sóc perfectament capaç de portar les tasques de la llar i sóc autònoma totalment, tant per desenvolupar el meu voluntariat per arreu com per desenvolupar les tasques creatives. M’he de prendre uns medicaments cada dia, com ho ha de fer algú que tingui problemes de colesterol o de diabetis. I jo em pregunto: és tan dramàtic haver de prendre unes pastilles o una injecció al mes? Crec que soc una persona ben normal i procuro no fer mal ni discriminar ningú. Així em sento en pau amb mi mateixa.
- Teniu activistes d’Obertament a la província de Lleida?
De moment jo soc l'única activista, però espero que en siguem més ben aviat. Jo sóc de Ponts i participo com a activista de l’equip nacional d’Obertament, però durant el 2014 es formarà un equip territorial de Lleida amb persones amb problemes de salut mental de la província.
Molt sovint faig xerrades on explico que és Obertament i com es pot col•laborar. Les ultimes han estat a Tàrrega i als alumnes de 5è de medicina de la Universitat de Lleida; i estic preparant xerrades a Agramunt i a Guissona, amb la col·laboració de l'associació Ondara-Sió.
- Com us organitzeu?
De moment jo participo en els grups de sensibilització i el de portaveus. A sensibilització fem tallers educatius a instituts, professionals, tècnics, universitats i periodistes. I com a portaveus, donem el nostre testimoni d’experiència de salut mental, real i acurat, als mitjans de comunicació que volen tractar el tema.
I hi ha un tercer grup que rep notícies estigmatitzants dels mitjans, els analitza i dóna resposta als autors. És l’equip Alerta Estigma.
Jo, degut a la distancia, no puc anar a totes les reunions que es fan a Barcelona però em connecto per video-conferència si no puc anar-hi personalment.
- Parla’ns una mica dels llibres que has publicat.
El meu primer llibre es diu ESQUIZOFRENIA LOCURA O REALIDAD (3ª edició) on explico com vaig començar a tenir por que els meus fills caiguessin en el món de les drogues, com de la por vaig passar a l’obsessió i com el patiment d’una mare es va fer tan patent que vaig ser jo la que vaig caure malalta. Explico el brot psicòtic tal com el recordo, la meva estada a l'hospital psiquiàtric i la lenta i progressiva recuperació. Va ser el primer pas que vaig fer per donar la cara, perquè la gent parla i xafardeja sense saber el que realment passa pel cap d’una persona que pateix un trastorn mental.
El segon llibre es diu ESQUIZOFRENIA EN PRIMERA PERSONA (2ªedició) i és un recull de les meves pintures amb uns escrits en català i castellà que expliquen el que sento i el perquè pinto en cada quadre. Són moments que parlen de les estratègies i la realitat que a mi m’han servit per conviure amb el trastorn.
Si a algú l’interessen els podeu trobar a el Porxo de Balaguer c/Noguera pallaresa 32, o a Lleida a la llibreria Caselles c/Major 46.
- Escriure t’ha ajudat a fer-te més forta? Per què?
Jo escric cada dia una estona, m’ajuda a aclarir els meus pensaments, i procuro ser sincera amb mi mateixa. Guardo els meus escrits i sovint els rellegeixo. Això fa que sigui més conscient de la lenta però progressiva recuperació que he fet i em dona forces per posar voluntat de créixer com a persona responsable i serena en tots els aspectes de la meva vida.
- Que els hi diries a aquelles persones que fan pràctiques discriminatòries cap a les persones amb problemes de salut mental?
Que siguin conscients de què el trastorn mental el tenim ben a prop i potser en un moment de la vida ens pot tocar a qualsevol de nosaltres. Qualsevol dol de la vida que no sapiguem gestionar pot ser un detonant com ara la pèrdua d’un lloc de treball, el fracàs escolar, la pèrdua d’un fill, un accident, una separació o la pèrdua del primer amor, relacions difícils entre pares i fills, o entre companys d'escola o treball…….i tants i tants d’altres motius que no depenen moltes vegades de nosaltres i a les quals no som immune.

"TRACTA ELS ALTRES SIMPLEMENT COM VOLDRIES QUE ET TRACTESIN A TU. PERQUÈ NO SOM MALATIES AMB POTES, SOM PERSONES AMB ELS NOSTRES DEFECTES I TAMBÉ AMB LES NOSTRES VIRTUTS COM TOTHOM."


