DIRECTOR: JOSEP MARIA CASTELLS BENABARRE
Josep Maria Castells

Josep Maria Castells

Tinc 30 anys. Lleidatà d'arrels balaguerines. Sóc persona de solucions, urbanita, entusiasta i amb ambició. La meva passió és el periodisme, la sociologia, la filosofia i les ciències polítiques. Sóc emprenedor i activista sociocultural. M'interessaria poder participar en esdeveniments i mitjans de comunicació.

M'agrada la informàtica, el màrqueting, la política, el personal branding, les relacions públiques i les empreses. Els meus hobbies són tenir cura meves amistats, la ràdio, els restaurants, les tecnologies i la moda.

✅Tinc aspiracions en la meva vida i els meus valors o aptituds principals en el treball són la persistència després de l'objectiu, la capacitat d'automotivar, l'empatia, el treball en equip, entusiasme, creativitat i el #optimisme

✅El meu lema a la vida és OPTIMISME. Sí, sóc optimista. No sembla útil ser qualsevol altra cosa.
Tinc una actitud positiva davant la vida que m'omple de valor al meu i als altres.

✅Compto amb el títol de "Digital Màrqueting i Community Manager". Em considero una persona creativa, sincera, sana, esportista, persistent, ambiciosa, empàtica, perfeccionista i filantròpica.

✅He participat en "Espejo Público" d'Antena3, a Onda Cero a "Nits de ràdio", a la taula rodona de «Els mitjans locals en l'era global» l'any 2016 a Lleida. Finalista VII edició de Premis Lleidatans de la Jove Cambra Internacional.
M'agradaria poder treballar en empreses audiovisuals i de periodisme com ara CCMA, Onda Cero, Grup Godó, CADENA SER, Grup Flaix, RTVE, Atresmedia, Mediaset, Grup Prisa i altres companyies d'humor, com El Terrat i Minoria Absoluta.

✅Em sento molt identificat amb multinacionals com Mediamarkt, Google, Facebook, Samsung, IBM, Amazon i Microsoft.

He estat vinculat en política però m'he adonat que el millor és la diversitat. És a dir: sé recollir la part bona de cada ideologia. He col·laborat amb entitats locals i ONG.

✅Las persones que més admiro són Bill Gates, Andreu Buenafuente, Pedro Sánchez, Sandra Golpe, Matías Prats, Marta Flich, Susanna Griso, Xavi Gabriel, Andreu Buenafuente, Sergi Domene, Marta López, Leo Garriga, Elon Musk i José Luis Cordeiro.
He publicat més de 500 articles en premsa de paper. Tinc 4 recomanacions professionals.


No ho dubti i contacti amb mi via MD o @oficialcastells des de Facebook, Twitter i Instagram. Acredito 4 recomanacions de professionals al meu perfil.
?WhatsApp de treball ➡️ 657.675.525
Estic actiu a Facebook, Twitter, Instagram i WhatsApp.

M' ajudes a fer realitat els meus somnis
Segueix-me @oficialcastells o contacta amb mi ara mateix!

URL del lloc web: http://www.elmercadal.cat

Balaguer és una ciutat amb un potencial cultural i social extraordinari, però té un problema, està amagat.

L’associació Correbars Balaguer vol fer la tasca de treure’l a la llum, i per fer-ho porta tres anys organitzant activitats que vinculin la societat amb la seva gastronomia, que cal que sigui coneguda arreu i començar la tasca de fer creure a la gent que nosaltres també som al mapa de Catalunya.

Nascuda el gener de 2010, la entitat vol potenciar el territori des de la vessant de l’oci, i per aquest motiu compta amb tu. Correbars, Corremón, Correbraves... la llista de festes comença a ampliar-se, i és aquest el millor indicatiu que demostra que els balaguerins creuen en la seva terra.

Avui entrevistem a Marc Gonzàlez, Àlvar Llobet i Arnau Torrente, organitzadors de Correbars Balaguer i Corremón.

La idea de fer un Corremón a Balaguer quan va sorgir?

M.G: A finals de l’any 2011 i veient l’èxit que havia tingut el Concurs de Tapes i la 2na edició del Correbars vam creure que era el moment de fer un pas més i contribuir a la cohesió social de la ciutat. 

Per quin motiu heu creat aquesta festivitat?

A.T :El  Corremón neix de la voluntat de donar a coneixer bona part de les cultures d’arreu residents a la ciutat de Balaguer. Després de l’èxit del Correbars i el Concurs de tapes vam veure que la millor manera d’apropar tota aquesta diversitat a la ciutadania era el menjar, que la gastronomia seria el pretex per incloure altres activitats culturals. 

Quina acceptació i participació ha tingut en els seus inicis?

M.G: La primera edició va tenir una gran acollida i segurament aquest segon any l’èxit es repetirà, però ens encanataria que aquest interés per les cultures que ens rodegen no durés només una setmana a l’any sino que fos una constant en el dia a dia de la ciutat. (Marc)

Creieu que està ben consolidada i encarrilada aquesta festivitat?

A.T: En aquest país les coses pugen com els castells humans i cauen amb la mateixa facilitat. Volem pensar que la festa te la suficient acceptació com perquè el dia que la gent del davant no hi siguem no es perdi, però això només ho dirà el temps. (Arnau)

Podria explicar-nos el funcionament de la festa.

A.L: Sempre em entés aquesta festa com un gran aparador on tothom que ho ha volgués hi pogués participar. Per això creiem que no és una festa exclusiva de l’Associació CBB. Nosaltres només posem l’aparador perquè entitats, restauradors, empreses, comerciants i tothom que vulgui sumar a la cohesió multicultural de la ciutat ho pugui fer. Dit això, la festa es divideix en dos parts. L’apartat gastronòmic i el cultural.  En el gastronòmic, tots els bars inscrits (20 finalment) presenten un plat i recalquem que és un plat o platet, no una tapa, del país que representen. Els consumidors podran aconseguir un passaport i si al finalitzar la setmana tenen, com a mínim una visa a cadascun dels continets entraran al sorteig d’un viatge per a dos persones. Des del punt de vista cultural volem destacar el paper de la Biblioteca de Balaguer que aporta el gruix de les activitats del Corremón. Entenem com a clau el paper vertebrador que juguen les biblioteques al nostre país i des d’aquí donem les gràcies al seu personal per l’esforç que han fet per realçar la festa. Tampoc volem oblidar al Casal Pere III, Creu Roja, PDC, la ONGD de Lleida o particulars com la Dolors Mateu, Sala Zepelin o Balaguer Televisió per contribuir en aquest programa d’actes més enllà de tots els patrocinadors. Els estem a tots molt agraïts!

Tothom hi pot participar?

M.G: Tothom! Creiem que hi ha actes i plats prou diversos com perquè en un moment o altre de la setmana tothom pugui fer un tastet de les cultures foranees.

Quins bars són els que col·laboren aquest any amb el Corremón?

A.L: Finalment col·laboren 20 bars (més o menys com cada any) si bé em de dir, que n’hi ha dels habituals que no hi seran per la coincidència de dates amb la Fira. És un fet que vam saber a posteriori i que ha sigut difícil compaginar amb els restauradors, més tenint en compte la similitud del format “Q” amb el Concurs de tapes. Problemes del directe que diuen a la televisió. 

Teniu pensat de fer una de correbraves? Perquè?

M.G: La idea del Correbraves va sortir en plena efervessència del concurs de tapes i quan teniem les bateries plenes. Realment teniem ganes de tirar-la endavant, però Balaguer és Balaguer i tot costa molt. Ara mateix no és més que una idea en un calaix a l’espera de trobar gent amb ganes per fer-la realitat.

Quines qualitats i atractius dirieu que té Balaguer per animar a la gent que vingui a la festa del corremón?

A.T: Balaguer te molts atractius, tot i que als que vivim a la ciutat alguns cops ens costi veurels, però parlant en clau “corremón” el que toca destacar és la gran quantitat de cultures diverses que conviuen a la ciutat. A la gent de fora, però sobretot a la gent de Balaguer els diriem que mai hauran tingut  tant aprop Xile, Marroc, Rumania o la Índia. 

Els altres anys quins van ser els bars guanyadors?

A.L: Cal dir que el Corremón no es planteja com un concurs a diferencia del Concurs de Tapes. Per tant els bars que hi guanyaran seran aquells que donin un millor servei i captin més bé l’esperit de la festa, ja que serà la seva millor publicitat. En una festa que parla d’integració qui hi guanya és la població. 

 

Quin pressupost s’ha  de tenir com a mínim per donar la volta al món amb el Corremón, podent gaudir de la gastronomía dels bars de Balaguer?

M.G: Bé, la volta al món la pots donar fent una parada a cada continent o fent una parada a cada país, això ja depen de cadascú. Com que cada plat val 3€ estariem parlant de 12€, ja que els continets amb representació son 4. Aquells que vulguin provar tots els plats que multipliquin el preu de la tapa pels 20 bars que hi ha. És tot molt relatiu. Les tapes les pots compartir, en pots fer unes si, altres no… Com en els viatges pots fer de més i de menys. 

Teniu alguna novetat a dir respecte  aquesta edició?

A.L: Destacar algun plat de l’apartat gastronòmic no seria correcte per part nostra ja que hem de ser equitatius, així que preferim sentrar-nos en el programa d’actes. Creiem que tots ells són d’allò més encertats i atractius pel públic, però ens fa especial il·lusió mencionar el Loy Krathong. Una festa d’origen tailandés en que es llancen fanalets aeris i al riu per celebrar l’arribada del bon temps. Fa dos anys ja es va intentar que fos la festa de cloenda de la ma del  Consell Comarcal, però finalment no es va poder assumir el cost de l’acte. Era una espineta que teniem clavada i que esperem poder fer aquest any si les condicions climatològiques i de risc d’incèndis o permeten. 

