Oficial ®
Josep Maria Castells

Josep Maria Castells

Nascut a Lleida el 13/2/1989. Director i fundador del Mercadal de Balaguer desde fa 8 anys i actualment visc a Lleida. Sóc community manager d'empreses, entitats i partits polítics.

Sóc influencer i vaig ser autor de 5 blocs d'opinió. Activista sociocultural i filàntrop. Optimista. Durant l'adolescència ja apuntava maneres i vaig demostrar a la galeria tot el meu talent i vocació pel periodisme en ser el creador de la primera ràdio i televisió en streaming de la província i participant desinteressadament en programes radiofònics d'emissores de prestigi en aquells temps com ara Flip Flap Ràdio i RNE4.

Vaig ser locutor durant una temporada a Ràdio Artesa de Segre amb només 15 anys i desde llavors també vaig participar assiduament en diversos mitjans de comunicació.

Compto amb una trajectòria com activista sociocultural a  Balaguer de gairebé 15 anys i entre altres coses vaig impulsar una entitat juvenil a la capital de La Noguera i vaig ser impulsor i director de l'emissora Ràdio Connecta de Balaguer.

He participat puntualment en programes de televisió a nivell estatal com ara "Espejo Público" d'Antena3, i de ràdio a Onda Cero a "Nits de ràdio" i de forma molt puntual al Periódico de Catalunya i La Vanguardia.

A més he participat en diferents conferències i taules de debat; una sobre periodisme optimista al IEI de Lleida i a la taula rodona titulada «Els mitjans locals en l'era global» el 2016 a la Universitat de Lleida.


Vaig arribar a ser finalista de la VII edició dels Premis Lleidatans de la Jove Cambra Internacional.
Avui en dia estic intentant elaborar el meu primer llibre que inclourà un recull dels millors articles publicats a les diferents revistes i periòdics del territori. Actualment estic impulsant l’elitocràcia amb la recepta màgica de l’optimisme. El meu lema a la vida és OPTIMISME.

 Em considero una persona sincera, persistent, ambiciosa, empàtica, altruista, filantròpica, sana i esportista. Compto amb coneixements bàsics de cuina, serveis de restaurant. Em fascina la psicologia, sociologia,l' innovació, noves tecnologies, periodisme, màrqueting, comerç, política, democràcia, associacionisme, drets humans i pau, etc.

Al llarg de la meva vida aspiro a col·laborar i treballar a TV3, Flaix FM, RTVE, Zeta, Atresmedia, Mediaset i Grup Godó. 
Em sento molt identificat amb les marques i valors de Mediamarkt, Google, Facebook, IBM, Amazon i Microsoft on m'agradaria poder treballar en un futur. 

Sóc persona de cul inquiet que li agrada tocar moltes tecles a la vida, d'afany incansable, que persisteix i lluita fins al final.

La persona que més admiro del món és el professor i científic José Luis Cordeiro. 

