DIRECTOR: JOSEP MARIA CASTELLS BENABARRE
Divendres, 09 Setembre 2016 15:24

Un món sense polítics seria viable si es crea un nou sistema

Escrit per

La política (del grec πολιτική "política", i aquest de πόλις "ciutat") és el procés de presa de decisions en grups humans, els mètodes per guanyar i conservar el suport de les persones per a realitzar una acció en un grup determinat. Aquesta noció precedeix la societat humana. Es tracta de "les relacions socials que involucren l'autoritat o el poder, i fa referència a la regulació d'una unitat política,i als mètodes i les tàctiques utilitzades per a formular i aplicar polítiques També pot ser entesa com l'activitat dels que procuren obtenir el poder, retenir o la intimidació a un fi que es vincula al bé o amb l'interès general o del poble.

Tot i que s'aplica habitualment als governs, el comportament polític també s'observa en les institucions acadèmiques, empresarials, religioses i d'altres. La paraula prové del grec polis, que significa ciutat; la política és, etimològicament, tot allò que té a veure amb la ciutadania i les seves preocupacions, especialment la ideologia dels grups.

La democràcia és una forma d'organització de grups de persones, la característica predominant és que la titularitat del poder resideix en la totalitat dels seus membres, fent que la presa de decisions respongui a la voluntat col·lectiva dels membres del grup.

En sentit estricte, la democràcia és una forma d'organització de la vida pública, en la qual les decisions col·lectives són adoptades pel poble mitjançant mecanismes de participació directa o indirecta que li confereixen legitimitat als representants. En sentit ampli, la democràcia és una forma de convivència social en la qual tots els seus habitants són lliures i iguals davant la llei i les relacions socials s'estableixen d'acord a mecanismes contractuals.

Hi ha democràcia directa quan la decisió és adoptada directament pels membres del poble. Hi ha democràcia indirecta o representativa quan la decisió és adoptada per persones reconegudes pel poble com els seus representants. 

El nou ordre mundial és una teoria de la conspiració que afirma l'existència d'un pla dissenyat per tal d'imposar un govern únic - col·lectivista, burocràtic i controlat per sectors elitistes i plutocràtics, etcètera - a nivell mundial.

L'expressió Nou Ordre Mundial s'ha usat per referir-se a un nou període de la història i es pretén, d'aquesta manera, que hi ha proves de canvis dramàtics en les ideologies polítiques i en l'equilibri de poders. El primer ús d'aquesta expressió apareix en el document dels Catorze Punts del president Woodrow Wilson, que fa una crida, després de la Primera Guerra Mundial, per a la creació de la Lliga de Nacions, antecessora de l'Organització de les Nacions Unides.

La frase es va usar amb certa reserva al final de la Segona Guerra Mundial, quan es descrivien els plans per a la creació de les Nacions Unides i els acords de Bretton Woods causa de l'associació negativa resultant del fracàs de la Lliga de Nacions. L'ús més ampli i recent d'aquesta expressió s'origina sobretot amb el final de la Guerra Freda.

Els presidents Mikhaïl Gorbatxov i George H. W. Bush van usar el terme per tractar de definir la naturalesa de la postguerra freda i l'esperit de cooperació que es buscava materialitzar entre les grans potències. En una referència a les hostilitats a l'Iraq i Kuwait, la revista Time del 28 gener 1991 va expressar: "Mentre queien les bombes i es disparaven els míssils, les esperances d'un nou ordre mundial van cedir lloc al desordre comú". Va afegir: "Ningú ha de forjar il·lusions pensant que el nou ordre mundial, del qual tant ostentació es fa, s'ha establert o és a prop."

Mai s'ha aconseguit la cooperació entre les nacions, i això perjudica els esforços per establir un nou ordre mundial. En un informe a la revista The World and I de gener de 1991, un grup de perits van examinar "les polítiques exteriors que van sorgint entre les superpotències i l'efecte que probablement tinguin en el nou ordre mundial". L'editor va arribar a aquesta conclusió: "La història ens porta a pensar que en el millor dels temps es pot passar molt fàcilment de la pau a la guerra. La cooperació internacional, particularment entre les potències principals, és crucial per a una transició d'èxit de la Guerra Freda a un nou ordre mundial. "

 

Josep Maria Castells

Tinc 30 anys. Lleidatà d'arrels balaguerines. Sóc persona de solucions, urbanita, entusiasta i amb ambició. La meva passió és el periodisme, la sociologia, la filosofia i les ciències polítiques. Sóc emprenedor i activista sociocultural. M'interessaria poder participar en esdeveniments i mitjans de comunicació.

M'agrada la informàtica, el màrqueting, la política, el personal branding, les relacions públiques i les empreses. Els meus hobbies són tenir cura meves amistats, la ràdio, els restaurants, les tecnologies i la moda.

✅Tinc aspiracions en la meva vida i els meus valors o aptituds principals en el treball són la persistència després de l'objectiu, la capacitat d'automotivar, l'empatia, el treball en equip, entusiasme, creativitat i el #optimisme

✅El meu lema a la vida és OPTIMISME. Sí, sóc optimista. No sembla útil ser qualsevol altra cosa.
Tinc una actitud positiva davant la vida que m'omple de valor al meu i als altres.

✅Compto amb el títol de "Digital Màrqueting i Community Manager". Em considero una persona creativa, sincera, sana, esportista, persistent, ambiciosa, empàtica, perfeccionista i filantròpica.

✅He participat en "Espejo Público" d'Antena3, a Onda Cero a "Nits de ràdio", a la taula rodona de «Els mitjans locals en l'era global» l'any 2016 a Lleida. Finalista VII edició de Premis Lleidatans de la Jove Cambra Internacional.
M'agradaria poder treballar en empreses audiovisuals i de periodisme com ara CCMA, Onda Cero, Grup Godó, CADENA SER, Grup Flaix, RTVE, Atresmedia, Mediaset, Grup Prisa i altres companyies d'humor, com El Terrat i Minoria Absoluta.

✅Em sento molt identificat amb multinacionals com Mediamarkt, Google, Facebook, Samsung, IBM, Amazon i Microsoft.

He estat vinculat en política però m'he adonat que el millor és la diversitat. És a dir: sé recollir la part bona de cada ideologia. He col·laborat amb entitats locals i ONG.

✅Las persones que més admiro són Bill Gates, Andreu Buenafuente, Pedro Sánchez, Sandra Golpe, Matías Prats, Marta Flich, Susanna Griso, Xavi Gabriel, Andreu Buenafuente, Sergi Domene, Marta López, Leo Garriga, Elon Musk i José Luis Cordeiro.
He publicat més de 500 articles en premsa de paper. Tinc 4 recomanacions professionals.


No ho dubti i contacti amb mi via MD o @oficialcastells des de Facebook, Twitter i Instagram. Acredito 4 recomanacions de professionals al meu perfil.
?WhatsApp de treball ➡️ 657.675.525
Estic actiu a Facebook, Twitter, Instagram i WhatsApp.

M' ajudes a fer realitat els meus somnis
Segueix-me @oficialcastells o contacta amb mi ara mateix!

www.elmercadal.cat

 

El temps a Balaguer

 

 

 

 

 

 

Director i fundador:
Josep Maria Castells i Benabarre

@OFICIALCASTELLS

 Resultat d'imatges de TWITTER