Envieu un missatge a tot el món i als lectors de l’entrevista.

A.T: Més enllà de l’envoltori de la festa crec que ens em de quedar amb l’escència i dir que no cal agafar un avio per viatjar, alguns cops n’hi ha prou amb parlar amb el veí senegalés del quart segona o interessar-se pels costums del rumanés del tercer primera.

 

Josep Maria Castells

EXCLUSIVA ELMERCADAL.CAT

 

 Coneguda com senyora Rius, aquesta dona ha dedicat gairebé tota la vida a l'ofici més antic del món.

 Per primera vegada una autèntica professional del món de la prostitució dóna la cara per desmontar els coneguts tòpics  del treball del sexe .

La Sra Rius és una llegenda a Barcelona i una institució d'un nacional nivell.

Ens podria explicar per quin motiu és important tenir bona compañía durant el transcurs de la vida?

Per què és el reflèx del sentiment més pur, l'amor i si un és capaç de trobar a la persona amb honestitat i confiança amb comunicació i generositat serà molt feliç per què el millor és compartir les il·lusions i les càrregues.

Que ha aprés d'aquesta professió?

D´aquesta professió ho he aprés quasi tot ha sigut con fer el millor master possible, però sobretot, la satisfacció de poder ajudar a algú quen ecessitava afecte, tendresa i il·lusió, amb generositat, escoltant i sobretot mai jutjant.

Que és el que l'ha portat a continuar en projectes semblants?

Sempre la il·lusió de fer les coses diferents i arribar a tothom, ajudant a les senyoretes. I els meus senyors a trobar la satisfacció de viure i acompanyar-los encara que sigui uns instants en el seu camí.

Quins llibres ha publicat al llarg de la seva experiència com a Madame
reconeguda a Barcelona?


A dia d´avui he publicat dos: La Sra. Rius de Moral Distraida”. I també La Sra. Rius al desnudo, confesiones de una Madame.”

En té previst de publicar-ne algun de nou?


No ara, pero segur que si, em queda molt per explicar i vull fer-ho. Però crec que es important aportar el que cadascú te a dins. Sobretot si pot ajudar.

De què tracten?

Bàsicament, el primer llibre parla de la meva vida i de anècdotes de la meva professió, sempre en la discreció i el respecte de tot el que m'envolta.

El segon va més dirigit a la història de la meva vida com a Sra. de moral distreta i les experiències, a vegades còmiques, altres tristes, però sempre curioses, del que és la meva professió.

La discreció en les cites amb dames de companyia és essencial?


És el més important i la primera norma de casa nostra, on mai jutgem i sempre estem en disposició d'oferir una mica de nosaltres mateixes a qui ho necessita, sense preguntar; només per amor, de pagament, però a la fi no li càpiga dubte,amor.



Al seu pis quantes noies té que hi treballen?

Al meu pis no hi treballa cap senyoreta, sempre després de la trucada del senyor i d'acord amb que desitja i la meva experiència, organitzem una cita a cegues, fonamentada en la sensualitat i la seducció, que, permetin la vanitat sempre té un èxit mes que brillant, per tant, la part física amb la il·lusió emocional i les ganes de tots de viure una experiència inoblidable, doncs a casa el que és important, no és que vingui un senyor. L'important és que torni.



Quina és la filosofia del pis de dames de companyia que té a Barcelona?


Es posa-se una mica el cor, una mica el cap i tenir el do especial de "saber fer feliç a un senyor".


Que opina la Sra.Rius del seu currículum?


Només l'orgull d'haver fet el que volia i encara mes de poder-ho dir i sentir-me il·lusionada per seguir-ho fent.

Quin consell donaria a les noies que es vulguin iniciar en aquest món?

El primer és que fer diners en aquest món sempre és ràpid, però mai fàcil i és per això que s'em fa difícil donar un consell, però si em tingues que arriscar seria que estigui segura del que fa li agrada, per diners, però també per generositat.Si no es així, pensi amb un altre dedicació.

Els serveis de dama de companyia quant solen costar?

Sobre el preu, això ho pot veure a la nostra web www.srarius.com que els hi conviden que visitin, nosaltres no tenim ni preus especials ni promocions, saben estar a l'alçada dels anhels dels nostres senyors i satisfer-los.

I que inclouen? Expliquin's.

Aquesta es una pregunta difícil, per què el primer que incluen és la fantasia, les il·lusions i això és especial i únic en cada senyor, a més de tota la sensualitat que un Sr. pugui esperar i la seducció que sigui capaç de donar.


Creu que avui en dia la prostitució i el sexe de pagament és un tabú?

Ja no, en la nostra societat, cada vegada més lliberal, formada i plural, la moral distreta passa a ser una part mes per qui la vol viure i una curiositat per qui no, però sempre, almenys a casa és una realitat,honesta, sincera i generosa. Sense oblidar la discreció.

Quin tipus d'homes recorren als serveis que ofereix al seu pis?

De tota mena, abans potser eren més aviat homes ja madurs.I ara més que mai joves també, solters i casats, separats i vidus, també, potser és internet el que ha fet que hi hagi més facilitat.

Poden arribar a fer amistat les dames de companyia amb els clients?

I tant, a casa jo he casat a tres senyoretes tot i que en un món tan delicat com el nostre, conservar cadascú el seu lloc, potser és la estratègia més segura per no patir. 

Per que l'amor es cec, però mai esta obligat a les dues parts.



Creu que la prostitució s'hauria de legalitzar? Per què?


Per descomptat i sempre amb molta tolerància però també se que serà una tasca tan difícil que té que arribar quan la societat estigui preparada tot i que no se si ho veure, ja es va acostant el moment.

En temps de crisis el sexe de pagament al seu pis ha vist una davallada
de clients d'aquests serveis?


Lògicament la crisi ho afecta tot i mes les coses que no són de primera necessitat, però fer les coses BÉ ens ha permès mantenir-nos en una posició que tot i que patim, podem seguir endavant, amb feina, dedicació i molta il·lusió.


Si tingués a davant seu al President Artur Mas que li demanaria en referencia als drets de les dones que es dediquen a oferir aquests serveis?


Si tingués al Sr. Mas al meu davant, sense cap mena de dubte no li faria cap referència a les necessitats o drets de les Sres. de moral distreta. Bastants problemes i necessitats hi ha per endavant que aquests drets després de tant de temps poden esperar un xic més, potser si l'animaria a donar prioritat a la salut o l'educació i evitar retallades en aquest dos entorns bàsics de la nostra societat. Sens dubte em solidaritzaria amb ell i Catalunya, per un futur lliure.

Té previst posar en marxa o ha posat algun projecte nou en marxa en aquest àmbit?

Ja fa quatre anys vam iniciar un projecte que anomenem 'sexe per tothom' dedicat a les persones amb diversitat funcional i a casa les nostres senyoretes estan encantades com jo de poder oferir a tothom que ho necessiti una relació afectiva sense tabús i a qualsevol persona.


Acomiadi's dels lectors de ElMercadal.cat i envii un missatge per tots
ells.


Penso que el millor missatge d'acomiadament és el desig de què segueixin fidels al Mercadal i agrair-los a vostès el que hagin contactat amb mi. També als seus lectors l'estona que m'han dedicat llegint aquesta entrevista.

Gracies, Sra. Rius.

 Josep Mª Castells Benabarre

EXCLUSIVA PER ELMERCADAL.CAT

ENTREVISTA A MN. JOAN PUJOL 

RECTOR DE BALAGUER

 

BIOGRAFIA

Nascut a Guissona el 9 de març de 1943, en el si d’una família numerosa (11 fills), és germà de Mons. Jaume, Arquebisbe de Tarragona i Primat de les Espanyes i President de la Conferència Episcopal Tarraconense, ordenat bisbe a la Catedral de Tarragona el 19 de setembre de 2004.

Fill de Ramon Pujol Oliva, farmacèutic i de Carme Balcells Esteve, empresària.

 

Començà els estudis eclesiàstics al Seminari de La Seu d’Urgell (1953-1957), passant a la Universitat Pontifícia de Comillas (1957-1966) on obtingué la Llicenciatura en Filosofia i en Teologia i al Institut de Pastoral de Salamanca amb seu a Madrid (1966-1968) on obtingué la Diplomatura en Catequesi i en Litúrgia i la Llicenciatura en Filosofia i Lletres per la Universitat Complutense de Madrid.

 

Vicari de Balaguer (1968-1974),  Delegat diocesà de Catequesi (1969-1974) i Secretari del SIC (Secretariat Interdiocesà de Catequesi de Catalunya i les Balears) (1971-1974).

 

Rector del Seminari diocesà (1974-1977) i alhora rector de les parròquies de Cerc, Artedó i Vilanova de Banat.

 

Vicari episcopal de Pastoral (1977-1981) i coordinador de l’Assemblea diocesana celebrada el 1981.

 

Vicari General de la diòcesi (1981-1987) i Delegat diocesà de Mitjans de Comunicació Social (1982-1987), temps en el qual es constituí el SIMCOS (Secretariat Interdiocesà de Mitjans de Comunicació Social dels bisbats amb seu a Catalunya), del que en fou secretari.

 

Director del secretariat de la CEMCS (Comissió Episcopal de Mitjans de Comunicació Social de la Conferència Episcopal Espanyola) (1987-1993), amb residència a Madrid, temps en que en fou President el bisbe d’Urgell, Mons. Joan Martí Alanis.

 

En retornar  al bisbat l’any 1993, és nomenat Vicerector del Seminari Interdiocesà, (1993-1994) amb seu a Barcelona i que agrupa els seminaristes dels bisbats de Girona, Lleida, Solsona, Tarragona, Urgell i Vic i alhora membre del Secretariat del Concili Provincial Tarraconense pels Mitjans de Comunicació Social, fins la seva celebració l’any 1995.