URL del lloc web: http://www.elmercadal.cat

Quins motius l’han dut a formar part de la PAH?
Doncs dos motius bàsics. El primer és el més bàsic, sóc un afectat per una hipoteca abusiva, com tantes persones que van signar durant anys i panys el mateix tipus de contractes hipotecaris abusius amb les entitats bancàries criminals. El segon motiu és més ideològic. Crec que els drets socials es conquereixen amb la lluita col·lectiva, i la PAH és un bon exemple d'això. L'empoderament col·lectiu de les persones afectades, plantejar un front de resistència comú contra el Goliath implacable de la banca, i vèncer-la, trenca tota por i et dóna una sensació de llibertat absoluta i de poder amb qualsevol adversari, per fort que sigui. Si alguna cosa ha demostrat la PAH és que si treballem tots units, no hi ha res que pugui evitar la nostra victòria.
Quins objectius ha conseguit la PAH durant la teva tasca com a portaveu?
Crec que sovint s'oblida que un portaveu d'un moviment assembleari és simplement un transmissor públic d'allò que l'assemblea decideix. La meva tasca com a portaveu es basava amb això. Els objectius, els encerts, les victòries i tota la resta, són cosa d'una assemblea genial, una gent magnífica i unes persones que segueixen donant-ho tot per una causa comuna.
Què és la ILP?
ILP significa Iniciativa Legislativa Popular, una de les poques escletxes legals per tal de fer arribar als òrgans legislatius diferents propostes legislatives des de la societat civil. Molts moviments, organitzacions i plataformes han redactat propostes i, com formiguetes, han recollit les 500.000 signatures que es necessiten per fer-les arribar al Congrés dels Diputats. Per desgràcia, els diputats dels grups majoritaris no són gaire partidaris de votar a favor d'aquestes iniciatives de caràcter popular, i per norma tot plegat queda en no res. Una mostra més de la democràcia de baixa intensitat on vivim. Altres països, com Suïssa, estan més acostumats a aquestes iniciatives, costen menys signatures processar-les i fins i tot fan referèndums molt sovint. No s'ha de tenir por a la democràcia! Però poc es pot esperar sobre més democràcia des de l'estat espanyol, organitzat pels hereus del franquisme i amb una Constitució escrita mentre la societat vivia apuntada per la pistola d'un exèrcit amb ganes de soroll de sables.
Abans de formar part de la PAH, què feies?
Potser la pregunta més aviat seria que feia abans del 15M, i et respondré ràpid: veure amb impotència com aquesta crisis era una estafa, els rics cada cop eren més rics, els pobres més pobres, la precarietat cada cop major, i les oportunitats laborals més escasses. Per sort, la nostra societat està més sana que molts dels polítics que ens governen, i autorganitzant-se surten propostes de resistència i de creació d'alternatives que transformin la societat. Algunes són ben famoses: 15M, PAH, ANC i d'altres no se'n parla tant, però també són potents i fan la seva feina per transformar una realitat, com cooperatives, plataformes i un llarg etc. Contra l'opressió d'aquest capitalisme salvatge, el poder popular i la imaginació estan creant grans oportunitats i donant esperança a molta gent que cada cop s'organitza més.
Com t’has sentit durant aquest temps com a portaveu de la PAH?
És un sentiment complex. Per un cantó està l'honor de ser el transmissor de les opinions de tota una assemblea de persones lluitadores i amb el coratge suficient per plantar-li cara als impossibles, i guanyar-los. Però per l'altra està la duresa de veure diàriament famílies que fan tot el possible per sobreviure. Històries totes molt semblants. Gent que havia viscut una vida normal, i de sobte tots els seus somnis i esperances cauen en un forat negre. Recordaré tota la meva vida el darrer hivern. Gent sense calefacció, llum ni aigua, amb problemes de subministrament d'aliments frescos, necessitat de roba d'abric. Hi ha una Lleida que ni es veu ni gairebé se'n parla, però que pateix d'una manera molt forta. Ens vam tenir que organitzar molt ràpid. Sort hi ha d'organitzacions com Arrels, i moltes altres, sense les quals, viuríem un autèntic desastre. Des de llavors, cada cop que penso que torna l'hivern, no puc deixar de patir...
Amb quin partit polític t’has identificat més durant la teva joventut?
Més que amb un partit, m'he sentit identificat sempre amb les esquerres. Ho he viscut de ben aprop des de sempre. És ben certa aquella frase que al final un és el que escolta des de petit a casa. I casa meva sempre ha estat un espai de trobada de tot tipus de persones lluitadores i compromeses amb la lluita per la justícia social. Tinc el record molt fort de la nit del 23F. Era jo ben petit i encara guardo a la memòria l'instant en que vaig acomiadar a un tiet, implicat activament al PSUC i a les Comissions Obreres, que marxava volant cap a França.Un país on ja hi havia una part de la família refugiada després de la Guerra. Jo no entenia res. Sol veia a tothom nerviós, alguns plorant i la ràdio encesa a deshores. Coses així fan que et facis preguntes des de molt aviat, i et marquen bastant en les teves opinions posteriors.
Què l’ha dut a ser oficialment l’alcaldable d’ICV per Lleida?
Unes eleccions primàries obertes a tota la ciutadania, les primeres a Lleida. Durant dos dies la ciutadania ha pogut elegir entre dos candidats. Més de 500 persones han votat i dit la seva! Més tota la gent que no era de Lleida ciutat, però ens han vingut a donar la seva opinió. En política són més importants els fets que les paraules. Els temps han canviat molt i la gent ja no entén que l'aparell del partit, unes poques persones que condensen tot el poder, elegeixin als caps de llista de les diferents eleccions. La ciutadania vol tenir dret a decidir-ho tot, començant per això, i portant la democràcia i el dret a decidir a tots els àmbits de la política.
Què voldries canviar de Lleida?
Cal començar a treballar col·lectivament per una economia del bé comú, la justícia social i la participació democràtica de tota la ciutadania. Cal obrir les portes de l'ajuntament a tothom. Cal aturar la precarietat laboral, treballar per acabar amb l'atur i aconseguir que la nostra ciutat esdevingui un exemple a nivell d'economia social i sostenibilitat. La dignitat que ens ha arrabassat tanta indignació, sol la recuperarem si treballem plegats pel bé comú.
Què li diries al paer en cap si el tinguessis davant?
Ui, no pararia de fer-li preguntes! Segurament li preguntaria per què ha deixat que Lleida s'endeutés tant en projectes que li han aportat tant poc. Per què parla tant bé de les empreses que ha portat a la ciutat i que sol aporten treball precari. També li preguntaria per què com a ciutat encara no hem condemnat les pràctiques abusives de la banca cap a la ciutadania lleidatana i com pot permetre que tanta gent ho estigui passant malament a la nostra ciutat. Una altra bona pregunta seria sobre les privatitzacions de serveis públics i com un empitjorament del servei, pot acabar esdevenint més car. Bé, com he dit, crec que no pararia de preguntar-li coses que ens afecten, no entenc i no trobo una resposta lògica, si el que es busca és el bé comú de la ciutadania.
I a l’Artur Mas?
Crec sincerament que el que està fent Artur Mas i el govern de CIU (Igual que el del PP a Madrid) amb la sanitat pública i l'escola catalana no té nom. Estarem molts anys com a país per recuperar tot el que ell i els seus estan privatitzant i repartint entre empreses amb interessos compartits. Només cal seguir a la gent de Cafè amb Llet per ficar-nos les mans al cap en temes de corrupció sanitària!
I mentre ell parla d'independència i d'estat propi, però no es defineix en quin tipus d'estat vol. Està clar que CIU i la dreta catalana volen una Catalunya on el neoliberalisme, els poders financers i els mercats ens governin. Una Catalunya sota el mandat de La Caixa i organitzacions com aquesta, que s'han dedicat a estafar a la població i ben poc els importa el nostre benestar. El més important, si construïm una República Catalana, és que aquesta vingui acompanyada d'una Constitució on l'eix vertebrador sigui la democràcia participativa, la justícia social i la promoció d'una economia del bé comú. En resum, davant de tantes incoherències entre el que diu i fa, crec que les preguntes se les hauria de fer ell. 
A part de dedicar-te a la política que més fas actualment?
No m'agrada gens l'expressió “dedicar-te a la política”, perquè d'una forma o una altra, des de el moment que ens plantegem com volem que sigui la nostra societat, tothom estem fent política. No per estar en un partit polític fas política! És més, actualment hi ha espais a la societat on es fa més política actualment que dins dels partits. Sobre que més faig, em dedico a donar tallers i cursos de noves tecnologies, participar en moviments socials, escriure i estic plantejant un projecte cooperatiu molt maco amb alguns companys.
Què vols fer en el futur?
El més important és que volem fer en el futur com a societat. Tal com estan les coses no et pots permetre ni el luxe de pensar en el futur. M'agradaria que la societat i el país on visquem d'aquí uns anys sigui un lloc on tothom puguem tornar a tenir somnis i esperances en el futur.
El repte més gran per a tu, quin és?
Estar a l'alçada de tota la gent que m'ha dit coses molt boniques i esperançadores, des de el primer moment que vaig dir que em presentava a les primàries d'ICV. És un repte molt gran, però us ben asseguro que no deixaré de treballar per no defraudar a cap de les persones que m'han donat tant suport.
 

