Oficial ®
Divendres, 09 Setembre 2016 15:24

Un món sense polítics seria viable si es crea un nou sistema

Escrit per

La política (del grec πολιτική "política", i aquest de πόλις "ciutat") és el procés de presa de decisions en grups humans, els mètodes per guanyar i conservar el suport de les persones per a realitzar una acció en un grup determinat. Aquesta noció precedeix la societat humana. Es tracta de "les relacions socials que involucren l'autoritat o el poder, i fa referència a la regulació d'una unitat política,i als mètodes i les tàctiques utilitzades per a formular i aplicar polítiques També pot ser entesa com l'activitat dels que procuren obtenir el poder, retenir o la intimidació a un fi que es vincula al bé o amb l'interès general o del poble.

Tot i que s'aplica habitualment als governs, el comportament polític també s'observa en les institucions acadèmiques, empresarials, religioses i d'altres. La paraula prové del grec polis, que significa ciutat; la política és, etimològicament, tot allò que té a veure amb la ciutadania i les seves preocupacions, especialment la ideologia dels grups.

La democràcia és una forma d'organització de grups de persones, la característica predominant és que la titularitat del poder resideix en la totalitat dels seus membres, fent que la presa de decisions respongui a la voluntat col·lectiva dels membres del grup.

En sentit estricte, la democràcia és una forma d'organització de la vida pública, en la qual les decisions col·lectives són adoptades pel poble mitjançant mecanismes de participació directa o indirecta que li confereixen legitimitat als representants. En sentit ampli, la democràcia és una forma de convivència social en la qual tots els seus habitants són lliures i iguals davant la llei i les relacions socials s'estableixen d'acord a mecanismes contractuals.

Hi ha democràcia directa quan la decisió és adoptada directament pels membres del poble. Hi ha democràcia indirecta o representativa quan la decisió és adoptada per persones reconegudes pel poble com els seus representants. 

El nou ordre mundial és una teoria de la conspiració que afirma l'existència d'un pla dissenyat per tal d'imposar un govern únic - col·lectivista, burocràtic i controlat per sectors elitistes i plutocràtics, etcètera - a nivell mundial.

L'expressió Nou Ordre Mundial s'ha usat per referir-se a un nou període de la història i es pretén, d'aquesta manera, que hi ha proves de canvis dramàtics en les ideologies polítiques i en l'equilibri de poders. El primer ús d'aquesta expressió apareix en el document dels Catorze Punts del president Woodrow Wilson, que fa una crida, després de la Primera Guerra Mundial, per a la creació de la Lliga de Nacions, antecessora de l'Organització de les Nacions Unides.

La frase es va usar amb certa reserva al final de la Segona Guerra Mundial, quan es descrivien els plans per a la creació de les Nacions Unides i els acords de Bretton Woods causa de l'associació negativa resultant del fracàs de la Lliga de Nacions. L'ús més ampli i recent d'aquesta expressió s'origina sobretot amb el final de la Guerra Freda.

Els presidents Mikhaïl Gorbatxov i George H. W. Bush van usar el terme per tractar de definir la naturalesa de la postguerra freda i l'esperit de cooperació que es buscava materialitzar entre les grans potències. En una referència a les hostilitats a l'Iraq i Kuwait, la revista Time del 28 gener 1991 va expressar: "Mentre queien les bombes i es disparaven els míssils, les esperances d'un nou ordre mundial van cedir lloc al desordre comú". Va afegir: "Ningú ha de forjar il·lusions pensant que el nou ordre mundial, del qual tant ostentació es fa, s'ha establert o és a prop."

Mai s'ha aconseguit la cooperació entre les nacions, i això perjudica els esforços per establir un nou ordre mundial. En un informe a la revista The World and I de gener de 1991, un grup de perits van examinar "les polítiques exteriors que van sorgint entre les superpotències i l'efecte que probablement tinguin en el nou ordre mundial". L'editor va arribar a aquesta conclusió: "La història ens porta a pensar que en el millor dels temps es pot passar molt fàcilment de la pau a la guerra. La cooperació internacional, particularment entre les potències principals, és crucial per a una transició d'èxit de la Guerra Freda a un nou ordre mundial. "

 

Josep Maria Castells

Nascut a Lleida el 13/2/1989. Director i fundador del Mercadal de Balaguer desde fa 8 anys i actualment visc a Lleida. Sóc community manager d'empreses, entitats i partits polítics.

Sóc influencer i vaig ser autor de 5 blocs d'opinió. Activista sociocultural i filàntrop. Optimista. Durant l'adolescència ja apuntava maneres i vaig demostrar a la galeria tot el meu talent i vocació pel periodisme en ser el creador de la primera ràdio i televisió en streaming de la província i participant desinteressadament en programes radiofònics d'emissores de prestigi en aquells temps com ara Flip Flap Ràdio i RNE4.

Vaig ser locutor durant una temporada a Ràdio Artesa de Segre amb només 15 anys i desde llavors també vaig participar assiduament en diversos mitjans de comunicació.

Compto amb una trajectòria com activista sociocultural a  Balaguer de gairebé 15 anys i entre altres coses vaig impulsar una entitat juvenil a la capital de La Noguera i vaig ser impulsor i director de l'emissora Ràdio Connecta de Balaguer.

He participat puntualment en programes de televisió a nivell estatal com ara "Espejo Público" d'Antena3, i de ràdio a Onda Cero a "Nits de ràdio" i de forma molt puntual al Periódico de Catalunya i La Vanguardia.

A més he participat en diferents conferències i taules de debat; una sobre periodisme optimista al IEI de Lleida i a la taula rodona titulada «Els mitjans locals en l'era global» el 2016 a la Universitat de Lleida.


Vaig arribar a ser finalista de la VII edició dels Premis Lleidatans de la Jove Cambra Internacional.
Avui en dia estic intentant elaborar el meu primer llibre que inclourà un recull dels millors articles publicats a les diferents revistes i periòdics del territori. Actualment estic impulsant l’elitocràcia amb la recepta màgica de l’optimisme. El meu lema a la vida és OPTIMISME.

 Em considero una persona sincera, persistent, ambiciosa, empàtica, altruista, filantròpica, sana i esportista. Compto amb coneixements bàsics de cuina, serveis de restaurant. Em fascina la psicologia, sociologia,l' innovació, noves tecnologies, periodisme, màrqueting, comerç, política, democràcia, associacionisme, drets humans i pau, etc.

Al llarg de la meva vida aspiro a col·laborar i treballar a TV3, Flaix FM, RTVE, Zeta, Atresmedia, Mediaset i Grup Godó. 
Em sento molt identificat amb les marques i valors de Mediamarkt, Google, Facebook, IBM, Amazon i Microsoft on m'agradaria poder treballar en un futur. 

Sóc persona de cul inquiet que li agrada tocar moltes tecles a la vida, d'afany incansable, que persisteix i lluita fins al final.

La persona que més admiro del món és el professor i científic José Luis Cordeiro. 

www.elmercadal.cat

 

El temps a Balaguer

 

 

 

 

 

 

Director i fundador:
Josep Maria Castells i Benabarre