 

Rector de La Massana (1994-1999).

 

Delegat episcopal de Càritas andorrana i capellà del Centre Penitenciari del Principat d’Andorra (1996-2003).

 

Rector d’Andorra la Vella i Arxiprest de les Valls (1999-2003).

 

Des del mes de juliol de 2003, és Vicari General del Bisbat d’Urgell, amb residència a La Seu d’Urgell.

 

El mes d’Octubre de 2011 és nomenat rector de Balaguer, deixant el juny de l’any 2012 el càrrec de Vicari General. Durant  uns mesos, d’octubre a abril de 2013 fou també rector de la parròquia d’Albesa.

 

 

 Des de quan és rector de la parròquia de Santa Maria de Balaguer?. Des del 8 de setembre de 2011.

 

 Què significa tenir fe?. La fe és la resposta de l’home a Déu que es revela. Tenir fe significa adherir-se a Déu mateix, confiant en Ell i assentint a totes les veritats revelades per Ell, perquè Déu és la Veritat. La fe cristiana vol dir creure en Jesucrist, veritable Déu i veritable home i fer-li confiança al que fa i al que diu.

 

 Creu que els balaguerins tenen prou fe?. La fe és una relació personal amb Déu i amb Jesucrist. És, per tant, difícil de mesurar. Tanmateix, l’assistència a missa, la recepció dels sagraments, l’enterrament per l’església,  els valors cristians de la nostra  societat i altres signes, com els temples i la religiositat popular indiquen que Balaguer és una ciutat cristiana en la que ser cristià és una herència valorada i estimada.

 

 I els més menuts?. Creixen en un ambient cristià i són educats en la fe cristiana i reben els sagraments de la iniciació cristiana que són el baptisme, la comunió i la confirmació.

 

Creu que s’hauria de permetre l’avortament?. Llegeixo al Compendi del Catecisme de l’Església catòlica “que el cinquè manament prohibeix com a contraris a la llei moral l’avortament directe, volgut com a fi o com a mitjà i també  la cooperació a aquest, sota pena d’excomunió,  perquè l’ésser humà, des de la seva concepció, ha ser respectat i protegit d’una manera absoluta en la seva integritat” (nº470). Aquesta és la doctrina que l’Església sempre ha defensat, que no està renyida amb la misericòrdia i el perdó vers les persones que s’han vist abocades a viure aquest drama.

 

 Veu positiu el canvi de mentalitat que està sofrint l’Església des de l’arribada del nou Papa Francesc?. Em sembla, i això ho constato amb molta gent, que amb aquest Papa ha entrat un nou aire fresc a l’Església. Ha iniciat una altra manera de fer de Papa, amb gestos que sorprenen i omplen d’alegria. El comparo sovint amb el que va passar amb el Papa Joan XXIII, el Papa bo que ara faran sant. Hi ha molta esperança posada en aquest Papa.

 

 Coneix personalment el Papa Francesc?. No he tingut encara aquesta sort però llegeixo el que escriu i diu i contemplo els signes que fa que són molt eloqüents i transparents.

 

 A Balaguer quants mossens hi ha  actualment? I a la Noguera?. Actualment resideixen a Balaguer 8 mossens, dels quals 4 estem al servei de la parròquia i del Sant Crist (rector, dos vicaris i capellà del  Sant Crist), dos són rectors d’altres parròquies i fan algun servei a la parròquia de Balaguer i dos estan jubilats a la Residència de Sant Domènec.

A l’arxiprestat de Noguera que consta de 34 parròquies hi ha 15 mossens en actiu i 5 jubilats. L’arxiprestat s’estén des de La Portella i Albesa, fins a Les Avellanes i Santa Linya i des de Castellserà fins a Cubells i Bellvís. El cap de l’arxiprestat és Balaguer, tot i que compren parròquies de l’Urgell, el Pla d’Urgell i el Segrià.

 

 Quina relació teniu amb els membres d’altres esglésies que no són catòliques?. No hi ha fins al moment present relacions institucionals, tot i que celebrem cada any el mes de gener la setmana de pregària per la unitat dels cristians i col·laborem en l’acció caritativa i social on des de Càritas, Mans Unides i Àgape (repartiment d’aliments) s’atén a tothom sense distinció de creences.

 

A la comarca existeixen sectes destructives? Quines?. Personalment, en el temps que porto a la parròquia, no n’he trobat.

 

 Van prou a missa els balaguerins? Hi ha altres formes per mostrar la nostra fe? A Balaguer es celebra la santa missa a moltes esglésies: Sant Crist, Sagrat Cor, Santa Maria, Miracle, Sant Domènec i capella Joan XXIII. En totes, més o menys hi assisteixen els fidels. També amb motiu dels funerals l’església sovint s’omple.

Altres formes de mostrar la nostra fe. La recepció dels sagraments de la iniciació cristiana, el Baptisme, la Confirmació i la Eucaristia, que reben gairebé tots els nois i noies de pares cristians és una forma de mostrar la fe. També els matrimonis per l’Església i els funerals són testimonis d’aquesta fe cristiana que ha afaiçonat la nostra ciutat durant segles i que l’ha impregnada de valors cristians.

 

 Quines activitats du a terme la parròquia de Santa Maria de Balaguer?. El Papa Francesc ha parlat de la parròquia en la seva Exhortació “L’alegria de l’evangeli” amb aquests paraules que defineixen molt bé les seves activitats : “La parròquia és presència eclesial al territori, àmbit de l’escolta de la Paraula, del creixement de la vida cristiana, del diàleg, de l’anunci, de la caritat generosa, de l’adoració i la celebració”. Això és el que fem a la parròquia: Anunciar l’evangeli i procurar els medis de formació dels cristians mitjançant la catequesi, la predicació i altres iniciatives com els col·loquis sobre el Catecisme i la Bíblia, celebrar els sagraments, sobretot la missa els diumenges, i fomentar la caritat i la solidaritat, mitjançant Càritas i Mans Unides i altres iniciatives com poden ser les campanyes que s’organitzen al llarg de l’any en favor de les missions, Terra Santa, el Seminari, etc... Per posar un exemple: Tenim organitzats 4 cursos de catequesi als diferents col·legis amb un total d’uns 300 alumnes.

 

 Fan falta catequistes avui en dia? I seminaristes?. Doncs sí, necessitem catequistes per organitzar la catequesi en grups més petits. És una de les activitats de la parròquia que compta amb més voluntaris, junt amb Càritas, i que és una experiència molt fecunda pels mateixos catequistes. Es tracta de donar testimoni de la fe i de donar a conèixer la fe de l’Església mitjançant l’explicació del Catecisme.

Els seminaristes, futurs sacerdots, també són molt necessaris. La comunitat cristiana ha d’estar presidida per un rector, enviat pel bisbe, que té com a missió viure entre la gent per tal d’anunciar l’evangeli, celebrar la fe i fer créixer la comunitat en la caritat.

 

 Quines creus que són les qualitats de la majoria dels fidels a l’Església? Em resulta molt difícil respondre a una pregunta tan general. El que percebo és que els fidels que assisteixen a missa o venen al despatx o participen en les activitats organitzades són gent que estima la parròquia i els sacerdots, generosos quan se’ls demana la col·laboració personal i disposats a ajudar. Hi ha molt  bon ambient entre els fidels i els responsables de la parròquia.

  "El futur només el sap Déu. El que sí s’endevina és que l’Església amb el nou Papa ha iniciat un camí d’una presència enmig del món més

 evangèlic, com la sal que dona sabor però no es nota, o com la llum que fa claror en la foscor."

 

 

Quins són els principals errors comesos per l’Església el darrer segle?. En començar el nou segle i mil·lenni, el Papa Joan Pau II fa fer un gest significatiu en obrir la porta de l’any sant. Va demanar perdó per tots els pecats comesos per l’Església al llarg  d’aquests 2.000 anys. Per què ho va fer? Perquè l’Església sempre ha de estar en disposició de demanar perdó. L’Església la formem tots i tots som pecadors i necessitem del perdó de Déu. Per altra part, algú ha definit el segle XX com el segle dels màrtirs. Mai com durant aquest segle hi ha hagut tants màrtirs a l’Església i això és una realitat esperançadora. Com deien els antics: “la sang dels màrtirs és llavor de cristians”.

 

 Com creu que serà l’Església d’aquí 20 anys?. El futur només el sap Déu. El que sí s’endevina és que l’Església amb el nou Papa ha iniciat un camí d’una presència enmig del món més evangèlic, com la sal que dona sabor però no es nota, o com la llum que fa claror en la foscor. Potser serà una Església més minoritària però amb una presència més significativa, potser més purificada. De totes maneres, no li faltarà l’ajuda del Senyor i la presència del seu Esperit Sant, que és la veritable ànima.

 

 Que n’opina de l’expressió de Teresa Forcades que va catalogar l’homosexualitat de “benedicció” en un mitjà de comunicació? Està d’acord amb l’afirmació d’aquesta monja?. No puc opinar ja que no conec aquesta entrevista ni el context en que va ser pronunciada.

 

 Entre eclesiàstics hi ha rivalitats?. Suposo que n’hi deu haver com a tot el món. El que sí puc dir que entre els sacerdots de la parròquia i entre els de l’arxiprestat hi ha molt bona harmonia i ens ajudem tant com podem. Hi ha molt bon clima a les reunions i en el treball de cada dia.

 

 Els mossens i membres de l’Església també us confesseu?. Està clar que sí i ho fem sovint. És curiós. Els sants són els qui es consideren més pecadors, perquè estan més a prop de Déu i quan un es mira a la llum i Déu és la llum veritable, aleshores és quan les taques ressalten més.