- Com veus la salut mental d'aquí a 20 anys?
Tinc molta fe i esperança en què la línia que avui en dia es duu a terme continuï, és a dir, que el tractament farmacològic cada dia més específic també es complementi amb ajuda psico-social i que s’esborri de mica en mica aquest estigma social, que de vegades és més dur de suportar que la mateixa malaltia. Per això lluitem des d'Obertament en aquesta tasca difícil d’eliminar els prejudicis de la gent. Crec que anem pel camí correcte, fent intervencions des de les escoles, professionals, familiars, població en general i també empoderant les persones afectades perquè es treguin de sobre l’autoestigma.
Per altra banda, ara estem lluitant des del sector de la salut mental en aconseguir que la reforma del Codi Penal que proposa el ministre Ruiz Gallardón no sigui un “lastre” i deixi d’identificar els malalts mentals com a persones perilloses, que no se’ns associï amb la violència de forma tan lleugerament.
Desitjo i espero que d’aquí a 20 anys hi hagi nous estudis del cervell que millorin els medicaments i les teràpies que no portin efectes secundaris, desitjo que aprenem tots a gestionar les pròpies emocions (però això és tasca de tots i totes) i confio en què s’està preparant un canvi perquè la societat en general sigui més sensible i respectuosa amb el patiment de les persones que pateixen.

 

Llegir 4789 vegades
Josep Maria Castells

Nascut a Lleida el 13/2/1989. Director i fundador del Mercadal de Balaguer desde fa 8 anys i actualment visc a Lleida. Sóc community manager d'empreses, entitats i partits polítics.

Sóc influencer i vaig ser autor de 5 blocs d'opinió. Activista sociocultural i filàntrop. Optimista. Durant l'adolescència ja apuntava maneres i vaig demostrar a la galeria tot el meu talent i vocació pel periodisme en ser el creador de la primera ràdio i televisió en streaming de la província i participant desinteressadament en programes radiofònics d'emissores de prestigi en aquells temps com ara Flip Flap Ràdio i RNE4.

Vaig ser locutor durant una temporada a Ràdio Artesa de Segre amb només 15 anys i desde llavors també vaig participar assiduament en diversos mitjans de comunicació.

Compto amb una trajectòria com activista sociocultural a  Balaguer de gairebé 15 anys i entre altres coses vaig impulsar una entitat juvenil a la capital de La Noguera i vaig ser impulsor i director de l'emissora Ràdio Connecta de Balaguer.

He participat puntualment en programes de televisió a nivell estatal com ara "Espejo Público" d'Antena3, i de ràdio a Onda Cero a "Nits de ràdio" i de forma molt puntual al Periódico de Catalunya i La Vanguardia.

A més he participat en diferents conferències i taules de debat; una sobre periodisme optimista al IEI de Lleida i a la taula rodona titulada «Els mitjans locals en l'era global» el 2016 a la Universitat de Lleida.


Vaig arribar a ser finalista de la VII edició dels Premis Lleidatans de la Jove Cambra Internacional.
Avui en dia estic intentant elaborar el meu primer llibre que inclourà un recull dels millors articles publicats a les diferents revistes i periòdics del territori. Actualment estic impulsant l’elitocràcia amb la recepta màgica de l’optimisme. El meu lema a la vida és OPTIMISME.

 Em considero una persona sincera, persistent, ambiciosa, empàtica, altruista, filantròpica, sana i esportista. Compto amb coneixements bàsics de cuina, serveis de restaurant. Em fascina la psicologia, sociologia,l' innovació, noves tecnologies, periodisme, màrqueting, comerç, política, democràcia, associacionisme, drets humans i pau, etc.

Al llarg de la meva vida aspiro a col·laborar i treballar a TV3, Flaix FM, RTVE, Zeta, Atresmedia, Mediaset i Grup Godó. 
Em sento molt identificat amb les marques i valors de Mediamarkt, Google, Facebook, IBM, Amazon i Microsoft on m'agradaria poder treballar en un futur. 

Sóc persona de cul inquiet que li agrada tocar moltes tecles a la vida, d'afany incansable, que persisteix i lluita fins al final.

La persona que més admiro del món és el professor i científic José Luis Cordeiro. 

www.elmercadal.cat

 

El temps a Balaguer

 

 

 

 

 

 

Director i fundador:
Josep Maria Castells i Benabarre