ENTREVISTA EXCLUSIVA PER ELMERCADAL.CAT 

JOSEP MARIA CASTELLS BENABARRE/JOAN ZAMORA

Alfons López Tena (SaguntPaís Valencià7 de desembrede 1957) és un polític valencià i diputat del Parlament de Catalunya per Solidaritat per la Independència durant lanovena legislatura de la Catalunya autonòmica.Llicenciat en Dret per la Universitat de València i notari des de 1983. Ha estat vocal del Consell General del Poder Judicial espanyol entre el 2001 i el 2008. Com a notari, ha exercit a Tàrrega (1983-1985), Xàtiva (1985-1988) i Barcelona (1988-1999). Va ésser fundador del Fòrum Notarial i Vicepresident del Fòrum Notarial de Catalunya fins el 1999. Va ésser militant de Convergència Democràtica de Catalunya des del 1989 fins el 2010, quan va fundarSolidaritat Catalana per la Independència. Anteriorment havia estat Conseller Nacional de Convergència Democràtica des del 1996 fins al seu nomenament com a vocal del Consell General del Poder Judicial espanyol a proposta de CiU. L'agost del 2007 va crear, amb Hèctor López Bofill, el Cercle d'Estudis Sobiranistes; actualment n'és el president.

 

 

 

Completi la frase següent: A Catalunya li fa falta…
Voluntat

A què et dedicaves en el passat?
Sóc Notari, vaig començar a Tàrrega i he exercit 11 anys a Barcelona. Després vaig ser nomenat Vocal del "Consejo General del Poder Judicial",  7 anys molt durs a la boca del llop de l'Estat, on he comprovat que el seu projecte pels catalans és l'aniquilació. Sempre he fet política, des que vaig començar en la lluita catalanista clandestina contra la dictadura quan tenia 14 anys.

On vivies abans? A València, Tàrrega, Xàtiva, i des del 1989 a Barcelona, a cavall amb Madrid al temps del CGPJ


Que fa un dia normal en López-Tena? 
Treballar per la independència de la Nació catalana.

Que l’ha portat al projecte de Solidaritat?
La constatació reiterada, al llarg dels anys, que és impossible que ni CDC ni ERC facin res per atènyer la independència. Se'n serveixen com a esquer per aconseguir vots i repartir-se el pastís dels pressupostos i poltrones públiques, que és l'únic que els interessa.

Quins són els millors moments que ha viscut en general? I els pitjors?
Els millors, comprovar com gran part del poble català no es rendeix i vol la independència, malgrat una ingenuïtat secular que el duu a no perdre mai l'oportunitat de perdre totes les oportunitats.
Els pitjors, ser testimoni del cinisme i la mediocritat de la casta política catalana, només interessada, abans i ara, a treure'n profit personal.

Les passades eleccions Solidaritat va quedar fora de l’arc Parlamentari. Ara que ha passat un any, sabríeu dir-me per quins motius es creu que s’ha passat de 4 escons a cap ni un? A hores d’ara ho considereu un fracàs del passat?
 
Solidaritat és un instrument per fer la independència, i la gent es va creure que la CiU de Mas i l'ERC de Junqueras havien canviat i l'anaven a fer, i per tant que Solidaritat no era necessària.
Ha passat un any, i no tenim la independència, ni el referèndum, ni la pregunta, ni la data. Mas i Junqueras van prometre "consulta sí o sí", amb o sense permís espanyol: que compleixin.

L’aposta de la CUP va triomfar.Si estiguessis al Parlament que passaria?
Presentaríem iniciatives i donariem suport a tot allò que fos eficaç per assolir la independència; ens oposaríem als obstacles; denunciaríem els enganys i les mentides; combatríem la corrupció; treballaríem al servei del poble. Faríem al Parlament el mateix que fem als Ajuntaments i al carrer.