 

Creieu que la confessió és una pràctica prou encertada?. Avui hi ha com una crisi d’aquest sagrament degut  a moltes causes: pèrdua del sentit del pecat, sentit de més autonomia de la persona, consciència que n’hi ha prou de confessar-se directament amb Déu sense passar pel sacerdot, etc... La veritat, però, és que aquest sagrament instituït per Crist per perdonar els pecats comesos després del baptisme, continua tenint tota la seva actualitat i és una font inesgotable de pau i d’alegria per aquell que rep el perdó dels seus pecats. M’agrada definir-lo com la trobada de la misèria humana amb la misericòrdia divina, fruit de la qual s’esdevé una alegria immensa: sentir l’abraçada del Pare.

 

 "Cal que els joves considerin la Parròquia  com a seva i

 

hi col·laborin amb els seus ideals i entusiasme."

 

 Què demanaria que fessin els balaguerins i balaguerines com a responsable de la parròquia de Santa Maria?. Que siguin fidels a les arrels cristianes que han deixat tants testimonis a la nostra ciutat: Sant Crist, Santa Maria, Miracle, Sant Domènec, Sagrat Cor, Les Franqueses, Escola Pia, Religioses Cordimarianes, Vedrunwes, Clarisses, etc... Que estimin la parròquia com la seva casa i que participin amb la seva col·laboració i les seves iniciatives al creixement de la fe, l’esperança i la caritat entre tots els seus habitants. La parròquia és de tots i tots hi podem dir una paraula i oferir un servei, per petit que sigui.

 

 I als més joves?. Els hi diria el mateix. Que siguin conscients del tresor que els han deixat els seus avantpassats i que en tinguin cura. Les persones passem però les institucions, com la parròquia, continuen al llarg del temps. Que la considerin com a seva i hi col·laborin amb els seus ideals i entusiasme.

 Despedeixi's dels lectors de EL MERCADAL.

No sé a quanta gent arribaran aquestes paraules. A tots l’agraïment per llegir-les i el més sincer oferiment de la parròquia. És la vostra casa o com deia el beat Papa, aviat Sant Joan XXIII, “la mateixa Església que viu entre les cases dels seus fills i de les seves filles, la font on tothom pot anar a beure l’aigua fresca de l’evangeli”. 

Josep Maria Castells

  EXCLUSIVA PER A ELMERCADAL.CAT

 

Recuperem l'entrevista a Laura Fa, celebrity i periodista de Tele 5 i 8TV de fa dos mesos després d'un imprevist error del servidor.


Quins records tens de la teva infància?
Sobretot els estius al càmping, d’on encara conservo molts amics, els meus millors amics vaja, i on encara hi vaig cada estiu.

Perquè vas estudiar periodisme?
Pel mateix que molts periodistes, volia ser corresponsal a alguna guerra! Imagina’t!!! M’agradava la idea de treballar de manera arriscada, home, i una mica arriscat si que han estat els anys de redactora a Korpa.

Pots compaginar bé el treball i la família?
Tinc la sort de tenir un bon horari i que els meus caps em facilitin ajustar una mica l’hora d’entrada i de sortida. No és gens fàcil, però en això no sóc diferent de totes les mares que treballen, al final és un tema d’organització.

Quan vas pel carrer, les persones et reconeixen?
Molt sovint, la veritat. I a mi m’agrada! Vol dir que et veuen , que els agrada el que fas i que els fa il·lusió poder-te conèixer, jo en aquestes situacions sóc molt agraïda.

Si et donessin a elegir entre participar en el programa Supervivientes o ser portada a la revista Interviú que elegiries?
(somriu), doncs si volgués fer les dues coses optaria per Supervivientes perquè això ja em donaria una portada a Interviu. Però tot plegat és una conya de l’Arucitys i en realitat cap de les dues coses està en els meus plans professionals.

Com imagines que serà la teva vida d'aquí a 10 anys?
Seria fantàstic que continués com ara!!! Treballant a l’Arucitys i de tant en tant fent una escapadeta a Telecinco.

"Belen Esteban dóna molta audiència però conserva a les seves amigues de la infància i això passa amb pocs famosos. Però ha exposat excessivament la seva vida i la de la seva filla."


On gaudeixes més: treballant a 8TV o a Telecinco?
A l’Arucitys per mi és molt més fàcil estar còmode i gaudeixo molt cada dia perquè és un programa on sobretot predomina l’humor. Però a Telecinco tinc aquella sensació de vertigen cada cop que hi vaig així que....no em facis triar home! Vull les dues coses!!

Quina opinió tens de la Belén Esteban?
En el fons és una noia que ha après molt de televisió, que se sap moure còmodament, que dóna molta audiència a la cadena però que ha pagat un preu molt alt en l'àmbit personal. Hi ha una cosa que diu molt d’ella i és que encara conserva a les seves amigues de la infància i això passa amb pocs famosos. Però per contra ha exposat excessivament la seva vida i la de la seva filla.

T'imagines treballar en el futur en el programa Sálvame?
És un programa que m’encanta, molt ben fet, i amb gent que s’hi deixa la pell. No és fàcil aguantar cada dia tantes hores de directe, són molt bons, però treballant al programa que estic mai em passa pel cap l’opció d’anar a un altre lloc.

Recordes el primer dia de feina a L’Arucitys?
I tant!!! Vaig començar un 2 de gener com a col•laboradora quan encara estava de coordinadora de Catalunya a l’agencia Korpa. Estava molt nerviosa perquè jo havia seguit a l’Arús tota la vida i estava molt impressionada. Però m’ho va posar tant fàcil i he aprés tant que mira, al final m’hi he quedat, jajajja


Que t’agrada més: la platja o la muntanya?
Platja!!! Sempre!! Calor, calor ,calor!!! Odio aquesta època de l’any tant fosca.


T'agradaria treballar tota la vida a l’Arucitys fins a la jubilació?
I tant!! Tal com estar el periodisme seria gairebé un rècord poder-me jubilar així.

T'imagines treballant d’assessora de l’amor al programa ‘mujeres,hombres y viceversa’?
Noooooo!! Això si que ho descarto. Home, a veure, mai pots dir ‘de este agua no beberé’ però crec que no és el meu perfil, jo soc periodista, ara em dedico al cor però he fet esports i altres tipus de periodisme i no em veig deixant-ho per ser un ‘personatge’.

T'agradaria la idea de participar en el programa ‘tu cara me suena’?
Tampoc m’hi veig en un format així. En el fons em faria molta vergonya. El programa m’encanta, però segueixo dient que el que jo vull és seguir treballant de periodista.

Com és un dia normal teu des del matí fins que te’n vas a dormir?
Doncs em llevo a les 7 per preparar-me la carmanyola, porto al nen a l’escola i a la nena a l’escola bressol. Fins a les 17h estic a l’Arucitys. Vaig una estona al gimnàs i després ja faig de mare fins que els nens van a dormir. I a les nits a veure tot el que fan a la tele per comentar-ho a la teletulia. Molt poc trepidant dit així no? Jajaja

"Els espero a tots

cada migdia a 8tv!"

Quina secció de l’Arucitys t’agrada més La Cortelera o la Teletulia?
Totes dues, la veritat. A Catalunya Ràdio vaig fer un estiu una secció que es deia ‘Mamarazzi’ on parlava de temes de cor i de la tele, i quan vaig començar a Televisió de Badalona, ja fa molts anys, al magazine del matí que presentava la Núria Coll (‘Divendres’) ja hi tenia una secció de tele i una de cor. Et pots imaginar la sort que he tingut de poder estar a l’Arucitys on es tracten totes dues coses.

Quin consell donaries als futurs periodistes de Catalunya?
Ufff, que difícil!! És un moment tan complicat per ser periodista!!! Paciència i sobretot suportar molt, suportar mals horaris, sous miserables, dura competència i sobretot suportar les poques oportunitats que hi ha. Però els que ho aconsegueixin que sàpiguen que és una feina molt satisfactòria.

Acomiadi’s dels nostres lectors.
No m’acomiado no! Els espero a tots cada migdia a 8tv!! Deixa’m fer la falca home!!! jijiji.

Desde quan està a NeCAT?

Des del seu inici, al desembre del 2012. Vaig anar a la primera reunió a Sitges amb dos bons amics de Lleida i ens hi vam sumar.

Sou un partit socialista independentista?

Cap definició millor que la que expressen els estatuts: Nova Esquerra Catalana és una organització política de tradició catalanista i amb vocació europea, amb el propòsit de transformar la societat, de governar en nom de la majoria, inspirada en els valors del socialisme democràtic, amb la voluntat d’expressar anhels de llibertat, equitat i drets iguals dels ciutadans.

Quins són els seus objectius?

En bona part els objectius vénen també expressats en els estatuts però en aquest moment hi ha una prioritat reiteradament manifestada pels ciutadans que no és altra que la de caminar cap a la construcció d'un estat català que requereix grans consensos i del que no podia quedar fora el socialisme catalanista. Sembla, a hores d'ara, que fer aquest camí amb un PSC que ha perdut bona part de les seves arrels, és impossible. Calia doncs crear aquest espai polític.


Quina és la “ideologia” de Nova Esquerra?

Crec haver-ho contestat, ens sentim identificats amb el socialisme catalanista però estem oberts a totes les sensibilitats que aspiren a bastir un món més just, més igual, més solidari...

Perquè Nova Esquerra?

