SEGUIU-NOS

Actualitzat 2:13 PM CET, Jan 18, 2018

Carta als reis

  • Escrit per  Jose Luis Solans Pueyo
  • Publicat a Opinions

Des de fa molts anys i quan arriben a aquestes dades, sempre us faig una carta, per demanar-vos, no uns regals materials per mi o per la meva família, sinó,regals en forma de solucions a alguns problemes que tenim a la nostra societat i que , a vegades, em dóna la impressió que nosaltres sols som incapaços d'arreglar ni de buscar una solució mínimament satisfactòria per a tots. Us demano ajuda i a més a més urgent. Sóc escèptic sobre la possibilitat de rebre-la, però necessito fer-ho.
Com ja sabeu a Catalunya tenim un problema molt gros.

Últimament no ens entenem. Estem dividits; amb dues cultures enfrontades; amb visions polítiques excloents; amb una intolerància arrelada i on tot debat ha estat criminalitzat, quan en realitat necessitem una mica de moderació, capacitat d'entesa, seny, diàleg, comprensió i respecte a la pluralitat i diversitat. Necessitem un pacte de convivència i un govern per a tots.

Us demano també més ocupació( sobretot entre les dones, els joves i els majors de 45 anys) i que aquest sigui menys precari. Tenim excessiva temporalitat que no només és injusta per a les persones que la pateixen sinó que també genera ineficiències econòmiques importants.

En l'any 2017 han estat assassinades 48 dones per les seves parelles o exparelles (portem prop de 1000 en els últims 15 anys). Una xacra que no cessa. Aquestes morts, són un atac a la dignitat i la integritat física de les dones. Simplement per ser dones. Una xifra que és només la punta del iceberg d'un problema social que introdueix les arrels en una societat violenta i masclista com la nostra. Us demano desenvolupar, amb totes les conseqüències, el Pacte Estatal contra la violència de gènere, que es va signar recentment.

Resultado de imagen de reis mags lleida

Us demano ajuda per aquells ancians que viuen sols i que cada dia llegeixo notícies de persones grans que moren soles en l'abandonament més absolut. Ningú es preocupa per elles. Ni la seva família, ni la mateixa societat, ni les Administracions Públiques reaccionen davant d'aquest greu problema.


Us demanaria més coses, sobretot que es materialitzi la conciliació de la vida familiar i laboral; s'acabi amb la desigualtat i les diferències socials; estic preocupat sobretot pels indigents que viuen sense sostre, persones que han perdut el treball, la família, i les amistats. Ho han perdut tot menys la solitud i la dignitat. Com podem permetre, una societat prospera com la nostra, deixar dormir a un ciutadà al carrer?

No us vull cansar més. Encara que possiblement no em fareu cas, gràcies per escoltar-me.

 

Darrera modificació el Dijous, 28 Desembre 2017 20:13
Més en aquesta categoria: « Salut mental a la comunitat i la feina
Tornar al principi