Pactarieu amb Esquerra o amb CiU si és per la finalitat de fer una declaració unilateral d’independència?
Sí, i també per fer un referèndum d'independència. Si no ho hem fet fins ara és perquè tant CiU com ERC s'hi neguen, la independència la deixen pels discursos de cap de setmana, i treballen només per millorar l'autonomia: la puta i la Ramoneta, el peix al cove. Com sempre han fet, ara segueixen igual. Si canvien, quan canvien, tindran el nostre suport. Mentre no ho facin, tenen i tindran la nostra oposició i denúncia.

Com creus influeixen les enquestes i els sondejos dels diaris a partits com Solidaritat?
Molt, perquè dissuadeixen el vot induint al vot útil als de sempre. Les enquestes a Catalunya són una arma de combat i propaganda.

Quins diaris llegeix habitualment?
The Economist, The New Yorker, The New York Review of Books, London Review of Books.
Miro els digitals catalans.

Si tingués al Sr.Mas al davant el dia d'avui que li diria? Res, l'escoltaria.

I a Rajoy? Res, l'escoltaria.


Li agraden els gags del Polònia? Troba a faltar el seu personatge?
No m'ha agradat mai el seu estil de conyeta al servei de qui li paga a Toni Soler, ni el veia ni el veig. Propaganda governamental, la justa.

Quins objectius electorals marcareu en les pròximes eleccions a Solidaritat?
Ampliar la presència als Ajuntaments.

T’agradaria ser el president de la Generalitat? Perquè?
No tinc cap interès en presidir una Comunitat Autònoma espanyola, només en utilitzar els càrrecs públics al servei d'atènyer la independència, com he fet al CGPJ i al parlament.

Creu que la comunitat internacional recolzarà Catalunyadavant d’una declaració unilateral d’independència, en el cas que es faci?
Em consta que sí, i també em consta que pensen que els actuals govern i parlament no en faran res, que només pretenen reforçar-se per negociar amb Espanya una millora o no empitjorament de l'autonomia.

Si començés un procés polític per la independència des de la majoria parlamentària i el govern, suports internacionals en tindríem, i de primer nivell. Mentre fora creguin que tot és un joc intern de millorar posicions dins d'Espanya, no en tindrem cap. Mas i Junqueras no tenen cap credibilitat internacional.


Quin model lingüístic proposa Solidaritat per la Catalunya independent?
El català com a llengua comuna i de cohesió social, llengua oficial; i dret individual de comunicar-se i ser atesos pels serveis públics en les altres llengües més emprades, espanyol i possiblement àrab, transitòriament.
Escola en català, garantint un bon ensenyament de l'anglès i d'una altra llengua que cadascú esculli.

 

 Moltes gràcies per concedir-nos aquesta entrevista per ElMercadal.cat

A vosaltres!

 

ENTREVISTA EN EXCLUSIVA PER ELMERCADAL.CAT

JOSEP MARIA CASTELLS /JOAN ZAMORA

 

ceciliap
 

Cecília Pedrosa ha complert el seu somni de viure a Itàlia i poder-ho fer amb el treball que més li agrada. Locutora de ràdio del programa Brio Latino, viu la seva vida a partir de dues teories: “Solo sé que no sé nada” i el “Núnca te acostarás sin saber una cosa más”.

Quan va decidir marxar a Itàlia?

Vaig arribar a Itàlia el 2 Octubre del 1992 amb una maleta plena de somnis i les ganes de conèixer de prop una nova cultura, un idioma que adorava i viure noves experiències.

Per què Itàlia?

Es un país que admirava gràcies a l’amor que em va transmetre des de sempre la meva mare per els cantants italians com la Rita Pavone, el Gianni Morandi, la Mina i el Little Tony.

Ara estàs vivint Roma

Tinc la sort de viure a una capital caòtica i al mateix temps captivadora. Quan deixes la zona perifèrica per entrar en el cor de la Ciutat Eterna sembla que el temps s’hagi aturat. Quan camines pels voltants del Coliseu és com si encara es poguessin sentir els crits exultants del públic que seguia els espectacles dels gladiadors. El Foro Romano, Plaça Navona, Fontana de Trevi o Plaça d’Espanya, és com si dins la teva pell es barregés un perfum antic i romàntic.

Què l’entusiasme més d’Itàlia?

A part la política, la màfia i la gent corrupta, el Bel Paese és un país meravellós que va visitat de nord a sud, sense oblidar les seves illes que res han d’envejar al mar del Carib. La manera de viure que posseeix el poble italià és molt semblant a la nostra, amb aquelles ganes de passar-ho bé envoltats de l’afecte d’amics i familiars, i un factor que per mi és inimitable és la forma de cuinar amb els seus sabors deliciosament “al dente”.

Tinc entès que des de fa uns anys treballes a una xarxa de ràdio italiana. Quan vas començar a locutar?

Els meus inicis radiofònics van començar a Ràdio Ponent quan tenia 17 anys i estudiava a l’institut Terres de Ponent de Mollerussa. El meu primer programa es deia Pessigolles Musicals, després vaig guanyar un concurs organitzat per Ràdio Lleida on buscaven la “chica 40” per la Cadena 40 Principales, el premi era un contracte que per mi va ser un orgull firmar.

Com t’ho vas fer per treballar en una emissora italiana?

Quan vaig decidir de traslladar-me a Itàlia vaig mantenir els contactes amb Ràdio Lleida i de tant en tant quan tornava a Catalunya col·laborava amb diferents programes a Cadena Dial iCadena Ser i més tard a “Italdance” a Ràdio Ponent, programa que presenta el meu germà Carles. L’any passat, em vaig assabentar que prop de casa, dins d’un concessionari Ferrari, “Il Cavallino”, els propietaris havien creat una emissora online, Radio 27 Baldini Network i cercaven una locutora. Vaig presentar una maqueta amb la meva veu, els hi vaig agradar i així va començar el meu programa que es diu Brio Latino.