La fortalesa del catalanisme polític no serà plena, si no compta a la vegada amb el que ha estat un dels seus pilars centrals, el socialisme democràtic. Des de NECat contribuirem a exercir el rol que aquesta tradició ha representat en els darrers 35 anys, incloent-hi el seu lideratge en moments molt significatius. Davant d’aquest moment extraordinari NECat representa l’esperit que no abdica a liderar Catalunya des del socialisme i des de la màxima ambició com a país. D'aquest punt de vista, el socialisme catalanista es manifesta des de NECat amb tot el potencial per fer realitat els anhels de justícia social i equitat i la nostra voluntat d’autogovernar-nos amb un Estat propi.

Quins han estat els impulsors del partit?

Molts i diversos agents, alguns ciutadans desencantats de la renúncia del PSC però molts altres que arriben a la política per primer cop. És del tot injust simplificar en la idea d'aquest un projecte d'Ernest Maragall per intentar torpedinar un projecte col·lectiu. El mateix Ernest va dir que deixaria la direcció del projecte un cop s'hagués consolidat i així ho ha fet i, vet aquí, rutlla igual.

Com funcioneu internament?

Som una formació radicalment democràtica. Sabem que bona part del desencís de bona part de la ciutadania prové de les males i poc transparents pràctiques d'algun partits polítics.

Qui i com es prenen les decisions?

L'Assemblea és sempre l'òrgan sobirà. Entre Assemblea i Assemblea es van elegir 25 consellers nacionals que són els encarregats de fer la feina diària i, en qualsevol cas les decisions es prenen de forma transversal entre aquests sense jerarquies, això si, amb una distribució de funcions i responsabilitats concretes.

Us presentareu a les eleccions?

Si és clar. A les properes europees anem amb coalició amb ERC, cal recordar que nosaltres vàrem ser els impulsors de la campanya Junts a Europa. Ens hagués agradat una coalició més ampla, de tots els partits sobiranistes. Això finalment no va ser possible però creiem que l'aliança actual dona resposta a molts anhels dels catalans.

A Lleida en quines demarcacions teniu agrupacions locals?

De moment funcionem com una sola Assemblea però ben aviat hi haurà NECat Noguera, Garrigues, Urgell, etc.

Penseu presentar-vos a Balaguer?

Sens dubte.

Teniu pensat de pactar amb algún partit?

Això ho hauran de decidir els companys i companyes de Balaguer però en qualsevol cas som partidaris de fer aliances i de generar sinèrgies més enllà dels interessos partidaris o partidistes.

Quina relació teniu actualment amb Esquerra Republicana de Catalunya?

Magnífica, de fet anem junts a les properes eleccions. Mantenim però també magnífiques i cordials relacions amb altres formacions catalanistes.

Quins canvis creus que fan falta a Lleida capital?

Ara mateix Lleida no té un projecte clar i definit de ciutat que sigui assumit i entès per la majoria de la seva població. El model de les grans obres i el totxo és mort i cal cercar noves alternatives per a què Lleida sigui la veritable capital del Ponent de Catalunya. Un nou model de ciutat no es pot fer des de la porpra i les altures, cal baixar a peu de carrer i compartir, incentivar models culturals, ajudar a la gent jove a no haver de fotre el camp i cuidar als nostres grans. Aquestes coses no es poden fer des de la mala utilització de la majoria absoluta que porta a despropòsits inexplicables (com el de col·locar al gendre com a cap de gabinet) i a endeutaments insuportables com l'actual.

Que pensen fer contra el desequilibri territorial?

Aquest no és solament una prioritat de NECat Lleida, és la prioritat de tot NECat. Un país desequilibrat com el nostre té sempre més dificultats alhora d'encarar el futur. Si volem que la gent es quedi al territori li hem de posar fàcil i ara sembla que fem tot el contrari els compliquem la vida als joves fins que es veuen quasi obligats a fotre el camp. I ho dic amb tota pena perquè ho he patit en primera persona. Si per mantenir el territori equilibrat cal incentivar algunes zones (i no dic tant subvencionar com facilitar infraestructures o serveis, per exemple) doncs s'incentiva, aquesta és de ben segur una bona inversió.

I per la promoció del turisme a la nostra província?

El turisme és i serà, amb la industria agroalimentaria la nostra possibilitat de futurs. No cal inventar gran cosa, simplement copiant el model de l'Aude, de l'Ariege, o de lAnguedoc-Roselló en general ja faríem un pas endavant prodigiós. Tenim més riquesa, més varietat, més territori, però ho mal-explotem sense sumar. No vull dir que res s'hagi fet, però resta molt per fer.

 "El problema més gran de Lleida és

el conformisme fatalista de molts"


Amb qui té més bona relació de La Paeria de Lleida?

Crec tenir bona relació amb la pràctica totalitat dels regidors, forma part del meu tarannà, i alguns per sobre de tot són amics personals. Penso però que la majoria dels regidors estan francament frustrats o tenen la sensació de què no pinten gran cosa, de què tot bé dirigit i ordenat des d'un parell de despatxos, que això de la “participació” és una virtut que solament apareix en els programes electorals. Passa a més que en aquests moments no hi ha cap grup d'esquerres a la Paeria. I ja sé que algú s'empiparà, però és el que penso.

Penseu anar a l'acte que organitzarà l’Assemblea Nacional Catalana per aquest 11 de setembre de 2014? per què?

Amb tota certesa. Entre altres coses perquè sóc membre de l'ANC des de la seva fundació. Tant de bo l'ANC ja no hagués de convocar, però em temo que si. I torno a repetir, el consens i la unitat del catalanisme és la nostra principal arma en aquests moments.

Si el seu partit governa o obté representació demanarà finalitzar les obres de l’autovia Lleida-Balaguer?

La 1313, la 230 i la 240 són prioritats inajornables. És impresentable que a hores d'ara encara n'hàgim de parlar.

Quin creu que és el defecte més gran que té Lleida?

El conformisme fatalista de molts.

Que faria vostè per corregir aquest problema?

Allò que continuo fent cada dia: treballar, creure, educar, somiar, projectar... Ens hem d'engrescar els uns als altres i acabar sabent que si volem som imparables. La resignació és l'excusa dels incapaços o els covards. Només hem de tenir por de la por.

 

Joan Maria Molins és un home del PP i de paraula. No se'n calla cap ni una i està duent a terme una oposició molt crítica amb Josep Maria Roigé. Un home que des del 1979 es dedica al seu partit, el Partit Popular de Catalunya.

Aspira a ser alcalde de Balaguer i no tolera la mentida. 

 Balaguer va bé?

Crec que és evident que no. No pot anar bé una ciutat quan el seu Alcalde incompleix reiteradament la llei, quan amenaça als funcionaris i treballadors de l’Ajuntament, quan persegueix, contractant una empresa, a una figura importantíssima en qualsevol institució com és la interventora, quan no és capaç de rebre un col·lectiu de pares d’una escola bressol, pel fet de discrepar d’ells. Quan no ha estat capaç de confeccionar uns pressupostos l’any 2013 fins el 28 de desembre del mateix any. Quan al Ple de l’Ajuntament es parla més de la independència de Catalunya que de l’estat de la Ciutat...

Sempre ha estat del PP? Quants anys fa que n’és militant?

Si, sempre he estat afiliat al Partit Popular. Sóc membre del partit des de 1979 llavors Alianza Popular.

Que proposa el PP de Balaguer per millorar la capital de la Noguera?

El que Balaguer necessita avui amb aquesta crisi econòmica i amb l’atur tan fort com el que hi ha a Espanya, és, precisament, el que aquest alcalde pregonava en l’anterior campanya electoral i no ha complert: FER LES COSES D’UNA ALTRA MANERA.

Que el va dur al PP?

La ideologia. Em considero lliberal-conservador.

Les properes eleccions tornarà a presentar-se a Balaguer?

No ho se, És molt aviat encara.

 

Li agradaria ser diputat? Es veu preparat?

Les meves aspiracions polítiques comencen i s’acaben a l’Ajuntament de Balaguer. Estic orgullós de representar la meva ciutat. No tinc aspiracions polítiques més enllà de l’Alcaldia de Balaguer.

Quina opinió en té de la gestió de l’actual equip de govern? Perquè?

Pèssima. Només cal veure com està portant el tema de la negociació del nou conveni col·lectiu del personal de l’Ajuntament.

Que és el que s’està fent més malament des de l’equip de govern de Roigé?

Les relacions amb la ciutadania. La prepotència. La supèrbia.

Té una relació cordial amb el seu adversari polític Sr. Roigé?

Amb el Sr. Roigé, tinc la relació normal entre un alcalde i un regidor de l’oposició.

Que n’opina com a ciutadà que l’alcalde de Balaguer sigui vicepresident de l’AMI?

Una pèrdua de temps i de recursos, que tanta falta fan a la Ciutat.

Com qualificaria la gestió de govern feta per Roigé fins al moment?

Com he dit abans pèssima. No hi ha equip de govern. Hi ha Alcalde. A l’Ajuntament de Balaguer qui mana és l’Alcalde. Una de les erra­des del Sr. Roigé, des de la meva opinió, és no saber delegar en el seus companys de candidatura.

Creu que és beneficiós per Balaguer haver deixat de tenir una fira multisectorial per fer la Fira Q?

De moment sembla que la ciutadania i el comerç està content amb aquest nou format de fira que al cap i a la fi es el que interessa en tot certament firal.

Creu que es fa el suficient per ajudar a les famílies en pocs recursos des de l’equip de Roigé?

El millor que es pot fer per ajudar a les famílies amb pocs recursos és reduir l’atur, i ni el Sr. Roigé, ni el seu partit Convergència i Unió res estan fent des de l’Ajuntament ni des de la Generalitat per pal·liar aquest problema.

Com creu que porta l’economia de Balaguer el Sr.Roigé?

El que s’ha de tindre molt clar, amb les condicions econòmiques del moment, és que és molt difícil de gestionar els pocs recursos que tenen tots els ajuntaments. I sens dubte el de Balaguer ho està fent molt malament.

