SEGUIU-NOS

Actualitzat 12:18 PM CEST, Oct 16, 2017

L'assetjament laboral

  • Escrit per  Jose Luis Solans Pueyo. Doctor en dret. Professor de l’Escola de Relacions Laborals de Lleida. Adscrita a la UDL.
  • Publicat a Opinions

         Tots hem tingut en el l’empresa que treballem, petits conflictes i disputes  que és solucionen més o menys satisfactòriament; però en aquest article ens referirem a un altra tipus de conflicte interpersonal  més greu, el denominat : assetjament laboral o psicològic en el treball o “mobbing” i que pot afectar a) al treballador: sentiments d’ansietat, depressió, fracàs, apatia, aïllament;  trastorns  de salut, psicològics i somàtics i problemes funcionals; trastorns de concentració ....; també pot afectar: b) a l’organització del treball :disminueix la quantitat i qualitat del treball desenvolupat pel treballador; conflictivitat laboral; menys rendiment; més absentisme, justificat o no; pitjor clima social; més conflictivitat laboral; increment de l’accidentabilitat.......; afecta també al c) nucli familiar i social : l’entorn del treballador pateix les conseqüències de la seva  desmotivació; sense expectatives ni ganes de treballar; i finalment d) afecta a tota la societat: per la pèrdua de la força del treball; els costos de l’assistència mèdica; costos de pensions d’invalidesa....L’assetjament laboral o moral, pot afectar en l’actualitat entre el  5%  i el 16 % de la població activa espanyola i consisteix en una violència psicològica extrema; en abusos verbals; comentaris ofensius; burles; insults; rumors i calumnies malintencionades; bromes inapropiades; amenaces per escrit o telèfon; intimidacions; humiliacions, menyspreament  i menysvaloració en públic; càrregues de treball irracionals i inusuals; critiques i reprotxes per qualsevol cosa  etc; dirigida contra un treballador  i portada a terme  generalment ,per un grup o una persona sola.

         L’assetjament laboral o psicològic,   ha crescut en espanya un 40 % des de l’inici de la crisi . Una crisi, que, per altra part, ha  aportat una por i una angoixa  afegida  als treballadors, i que ha fet que  les víctimes es sotmetin més fàcilment i que al mateix temps s’hagi incrementat la impunitat dels assetjadors. L’assetjament laboral, condueix a un deteriorament  de la salut mental i a una disminució del benestar, posant a la víctima en una posició dèbil i vulnerable i en un blanc fàcil, el que comporta una espiral d’abusos.. Però que és  un assetjament laboral?: és una fustigació, intimidació o pertorbació ; és un comportament  que atenta contra l’honor de les persones; menyscaba i danya  la dignitat, la integritat moral, personal, la reputació i  la pròpia imatge; que mina  la moral del treballador; que li fa perdre l’autoestima  i el sotmet a un procés d’aïllament que el degrada constantment. Per a que sigui una autèntic assetjament,  l’acció  ha de ser potencialment lesiva i no desitjada i dirigida contra un o més treballadors, en el lloc de treball o per conseqüència del mateix amb la pretensió de que la víctima abandoni el treball tractant  d’anul·lar la seva capacitat professional.          La víctima és considerada pels agressors com una molèstia o amenaça per als seus interessos personals (ambició de poder, de riquesa, posició social, manteniment del “status quo”, necessitat d’extorsió etc).  Normalment els treballadors no pateixen assetjament pel que fan sinó pel que son. Les víctimes, habitualment, no son treballadors mediocres ,sinó tot el contrari. En aquest sentit hi ha casos freqüents en els quals, les víctimes son dones brillants en entorns masculins (assetjament laboral discriminatori: que podrien  ser :per raons de sexe, racials, ètniques, religió, conviccions etc).Son treballadores assetjades pel simple fet de ser dones o per ser dones brillants o simplement per reclamar els drets que els corresponen. També existeix l’assetjament maternal, que és aquell que va dirigit  contra les dones embarassades, pretenent la destrucció de la víctima de forma directa i donant un “avís  a navegants “per totes aquelles dones que és vulguin quedar en aquest estat.