Quina experiència en treus d’aquesta etapa?

Són molts els moments positius viscuts a Brio Latino, les entrevistes amb personatges de diferents tipus: cantants, còmics, jugadors de la Roma, metges, vedets. I fora dels estudis amb l’equip vídeo de 27 Baldini Network documentant carreres automobilístiques amb pilots com el Giancarlo Fisichella o en moments de solidaritat, descobrint qui és Miss Itàlia 2012.No he viscut mals moments, pot ser, de tant en tant, hi ha dies que necessitaries una mica més de concentració per no entrebancar-te amb les paraules, però al final amb molta ironia i el somriure als llavis, tot es soluciona!

Que és el que més t’agrada de la teva feina? 

Comunicar a traves de la música mil sensacions positives.

Que prefereixes Pasta o pizza?

La pasta és el que mes “mi piace”, i el risotto a la crema d’escamarlans és el plat que trobo irresistible.

Creus que has de millorar en alguna cosa?

“Solo sé que no sé nada” i el “Núnca te acostarás sin saber una cosa más” son dues teories, dues filosofies de vida que em representen quan es tracta del meu “ego” professional i personal. Sempre és necessari millorar o intentar-ho.

Què tens pensat fer en un futur?

Continuar treballant en el que més m’agrada, la radio!

Com és això de locutar amb el teu germà?

I ens ho passem bomba sigui a Mollerussa o a Roma!

On podem escoltar-te cada dia?

Si us ve de gust escoltar el meu programa i aprendre una mica d’italià amb tant Brio Latinonomés cal que us connecteu de dilluns a divendres d’11 a 13 del matí a la web de 27 Baldini Network a través de l’enllaç www.27baldini.com Baci e abbracci da Roma!

 

 

Quants anys tens?
30

De què ciutat ets?
Badalona

D'on procedeix el teu nom artístic?

El meu nom real es Jordi Mercader, però ja des del cole els companys van començar a fer que el meu nom fos Merca, i quan vaig decidir dedicar-me a això vaig veure que era un nom que era fàcil de recordar.

Dels tres que enumeraré selecciona un. Gila, Eugenio o Cruz y raya?
Em quedaria amb coses de tots, però encara que Gila era un gran, i diuen que l'inventor dels monòlegs, Eugenio és mes dels meus... Encara recordo aquelles galas de televisió Espanyola en les que sortia l’Eugenio i que no podia parar de riure.

Amb quants anys vas dir que anava de debò això de ser monologuista?
Si és cert fa molts anys que ser que vull dedicar-me al món de l'espectacle, el tema dels monòlegs va arribar a poc a poc i realment no ser quan vaig decidir exactament dedicar-me això..

En quins grans espectacles has participat?

Estic orgullós d'haver actuat a quasi totes les grans sales de Catalunya i Espanya, però una de les coses mes maques que he fet ha sigut actuar amb un gran amic com és en J.J. Vaquero al Club Capitol de Barcelona 3 dies amb les entrades exhaurides, aquestes són les coses que fan que vagis a dormir, saber perquè vas decidir dedicar-te a això.

Que en penses de la relació entre el govern català i l’espanyol?
Que amb una mica d'humor les coses els hi sortirien millor, encara que a mi moltes vegades els polítics em fan riure...

Des d’un punt de vista humorista, que en diries de l’actual situació econòmica i social per animar una mica el personal…?
És difícil trobar alguna cosa de què riure d'una situació en la qual tanta gent ho esta passant malament, però el gran Pepe Rubianes crec que tenia la frase prefecte per aquests casos, ell deia sobre els polítics que ens han futut en tot això: “que se metan los huevos por el culo haber si les explotan y se les quedan colgandos d'un ventilador!!!”

La teva família i amics que els va semblar que vulguis ser monologuista?
La veritat és que tots em van recolzar molt, tot i que ma mare va trigar bastant a esbrinar que era això de monologuista, i crec que encara no ho té clar.

Que et sembla la nostra pagina?
Molt interesant, una pagina d'informació seria i sense cap mena de pretensió, això sempre és d’agrair...

I la nostra ciutat?
Una ciutat molt maca on tinc gran amics dels dies que he passat per aquí actuant.

El millor de Balaguer?

M’agrada molt tota la part del nucli antic i de l’església, encara que sembli típic dir-ho. Són moltes les ciutats i pobles que tenen un centre històric maco, hi ha Balaguer es respira un ambient molt maco passejant pel seus carrerets.

Algun somni que tinguis que algun dia t'agradaria fer?

L’únic somni és poder dedicar-me tot el temps possible a fer el que m’agrada que es fer riure y passar-ho a la gent.

Quines altres aficions o hobbies tens?

La bici de muntanya, i el futbol són els esports que practico sobretot des de desfogar-me, encara que des de fa un temps la màgia és la meva nova passió

Actualment quins projectes tens?

Continuar treballant i aprenent, continuar amb el meu programa de radio que es diu “castigados sin tele” i algun nou projecte que ja esta en marxa però que es secret... els artistes tenim aquestes manies de no explicar els nous projectes per no agafar-los.

 

Motes gràcies per l'entrevista, Jordi!