Amb quin regidor té més “bon rotllo”?

Tinc “bon rotllo” amb tots els meus companys de consistori.

Que farà el seu partit per recuperar els jutjats de Balaguer?

Els jutjats de Balaguer no s’han de recuperar per què no s’han perdut, ni es perdran. El que estem esperant, és que la Generalitat, que és qui té les competències en justícia, acabi d’una vegada els nous jutjats a la Plaça del Pou i comencin a funcionar amb total normalitat.

 

"Una de les erra­des del Sr. Roigé 

és no saber delegar en el seus

companys de candidatura."

 

A la façana de l’Ajuntament hi ha una estelada. Ha demanat o demanarà que la treguin?

A la façana de l’Ajuntament de Balaguer no hi cap bandera que no sigui legal, n’hi ha tres la catalana l’europea i la de Balaguer, falta lògicament l’espanyola i ja hem denunciat aquest fet. L’estandart que vostè addueix, està situat a l’edifici del costat de l’Ajuntament.

El seu partit està en contra de la consulta. Perquè?

Perquè, ni el president Mas, ni els catalans tenim dret a decidir, unilateralment, el futur d’Espanya. La Constitució Espanyola diu que la sobirania és del poble, no d’una part. Ni el Sr. Mas ni els seus satèl·lits poden de dir quina nacionalitat tenim els ciutadans, ho ha de dir el conjunt de la ciutadania espanyola, que, repeteixo, és qui té la sobirania

 

 Les persones amb alguna problemàtica de salut mental defineixen l’estigma com la principal barrera per a la recuperació, el benestar i la qualitat de vida, ja que genera aïllament social i dificultats per trobar feina, adquirir habitatge o participar en la comunitat. Avui tenim a Mercé Torrentallé,membre de l'Associació Obertament. Mercè Torrentallé Rocaspana va néixer a Lleida el 1959.11.07. Està casada i és mare de tres fills. De professió delineant. L'any 1999 va patir un brot psicòtic. Però lluny d'enfonsar a la penombra de la malaltia, ha trobat refugi en els petits plaers de la vida com l'escriptura, la pintura, la jardineria etc. han estat per a ella aficions molt importants en el procés de recuperació de la seva malaltia. És autora de diversos llibres, fa una vida totalment normal i actualment està dins del projecte Obertament.Una plataforma anti-estigma que compta amb el suport de la Generalitat i de les Diputacions. Però malgrat tenir un problema mental ella està molt contenta i feliç amb la seva vida i té l'esperança que la medicina avançarà molt els propers anys.

- Des de quan formes part del projecte Obertament?
Formo part d’Obertament des dels seus inicis,ja que vaig fer la formació en la primera convocatòria d’activistes perquè em va seduir la tasca que volien fer, i estic molt satisfeta i contenta per poder participar en la lluita contra l’estigma que patim les persones afectades d'algun tipus de trastorn mental.
- Com va ser la teva reacció quan et van diagnosticar un trastorn mental?
En aquest procés, com en molts altres de la vida, el primer pas és la incertesa i incredulitat, però en el meu cas jo tinc antecedents familiars. Després ve la ràbia i et fas preguntes com: per què a mi?, Què he fet jo per merèixer aquesta creu? I et sents culpable de no saber bé el que et passa. Fins que descobreixes que no hi ha ni culpa ni culpables, només en alguns casos s’han de canviar certs hàbits de vida.
Més tard arriba l’acceptació, i el fet de aprendre a conviure amb el trastorn, de la mateixa manera que s’ha d’aprendre a conviure amb un problema cardiovascular o amb un problema de diabetis, aprendre que amb un control de medicaments, teràpies i hàbits de vida sana pots arriba a portar una vida digna. Una cosa important és no tenir por a la malaltia i tenir esperança, sortir a relacionar-se amb la societat i no tancar-se a casa.
- Quins símptomes tenies?
Per parlar d’aquest tema hem de tenir en compte unes valoracions prèvies. Per una banda, actualment hi ha classificades uns 300 tipus de trastorns mentals, i per tant els símptomes poden ser molt diferents d’un tipus de trastorn a un altre. Per altra banda, moltes vegades no només hi ha un trastorn clar, es pot conviure amb diagnòstics complexes o tenir depressió i esquizofrènia al mateix temps, per exemple.
També hem de tenir en compte que hi ha tres factors importantíssims que poden influir: L’herència genètica, la manera de ser de cada persona i el factor medi-ambiental (la cultura, l’estrès i, en definitiva, l’entorn social i emocional).
Jo en particular estava passant per un moment de molt estrès i tenia trastorn de la son, menjava molt poc i dormia a deshores i malament, estava nerviosa i intranquil·la, i vaig fer un brot psicòtic amb al·lucinacions i descompensació dels cinc sentits.
Però que una persona tingui un brot psicòtic no vol dir que sempre estigui en ple brot.
- Que fas un dia normal?
Doncs una vida el més normal i sana que puc. Em llevo entre 8 i 9 del matí, després d’esmorzar i prendre el medicament, faig la feina de casa, vaig a caminar una hora cada dia, faig el dinar i a la tarda escric, pinto, faig treballs manuals, llegeixo i dos cops a la setmana baixo al Club social El Porxo de Balaguer. Allà amb els meus companys fem activitats d’ajuda emocional, d’expressió corporal i tallers de tot tipus. També em dedico a fer xerrades i col·laboro amb el que puc amb Obertament i la Federació Salut Mental Catalunya.
- Algun cop t’has sentit discriminada pel simple fet de tenir un trastorn mental?
Si, els 5 primers anys després del diagnòstic no m’atrevia a sortir gaire de casa, ja que jo al tenir el brot al carrer i em semblava que tothom em mirava malament. Era una barreja de por, vergonya i molta auto estigma. En un poble petit ja se sap que els comentaris de la gent poden ferir sensibilitats, i tenia molta por que marginessin els meus fills degut al meu trastorn.
- Els amics i amigues com van reaccionar al saber que tenies un problema de salut mental?
Algunes persones es van allunyar de mi, però d’altres es van apropar i, sobretot, van ajudar i acompanyar el meu home i els meus fills. Els amics que vaig fer en aquella època són els realment importants i l'hi vull donar les gràcies, els ja saben que són especials.
Després vaig descobrir el món de les associacions de salut mental en l'àmbit comarcal, on es poden compartir experiències amb persones que estan en processos similars.
No us podeu imaginar què important és sentir-se acompanyat senzillament anant a caminar, fent un cafè, o mirant fotos de moments feliços. Aquelles estones han estat per mi un revulsiu per entendre’m i acceptar-me.
- Creus que es discriminen a les persones que pateixen aquests trastorns en els mitjans de comunicació?
Crec que en general no es tracta prou bé el tema, ja que la majoria de les notícies sobre persones amb problemes de salut mental fan referència a actes violents i aquesta relació no és certa. De vegades, per falta d’informació o per voler ser sensacionalistes, utilitzen imatges i paraules que distorsionen la realitat i ens etiqueten de persones perilloses.
Diuen les estadístiques que 1 de cada 4 persones patirà al llarg de la seva vida algun tipus de trastorn mental. Si tots coneixen a més de 4 persones, això vol dir que la malaltia mental afectarà algú que coneixem, i els mitjans de comunicació crec que tenen molt a dir quant a prevenció i pedagogia per ajudar ha de fer desaparèixer els estigmes. Des d’Obertament també volem treballar juntament amb els periodistes per lluitar contra l’estigma.
- Quins són els objectius principals de cara al futur d Obertament?
Des d’Obertament volem fomentar que les persones afectades per un trastorn mental, famoses o no, puguin donar la cara i perdin la por a reconèixer aquesta part de la seva vida, parlant amb normalitat del seu diagnòstic en el seu entorn proper. Cal que la salut mental se senti, es vegi, s’entengui i es recolzi per part de tota la societat.
- Quins recursos creus que haurien d’existir per aquestes persones?
Per tal que no se’ns discrimini, cal sensibilitzar col·lectius específics com ara familiars, professionals de l’àmbit social i de la salut mental, periodistes i empresaris. Si aconseguim eliminar els estereotips i prejudicis d’aquests col·lectius, aconseguirem una vida més normalitzada de les persones que patim un trastorn mental.
- Tens molts amics?
Crec que sí. El fet de donar la cara m’ha ajudat molt, he trobat persones que m’han donat la mà, que s’han obert amb un clima de confiança mútua.
També m’ha ajudat molt el fet d’anar al Club Social El Porxo de Balaguer de l’Associació Salut Mental La Noguera, on hi ha dos tipus d’ajuda: una pels familiars, on hi ha suport i formació per entendre millor a l’afectat; i altra per les persones afectades, fent activitats creatives, culturals, d’educació emocional i gestió del nostre dia a dia, aprenem a portar uns hàbits de vida i oci saludables. A més, ens donen a coneixerà iniciatives com les d’Obertament.
- Quins són els teus hobbies?
Són molts, ja que crec que quant més integrada a la societat està la persona més recursos té en cas que un aspecte de la seva vida tingui un daltabaix. Quants més recursos emocionals tinguem, millor ens en sortirem de les dificultats del dia a dia i serem més feliços.
Escric, pinto, faig treballs manuals, escolto musica, faig ioga, camino pel bosc, participo en les activitats socioculturals del Porxo, faig conferencies arreu de Catalunya i d’Espanya i col•laboro amb Obertament i amb Salut Mental Catalunya en allò que bonament puc.
- Tenir un trastorn mental impedeix tenir una vida normalitzada?
És evident que depèn de l’etapa en la qual et trobes, com en qualsevol malaltia, és a dir, no és el mateix quan estàs ingressat en un hospital que quan surts, tot te el seu procés de recuperació.
Jo sóc una dona madura que estic casada des de fa 34 anys, tinc dos fills i una filla, tots independents i autosuficients, i cap té problemes de salut mental. Sóc delineant i tècnica en prevenció de riscos laborals, tot i que en aquests moments no treballo perquè sóc del ram de la construcció i degut a la crisi estic a l'atur. Sóc perfectament capaç de portar les tasques de la llar i sóc autònoma totalment, tant per desenvolupar el meu voluntariat per arreu com per desenvolupar les tasques creatives. M’he de prendre uns medicaments cada dia, com ho ha de fer algú que tingui problemes de colesterol o de diabetis. I jo em pregunto: és tan dramàtic haver de prendre unes pastilles o una injecció al mes? Crec que soc una persona ben normal i procuro no fer mal ni discriminar ningú. Així em sento en pau amb mi mateixa.
- Teniu activistes d’Obertament a la província de Lleida?
De moment jo soc l'única activista, però espero que en siguem més ben aviat. Jo sóc de Ponts i participo com a activista de l’equip nacional d’Obertament, però durant el 2014 es formarà un equip territorial de Lleida amb persones amb problemes de salut mental de la província.
Molt sovint faig xerrades on explico que és Obertament i com es pot col•laborar. Les ultimes han estat a Tàrrega i als alumnes de 5è de medicina de la Universitat de Lleida; i estic preparant xerrades a Agramunt i a Guissona, amb la col·laboració de l'associació Ondara-Sió.
- Com us organitzeu?
De moment jo participo en els grups de sensibilització i el de portaveus. A sensibilització fem tallers educatius a instituts, professionals, tècnics, universitats i periodistes. I com a portaveus, donem el nostre testimoni d’experiència de salut mental, real i acurat, als mitjans de comunicació que volen tractar el tema.
I hi ha un tercer grup que rep notícies estigmatitzants dels mitjans, els analitza i dóna resposta als autors. És l’equip Alerta Estigma.
Jo, degut a la distancia, no puc anar a totes les reunions que es fan a Barcelona però em connecto per video-conferència si no puc anar-hi personalment.
- Parla’ns una mica dels llibres que has publicat.
El meu primer llibre es diu ESQUIZOFRENIA LOCURA O REALIDAD (3ª edició) on explico com vaig començar a tenir por que els meus fills caiguessin en el món de les drogues, com de la por vaig passar a l’obsessió i com el patiment d’una mare es va fer tan patent que vaig ser jo la que vaig caure malalta. Explico el brot psicòtic tal com el recordo, la meva estada a l'hospital psiquiàtric i la lenta i progressiva recuperació. Va ser el primer pas que vaig fer per donar la cara, perquè la gent parla i xafardeja sense saber el que realment passa pel cap d’una persona que pateix un trastorn mental.
El segon llibre es diu ESQUIZOFRENIA EN PRIMERA PERSONA (2ªedició) i és un recull de les meves pintures amb uns escrits en català i castellà que expliquen el que sento i el perquè pinto en cada quadre. Són moments que parlen de les estratègies i la realitat que a mi m’han servit per conviure amb el trastorn.
Si a algú l’interessen els podeu trobar a el Porxo de Balaguer c/Noguera pallaresa 32, o a Lleida a la llibreria Caselles c/Major 46.
- Escriure t’ha ajudat a fer-te més forta? Per què?
Jo escric cada dia una estona, m’ajuda a aclarir els meus pensaments, i procuro ser sincera amb mi mateixa. Guardo els meus escrits i sovint els rellegeixo. Això fa que sigui més conscient de la lenta però progressiva recuperació que he fet i em dona forces per posar voluntat de créixer com a persona responsable i serena en tots els aspectes de la meva vida.
- Que els hi diries a aquelles persones que fan pràctiques discriminatòries cap a les persones amb problemes de salut mental?
Que siguin conscients de què el trastorn mental el tenim ben a prop i potser en un moment de la vida ens pot tocar a qualsevol de nosaltres. Qualsevol dol de la vida que no sapiguem gestionar pot ser un detonant com ara la pèrdua d’un lloc de treball, el fracàs escolar, la pèrdua d’un fill, un accident, una separació o la pèrdua del primer amor, relacions difícils entre pares i fills, o entre companys d'escola o treball…….i tants i tants d’altres motius que no depenen moltes vegades de nosaltres i a les quals no som immune.