      De les professions més afectades  pels assetjaments laborals  estan els funcionaris i personal laboral de les Administracions Públiques; professors de les  Universitats Publiques( endogàmia i caciquisme) i Privades; treballadors de l’ensenyament primari, secundari i superior; treballadors de la salut ,etc. No oblidem que l’empresa Telecom fa temps que ha  estat  essent investigada pels nombrosos suïcidis registrats recentment entre els treballadors d’aquesta empresa.

          De quina manera pot actuar la víctima? Hauria de   denunciar aquests fets , hi per això , la normativa vigent ens ha proporcionat diversos mecanismes : els interns dins  de l’empresa  i els externs. Els interns son: en primer lloc, els fets s’han de posar en coneixement dels Representants Legals dels Treballadors o del Comitè de Seguretat  i Salut de l’empresa( proposar que és realitzi una investigació profunda dels fets i s’adoptin les mesures adients i contundents per corregir les conductes infractores).Sempre, cal, que abans de interposar una denuncia dels fets, és del tot necessari dirigir-se a l’empresa per escrit i deixant constància de la seva recepció.

        Posteriorment i dins dels mecanismes externs , cap la  possibilitat  de denunciar els fets en la via administrativa davant de la Inspecció de Treball i en segon lloc utilitzar l’emparament judicial: optant per la resolució del contracte per voluntat del treballador per greus incompliments contractuals de l’empresari(amb indemnització legal ,que serà d’idèntic import que per als supòsits en els quals es declari la improcedència d’un acomiadament, i amb dret a percebre la prestació contributiva  d’atur; també es pot demanar una indemnització per danys i perjudicis morals o psíquics o bé finalment acudir al procediment per violació dels drets fonamentals.

    Les solucions a l’assetjament laboral o moral no necessàriament han de  passar per un procés judicial (ni tan solament un de cada mil casos té un procediment judicial i  dels quals més de la meitat no arriba a judici, perquè és produeix un acord abans; i els casos sotmesos a judici, la majoria son desestimats( entre altres qüestions per la dificultat que entranya el recaptar informació i  proves adequades, necessàries ,suficients i vàlides en dret. Les proves  que poden utilitzar-se podrien ser : correus electrònics rebuts, documents, testimonis, fotografies etc .La jurisprudència reconeix la dificultat de provar l’existència de l’assetjament laboral; com a mínim s’han de aportar indicis que ha de ser fets i no deduccions. La millor  manera de lluitat contra aquestes psicòpates organitzacionals (dirigents  freds i implacables i que son molt eficaços  en situacions de retallades que és pateixen  molt sovint en les empreses i institucions d’avui dia ), és la a)prevenció (desenvolupant des de el propi centre de treball de regles clares sobre resolució de conflictes personals, que puguin garantir el dret de queixa i l’anonimat, preveient sistemes de mediació i / o arbitratge i també, el superiors jeràrquics haurien de desenvolupar habilitats per conèixer els conflictes i els símptomes del “mobbing” per al seu reconeixement ràpid); b)la formació; c)la divulgació dels casos que és puguin produir i d) la solidaritat de tots els companys de les víctimes. Totes les empreses haurien d’introduir en els seus propis convenis col·lectius, clàusules referents a la problemàtica de l’assetjament laboral i el procediment per a   possibles vies de solució ( en Catalunya el 32 % del Convenis Sectorials vigents no sancionen  l’assetjament sexual dins de les empreses i el 77 %  tampoc conté la fustigació per raó de sexe) .Tot això son  eines fonamentals per evitar que els treballadors ( no oblidem que abans de treballadors son persones), deixen en el penjador, juntament amb la seva jaqueta, els seus drets fonamentals, quan entren en el lloc de treball.

     El motiu principal d’aquests assassins psicològics és l’encobriment de la seva pròpia mediocritat, de les seves pors i inseguretats que experimenten respecte a les seves pròpies carreres professionals. Intenten desviar l’atenció o desvirtuar les situacions de risc per ells. En la vida sempre és repeteix les mateixes pautes: el que més crida; el que és més agressiu i el que assetja més és el més feble,  insegur i de més baixa autoestima. Els crits amaguen i tapen  els seus complexes i la seva inferioritat.

Tornar al principi