 

Hola, buenas tardes. Hoy tenemos el placer de contar con un escritor español de un conocido y blog amateur que promete mucho y que nos dará sus puntos de vista sobre distintos temas y su vida personal y particulares facetas y vínculos con su gente y sus aficiones.

¿Cuánto tiempo hace que te dedicas al mundo de la escritura?

Al mundo de la escritura supongo que no me he dedicado nunca porque creo que nunca me han aceptado ( se ríe). No soy ni mucho menos profesional,digamos. Pero bueno, escribiendo cosas yo diría que llevo desde los quince años, más o menos.


¿Porqué la escritura? ¿De donde viene esta pasión tan grande? 

Supongo que simplemente se siente uno más libre. Y cuanto más leo más libre soy, con que cuando escribo proyecto esa libertad y no soy capaz de sentirla de ninguna otra manera. Y luego está el gusto simple y llano por algo hermoso. A nivel personal me llena escribir, es como si no hubiera nadie capaz de pararme en ningún sentido; cosa que no me pasa ni con elfútbol, ni con el baloncesto (mis otras aficiones junto a la música) ni con los estudios.

¿Cómo surgió? ¿Quién te hizo escribir?

Surgió leyendo. Dijo Borges que el acontecimiento más grande de su vida fue la biblioteca de sus padres, a mi me pasó eso de pequeño. Siempre hubo libros en casa y en la de mi abuelo Pepe y siempre tuve interés en leerlos.
Las novelas de aventuras me gustaban, luego llegó Harry Potter cuando tenía once años, Manolito Gafotas y la forma tan gamberra en que está escrito...
Supongo que de no haber sido por Verne, Dumas, Stevenson, Lindo o Rowling no habría escrito nunca nada. Con dieciséis años llegó la poesía y ya para qué queremos más. También hubo profesores que me motivaron a ello, Estela la que más, Mai también, Luis Romero me enseñó a apreciar la literatura más avanzada y fue cuando pasé de Harry Potter a Benedetti, por ejemplo, esa etapa ya fue en cuarto de la ESO, coincidió con la época en que descubría la poesía y no creo que fuera casualidad. Todos ellos de Lengua, claro.

O sea ,que te llena. es decir te sientes satisfecho. ¡Que bien!

 

Tengo constancia que desde hace unos meses co-diriges un blog de crítica y
pensamiento. ¿Verdad?

Empezamos con el blog en cosa de mayo. Nos va bien, queremos seguir creciendo. El objetivo de este año es expandirnos un poco más e intentar ayudar a cuantas más escritores o asociaciones mejor.

 

¿En qué consiste el blog y quién lo hace posible? ¿Cómo es la
colaboración con Pablo Capel, el co-director?

Somos jóvenes con ganas de cambiar el mundo. Cabemos todos, no miramos lai deología, queremos gente que crea que entre todos otro mundo es posible. Pablo Capel es más interesante que yo. Su trabajo es inconmensurable; luego
está la gente que nos lee, claro, sin ellos es un “pa ná”. La colaboración entre Pablo y yo es sanísima. Él me veta a mi, yo le veto a él y al contrario. Él me anima, yo le animo, nos cubrimos las espaldas... Es un gran compañero.¡Y eso que nos conocemos de casualidad!

 

¿Qué hay dentro del blog?

opinión política de todo tipo, textos politológicos de por ejemplo Carlos Campanario, que apunta alto y está aún estudiando Derecho y Ciencias Políticas, sexología, que creo que también es importante... Este año
incorporaremos una sección musical y queremos que chavales de bachillerato escriban también para irse haciendo fuertes. Creemos en gente como Isabel Castellano, que también escribe en el blog "toda una amalgama". Ellos vienen todavía con más ilusión que nosotros.

 

Queréis, en definitiva, compartir ideas y vincular a jóvenes...

Si, eso es clave. Querer compartir, vincularnos los unos a los otros, hacer un núcleo de jóvenes que verdaderamente quieran cambiar las cosas... Todo eso entra en el blog y nos es vital. Queremos ir creciendo poco a poco. Es una respuesta de futbolista, pero es verdad. Ahora mismo no nos hace bien pensar en ser "El País" o "ABC". Vamos paso a paso, poco a poco. El tiempo nos pondrá donde tengamos que estar y nos dará nuestro espacio como se lo
da a todo. Pero crecer queremos crecer, por supuesto.

*Tengo una pregunta, pero un poco complicadilla…

¡pregunta lo que quieras!

¿Que opinión crees que tiene la gente de los catalanes en general,en
Andalucía?

Muy buena esa. Globalmente no creo que el andaluz normal tenga nada en contra de los catalanes en general. Cuando alguien de cuyo nombre no quiero acordarme dijo aquello de que no se nos entendía y luego otro que somos  vagos sentó mal, como es normal. De todas formas creo que el andaluz sabe que eso lo dice uno, no todos los catalanes. Aquí el que más y el que menos tiene a algún ser querido allí, particularmente no tengo nada que decirle a
la generalidad de lo catalanes, y cuando se meten con Andalucía por ese tipo de nimiedades simplemente doy por sentado que no se nos conoce y que la ignorancia es osada. Lo mismo al contrario, quien sabe de Cataluña no se mete con "los catalanes" se mete con uno en particular. La mitad del pueblo de mi padre es ahora catalán por la inmigración desde Extremadura en los 60 y 70, y les adoro. No puedo tener nada en contra de Cataluña por lo bien que se ha portado con la que considero "mi gente".