"TRACTA ELS ALTRES SIMPLEMENT COM VOLDRIES QUE ET TRACTESIN A TU. PERQUÈ NO SOM MALATIES AMB POTES, SOM PERSONES AMB ELS NOSTRES DEFECTES I TAMBÉ AMB LES NOSTRES VIRTUTS COM TOTHOM."


- Com veus la salut mental d'aquí a 20 anys?
Tinc molta fe i esperança en què la línia que avui en dia es duu a terme continuï, és a dir, que el tractament farmacològic cada dia més específic també es complementi amb ajuda psico-social i que s’esborri de mica en mica aquest estigma social, que de vegades és més dur de suportar que la mateixa malaltia. Per això lluitem des d'Obertament en aquesta tasca difícil d’eliminar els prejudicis de la gent. Crec que anem pel camí correcte, fent intervencions des de les escoles, professionals, familiars, població en general i també empoderant les persones afectades perquè es treguin de sobre l’autoestigma.
Per altra banda, ara estem lluitant des del sector de la salut mental en aconseguir que la reforma del Codi Penal que proposa el ministre Ruiz Gallardón no sigui un “lastre” i deixi d’identificar els malalts mentals com a persones perilloses, que no se’ns associï amb la violència de forma tan lleugerament.
Desitjo i espero que d’aquí a 20 anys hi hagi nous estudis del cervell que millorin els medicaments i les teràpies que no portin efectes secundaris, desitjo que aprenem tots a gestionar les pròpies emocions (però això és tasca de tots i totes) i confio en què s’està preparant un canvi perquè la societat en general sigui més sensible i respectuosa amb el patiment de les persones que pateixen.

 

Albert Reyes, afiliat a Ciutadans des de l’any 2009, ostenta des de 2012 el càrrec de coordinador de l’agrupació de C’s a Lleida. Reyes, de 25 anys i que actualment estudia el darrer curs de la llicenciatura en dret a la Universitat de Lleida (UdL), va ser nomenat al 2013 Delegat Provincial de C’s a Lleida.

Des de quan forma part del partit de Ciutadans?

Formo part de Ciutadans des del 2009.

Abans havia estat militant d’un altre partit?

No. Sempre m’ha interessat la política però no m’agradava el que veia dels partits tradicionals. L’aparició de Ciutadans va ser com un cop d’aire fresc a la política catalana i des del començament hem vaig veure molt identificat amb el seu ideari .

Hem vist que els darrers mesos heu sortit al carrer per a que la gen us conegui. Expliqui’ns una mica com ha anat.

Sempre es molt interessant sortir al carrer i parlar amb els ciutadans, que t’expliquin, en primera persona, els seus problemes, els problemes reals de les famílies. Penso que és imprescindible no perdre el contacte amb la ciutadania, al cap i a la fi, som els seus representants i ens devem a ells .

Vostè és el coordinador de C’s, creu que hi haurà moltes candidatures a alcaldable per Lleida al seu partit?

Ho desconec. En els propers mesos iniciarem el procés de primàries i en qualsevol cas, seran els afiliats els que decidiran al candidat.

Tenim constància que s’està treballant per a organitzar nous grups de treball a les capitals lleidatanes. Podria dir-nos quines?

Ciutadans està experimentant un gran creixement a tota la província i estic segur de que en les properes setmanes podrem anunciar la creació de nous grups de treball i agrupacions a diferents municipis.

Quines perspectives li veu al partit a curt termini? I a llarg termini?

Encara que totes les enquestes ens auguren un gran creixement, tenim que continuar treballant, dia a dia, oferint una alternativa als grans partits tradicionals que han perdut tota la credibilitat, demostrant als ciutadans que una altra manera de fer política, més propera, més responsable amb la gestió dels recursos públics i pensant en els veritables problemes dels ciutadans, és possible.

Amb qui s’identifica millor: amb Albert Rivera o amb Cañas?

Tant Albert Rivera com Jordi Cañas son grans referents i magnífics representants públics, però sobre tot, m’identifico amb les idees de Ciutadans.

Li agradaria poder ser diputat del Parlament? I del congrés?

La veritat es que no m’ho he plantejat, ara mateix l’únic que hem preocupa es treballar pels lleidatans i per la meva ciutat.

 

Que en pensa dels procés sobiranista? I del dret a decidir?

Crec que ara mateix hi ha temes més importants sobre la taula i que afecten directament a la ciutadania, que s’estan deixant en segon terme a conseqüència del monotema del procés sobiranista.

El denominat “dret a decidir” no existeix com a tal, tenim un marc jurídic que estableix els procediments de reforma, el respecte a la legalitat i a les regles de joc, és també el respecte a la democràcia.

Des de C’s creiem fermament que Espanya s’ha de reformar, canviar les coses que no funcionen i no trencar-la, i és que és més el que ens uneix que el que ens separa.

Quins són els objectius del nou partit impulsat per Rivera ‘Movimiento Ciudadano’?

‘Movimiento Ciudadano’ es una plataforma civil que en un futur pròxim pot esdevenir un partit polític, però això dependrà sobre tot, del suport que rebi de la societat civil. Actualment ja son més de 50.000 ciutadans els que s’han adherit al manifest.

L’objectiu basic d’aquesta plataforma es impulsar una sèrie de reformes per garantir la prosperitat del país i el benestar dels ciutadans. Proposem, entre altres mesures, la reforma de la llei electoral i la llei de partits, assegurar una efectiva separació de poders, reformar l’administració pública i promoure un pacte nacional per a l’educació, amb vistes a una generació i no a una legislatura.