*¿Qué opina de las palabras de Rosa Díez sobre la catalanización de España?

¿Catalanizar España? No había escuchado esa. Así, ¿Tal cual? Me deja frío.En España tenemos la gran suerte de que estamos llenos de culturas distintas. Andalucía no es lo mismo que Cantabria, pero es maravilloso;
nuestra capacidad para abrir nuestra mente podría multiplicar a la de países de nuestro entorno, pero no lo aprovechamos. En cuanto a mi, estoy rgulloso de mi andalucismo, de mis rasgos extremeños por mi padre y de losbercianos por mi madre. No creo que me "catalanice" nunca, como no se "haría más andaluz” un catalán (le enseñamos una foto, en realidad es
Esperanza Aguirre) ¡Carajo, esa es Aguirre, no Rosa Díez! (entrevistador y
entrevistado ríen)

Ya que estamos, ¿Cual te gusta más de las dos?

Lo cierto es que políticamente no me gusta ninguna. Supongo que Rosa Díez se asemeja más a mi forma de pensar que Aguirre. Si eso decanta la balanza... Sin embargo, aunque suene raro, creo que Aguirre es sincera y no
ha faltado jamás a sus ideales, y eso, aunque sus ideales no me gustan nada, creo que es algo para apreciar. Supongo que para tomarme un café elegiría a Aguirre, pero no me gusta ninguna de las dos para gobernar mi
país.

volvamos a lo que estábamos. ¿Eres periodista o qué estás estudiando
para tener la mente tan abierta de ideas?

Estudio Derecho y Ciencias Políticas. Me ayudó mucho a quitarme de prejuicios que hoy considero idiotas. Tengo amigos con los que estoy a años luz en cosas ideológicas, pero les quiero mucho y bien y es gracias a esta cosa que estudio. No hacemos periodismo,hacemos opinión basada en lo que podemos humildemente saber. El periodismo es contar cosas que pasan, nosotros opinamos sobre ellas. Es una gran diferencia. El día que podamos hacer periodismo intentaremos hacerlo dentro de nuestras capacidades, perono me atrevería sin haber estudiado antes.

Conoces el Proyecto Mirall?

No. ¿Qué es?

Ahora y siempre, los ciudadanos han sido el motor del cambio histórico. Es
un nuevo periodismo donde las historias anónimas son las protagonistas*

Lo del motor del cambio desde luego es cierto. No he reflexionado sobre un "nuevo periodismo" como para darte una opinión en condiciones y podría decir cualquier chorrada, prefiero reflexionar y que me preguntes otro día si lo tienes a bien.

¿Una aspiración?

Supongo que mi mayor inspiración es vivir de las cosas que escribo o de las cosas que toco con la guitarra. Sueños tenemos todos. Si no luchara por estas locuras estaría amargado.

Defínete con tres adjetivos

Alegre, luchador e inconformista creo que están bien.


Poesía, prosa o guitarra?

Va totalmente a ratos. La poesía es para los venazos, cuando estás enrabietado para bien o para mal y te salen cosas esporádicas y febriles.
Es un acto de pasión. La prosa es más para un café, la terraza o un paisaje delante, con cosas pensadas y tranquilamente elaboradas. Y la guitarra espara cuando estás inspirado y acabas de escuchar algo tremendo. Hoy mismome he ido a la universidad motivadísimo por haber tocado "all along the whatchtower" (de Bob Dylan) porque me había levantado escuchándola.
Quedarme con una es verdaderamente ponerle los cuernos a las otras y uno intenta ser buena persona. Imposible elegir.


¿Quieres despedirte de nuestros usuarios y lectores?

¡Con mucho gusto! Encantado de haber echado este rato con el jefe Josep, que es un grande, y encantado de que me hayan leído, espero haberles resultado interesante o que por lo menos no sientan que han perdido el tiempo. Nos vemos en seguimospensando.wordpress.com!

 


Has estat el Dj. dels darrers Freaks Festivals celebrats a Balaguer. Quina és la teva feina en aquest context tan eclèctic?
Aquí no faig un “xou” dels meus. La meva tasca en el Freak Festival es limita a estar en contacte amb els artistes per ha ficar-los les músiques que ells mateixos porten per les seves actuacions. Després, entre actuacions, punxo un tipus de música molt rara, insòlita i bizarra, acord amb la performance general d’aquest tipus d’esdeveniment.

T’agradaria que les teves sessions s’escoltessin per tot el món? Has fet alguna maqueta per algun local important?
Caram! Doncs seria un puntàs que per tot el món s’escoltés una sessió meva, però també us dic una cosa: Em sembla que dels pirineus cap amunt no entendrien part d’aquesta sessió. Us imagineu un finlandès ballant a ritme del Fary, el Torrebruno o la Maria Jesus y su acordeon???? jejeje
En algun concurs de Dj que demanaven maqueta he dubtat fer-la. La disbauxa que faig en una sessió és impossible reflectir-la en un format enllaunat. L’essència i la sensació del directe no es pot copiar enlloc. M’estimaria molt més fer un càsting, justament, en directe i amb el públic davant.

Alguna anècdota especial rellevant que ens pugui interessar?
Sempre m’he caracteritzat per punxar el que els altres dj 's no s’atreveixen a punxar, encara que després, anys més tard alguns han seguit part dels meus passos, us fico un exemple: A finals dels 90 la Raffaella Carrà estava en autèntica decadència, era considerat un producte caducat i amb regust ranci. A Balaguer no s’escoltava en cap local, era com perdre crèdit el fet de punxar-la. Dins aquest context advers, vaig començar a punxar-la a bombo i plateret en les meves festes revival, a sobre, presentant-la pel micro amb tota la pompa com la gran artista de les últimes dècades. El resultat, lluny de ser decebedor, va ser un èxit total. El personal embogia amb els seus hits. Temps més tard, algun local s’atrevia a punxar-la i ara per sort, son ja pocs locals que és resisteixen a punxar en un moment o altre el seu gran hit “Hay que venir al sur”

Aquest estiu fas sessions de música? on?
He de dir avans de tot, que allà on punxo és perquè m’ho demanen. Al ser una afecció, no vaig repartint targetes amb els meus serveis. Punxo per amics , gent o col·lectius que em coneixen, saben la manera peculiar que tinc de treballar i volen una sessió diferent de les altres i sobretot,
Mitjançant el meu Facebook: “Dijey Quelo” Aquí agrego a tota la gent que m’ho demana i quan he de fer alguna festa els hi faig saber en quin dia i lloc serà.

Que penses fer en el futur?
El futur és completament imprevisible, així donçs, sempre estic pensant en el present i aprenent dels errors del passat, tal com diu el savi, no?

Quina és la sala o club en què t’hi has sentit més a gust? Perquè?
Per les festes revival amb els discs de vinil, els locals de tamany mitja i petit. Estàs com si fessis un guateque a casa amb els amics. Si el públic no és excesivament nombrós, la proximitat i el contacte amb aquest m’agrada molt.
També he punxat per grans masses de gent. A la festa major a la carpa la nit del dissabte actuava després de Seguridad Social, tenia davant unes 2000 persones. Aleshores enfoco una mica diferent la sessió i aprofito les grans masses per ha fer-les cantar o ballar cançons amb coreografies molt conegudes per tot-hom, grans hits del bailoteo i la gresca d’ara i de sempre. ”….lo que se tercie!”

Per teva manera diferent i transgressora de punxar, has estat vetat en algún lloc?
Si, vaig punxar en la primera nit de Dj’s d’un esdeveniment estiuenc molt conegut que es cel·lebra a la ciutat i malgrat la bona acceptació del públic, a l’edició del següent any ja no comptaven amb mi. Be, en realitat, em va fer fora el Dj organitzador i amfitrió davant el perill que li podia fer la més mínima ombra. La vetllada ha quedat convertida en un sol i monòton estil musical (moltes hores del mateix pal).

Sempre acabes les teves sessions amb el teu lema. Podries dir-lo?
Siiii i tant, dic això: “No sóc ni el millor ni el pitjor, senzillament……el més Burro!”
Deixeu-me per últim agrair a tota la gent que ha estat en un lloc o un altre de públic a les meves festes passant-ho bé. Dir-los que són ells els que en realitat fan la festa i que sense ells no seria possible tot això. Milers de gràcies.

Doncs esperem que et vagi molt bé. Moltes gràcies per aquest moment que ens has prestat!!
moltíssimes gràcies a vosaltres i una cordial salutació a tots els lectors d’ Elmercadal.cat
Endavant amb la revista.

El passat  divendres a la tarda va arribar a l’estació del Pla Vilanoveta de Lleida el segon dels dos nous trens que a partir de la primavera està previst que comencin a circular per la línia ferroviària Lleida-la Pobla. El comboi va arribar en un transport especial per carretera des de Suïssa, on Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) l'ha comprat a l'empresa especialitzada Stadler. 

El primer dels nous trens que circularan per la línia de la Pobla va arribar el 16 de gener a la capital del Segrià i, posteriorment, va començar a circular en període proves, com passarà a partir d'ara amb el segon tren. 

Els dos nous trens han costat 9,4 milions d’euros i s’han fabricat durant dos anys expressament adaptats a les característiques d’aquesta línia: d’ample ibèric i de tracció dièsel, ja que no està electrificada. 

La posada en marxa dels nous trens triplicarà les freqüències actuals (es recuperaran els tres viatges diaris entre Lleida i la Pobla i els 10 entre Lleida i Balaguer) i, segons la Generalitat, permetrà també guanyar velocitat comercial i comoditat per als passatgers. 

Les freqüències es van reduir el 2012 per estalviar un milió d’euros anuals i retallar el dèficit. En concret, es va deixar només un servei d’anada i tornada per tot el recorregut fins a la Pobla i quatre entre Lleida i Balaguer. Abans n’hi havia tres per a tot el recorregut i vuit fins a Balaguer. 

També està previst que la nova línia tingui parades ‘facultatives’, és a dir, prèvia demanda, en 7 estacions per poder quadrar i millorar els horaris. Són les estacions que tenen menys usuaris i els combois només s’aturaran si algun viatger ho demana prèviament prement el botó corresponent. De fet, aquest canvi sumat a l’increment de la velocitat comercial permetrà reduir els temps dels trajectes. En concret, de Lleida a Balaguer es passarà de 29 a 24 minuts, de Balaguer a la Pobla de 81 a 69 minuts i de Lleida a la Pobla de 110 a 93 minuts. 

En aquests moments, Ferrocarrils de la Generalitat és qui gestiona la línia, propietat de la Generalitat, però els combois que hi circulen són llogats a Renfe. Quan entrin en servei els nous trens FGC assumirà també la tasques operatives. 

 

El temps a Balaguer

 

 

 

 

 

 

Director i fundador:
Josep Maria Castells i Benabarre