Teniu por de perdre vots ara que han aparegut nous partits a l’escenari?

En absolut, creiem molt positiu que apareguin nous partits i que els ciutadans tinguin més opcions a l’hora de dipositar la seva confiança i el seu vot.

Teniu bona relació amb Vidal-Quadras i el partit VoX?

No tinc el plaer de conèixer a Vidal-Quadras, però tot partit democràtic i que respecti la legalitat serà benvingut.

Que li diria al paer en cap, Àngel Ros, si tingués l’ocasió de fer un cafè amb ell?

Primer de tot, li demanaria que aclarís la seva postura i els problemes interns que tenen en el seu partit sobre el procés sobiranista, sobre tot, per a que els ciutadans sàpiguen el que voten i no s’enduguin sorpreses.

També li recordaria que es l’alcalde de tots els lleidatans i que tal com li hem sol·licitat en diverses ocasions des de C’s Lleida, es la seva obligació buscar solucions i ajudar a les famílies que estan sofrint greus problemes econòmics, famílies sense recursos o amb greu risc d’exclusió social.

I a la cap de l’oposició?

Que faci una oposició ferma i responsable.

 

Amb qui estaria disposat a pactar les properes eleccions el seu partit?

En aquest moment no ens ho plantegem.

Que farà el seu partit per lluitar contra la corrupció als consistoris?

Des de Ciutadans ja s’ha proposat en diverses ocasions la reforma de la llei de partits, així com unes altres reformes per impulsar la transparència i la millora dels diferents mecanismes de control.

Tal és el compromís de transparència i lluita contra la corrupció, que actualment Ciutadans te publicats els seus comtes a la pàgina web i en el cas de que qualsevol càrrec electe fos imputat per corrupció, per estatuts, seria automàticament expulsat del partit.

Promouran noves polítiques? Digui’ns quines.

Des de Ciutadans Lleida promourem polítiques de sentit comú, de diàleg i consens, prioritzant mesures d’ocupació activa, eliminant duplicitats i gestionant d’una manera eficient els recursos, tenint clar que com a representants públics ens devem als ciutadans que son, els qui en definitiva, ens paguen els sous.

Que faria C’s si Esquerra guanyés les eleccions i declarés la independència? Seguiríeu a Catalunya?

No ens plantegem aquesta situació, però en tot cas, des de Ciutadans defensarem la legalitat i l’estat de dret i esperem la mateixa reacció de la resta de formacions polítiques.

Quan es faran les autovies que connecten Balaguer amb altres ciutats?

Per a Ciutadans Lleida es fonamental la millora de la xarxa de comunicació tant a Balaguer com a la resta de la província, i per això, continuarem treballant i fomentant les millores en les connexions entre els municipis.

Que farà el seu equip contra el desequilibri territorial que viu Catalunya?

Tenim que buscar i fomentar mesures per evitar o minimitzar al màxim els desequilibris tant econòmics com demogràfics que viu Catalunya, analitzant el model econòmic i productiu dels diferents territoris i implementant les reformes i polítiques més adients en cada cas.  

Té algun missatge esperançador pels ciutadans de la província de Lleida? I pels de Balaguer?

El millor missatge que podem donar és la nostra ferma voluntat de continuar treballant en benefici de tots ciutadans per tal d’aconseguir un futur millor que estem segurs que entre tots ho farem possible, perquè el futur no està escrit, el futur serà el que vulguin els ciutadans.

Per finalitzar, agrair a tots els lectors el temps que han dedicat a llegir les meves paraules i a El Mercadal per la seva amabilitat. Per qualsevol qüestió quedo a la vostra disposició, hem podeu trobar al twitter @AlbertLleida i al facebook.

 

JOSEP MARIA CASTELLS 

Va néixer l'any 1960 a Balaguer. Està casat i té tres filles. Va estudiar a l'Escola Pia fins als 14 anys, quan va començar a treballar. Al mateix temps que treballava com a empleat de banca, cursava estudis de batxillerat, COU i ciències empresarials. S’ha dedicat al llarg de 35 anys a la banca, assumint responsabilitats directives els darrers 25.

Des de 1974 ha estat vinculat als cercles polítics de Balaguer, inicialment amb fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya, partit en què milita oficialment des de 1977. Activista en el món sardanista, participa en l’organització del Congrés de Cultura Catalana, de la Marxa de la Llibertat, de concerts de la Nova Cançó, de “La sardana més gran de la història” i de les manifestacions de l’11 de setembre a Sant Boi i Barcelona (1976 i 1977) així com a la de juliol de 2010 (“Som una nació. Nosaltres decidim”). Membre de Balaguer decideix, la plataforma organitzadora de la consulta sobre la independència del 25 d’abril de 2010.

Regidor de Convergència i Unió a l’Ajuntament durant dotze anys (1987-1991, 1999-2003 com a portaveu i 2007-2011 essent el president del grup) i amb diferents càrrecs vinculats al món municipal a CDC. És conseller nacional de Convergència.

El dia 11 de juny de 2011 va ser investit alcalde de la ciutat i l'11 de juliol va prendre possessió com a diputat a la Diputació de Lleida.

 

 

Com valora la seva gestió fins al moment com alcalde del govern municipal a Balaguer?

 Durant aquests gairebé tres anys de govern, hem treballat intensament en millorar les finances municipals. Vam arribar al govern en plena crisi, i hem hagut de gestionar una estructura municipal complexa sense gaires recursos i amb un elevat endeutament. Per això, hem hagut de ser valents per prendre decisions que han afectat als serveis i l’estructura municipal, sempre, però, sense que se n’hagi vist afectada la qualitat o l’atenció al ciutadà. Crec, sincerament, que deixarem les arques municipals més sanejades, la ciutat més ordenada i uns serveis i equipaments municipals de qualitat, al dia i menys deficitaris.


La situació econòmica del consistori ha millorat des que governen?
Com t’he comentat en l’anterior pregunta, vam heretar un consistori amb una situació econòmica molt complicada, agreujada per la crisi econòmica. Durant aquests anys, hem treballat per ordenar aquesta situació, és a dir, pagar els proveïdors al dia; reduir el dèficit dels serveis municipals, sense restar qualitat, i rebaixar la despesa corrent, d’una banda, mirant d’estalviar consums, i de l’altra, renegociant a la baixa contractes de subministrament i serveis, i amortitzar crèdit bancari.

Per quin motiu creu que a Balaguer no hi ha suficients llocs de treball?

Des del tancament d’Inpacsa, a Balaguer no hi ha hagut cap altra indústria capaç de generar tants llocs de treball. A això hi hem de sumar el fet que durant els anys de bonança econòmica, molts ciutadans de Balaguer es van ocupar en el sector de la construcció i immobiliari, en alça degut a la bombolla immobiliària, que un cop ha esclatat, igual que a la resta de ciutats de Catalunya, ha deixat molta gent a l’atur. Aquests dos factors, crec que expliquen l’índex d’atur que hi ha a la ciutat.

L’Ajuntament està donant facilitats a les empreses a Balaguer? Si és que sí, digui’ns amb quines empreses han negociat fins al moment.
Aquesta és una feina que requereix de constància i discreció. Ara bé, et puc donar un exemple d’un cas que finalment ha arribat a bon port: Artenius Green. Aquesta fàbrica de plàstic PET reciclat estava amenaçada de mort a causa de la suspensió de pagaments de l’empresa matriu, La Seda Barcelona. No obstant, gràcies a la voluntat, perseverança i flexibilitat de les parts implicades: comitè d’empresa, Ajuntament, departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat, empresa i administrador concursal, s’ha aconseguit adjudicar la fàbrica a una empresa de Girona, Marketing Mix 2011, que mantindrà la plantilla i la producció, com a mínim, durant 10 anys.

Com és que a Balaguer no tenim cinema com va avançar en alguns mitjans de comunicació?
La qüestió no és tant tenir o no cinema, sinó si els ciutadans de Balaguer poden gaudir de les pel·lícules comercials d’estrena com en altres poblacions de Lleida. A Balaguer, hem fet un pas endavant amb la utilització del teatre municipal, quan no acull espectacles teatrals o concerts, per oferir una programació de cinema comercial estable. D’altra banda, puc avançar que s’està treballant en un projecte per tal de donar més continuïtat a aquest servei.

El seu govern ha creat la junta local de seguretat, expliqui’ns una mica del seu funcionament.
La Junta Local de Seguretat, integrada pels Mossos d’Esquadra, Guàrdia Urbana i altres serveis de seguretat que actuen al municipi, s’ha creat per coordinar actuacions i oferir una major seguretat a la ciutadania. Es reuneix periòdicament per analitzar el nivell de seguretat del municipi i orientar les accions i l’activitat policial.

També s’ha creat la Fira Q…
Bé, en aquest cas, s’ha creat un nou concepte de fira. Fins ara teníem una fira multisectorial sense massa perspectives, que vam optar per transformar en un certamen innovador i amb possibilitats de recorregut. Hem apostat per la Qualitat perquè aquest concepte pot englobar qualsevol producte o servei que es faci a Balaguer i comarca i que respongui al criteri de qualitat, és a dir, que sigui atractiu i satisfactori pel client o consumidor. Creiem que és una fira que té molt recorregut, de fet tant expositors com públic han aplaudit la nova orientació de la fira, i esperem ampliar-la any rere any.

 

A Balaguer li fan falta més fires?

En relació amb l’anterior pregunta, no és qüestió de quantitat, sinó de qualitat. Això no vol dir que estiguem tancats a noves propostes, però cal, i davant de la multitud de fires que hi ha actualment a les Terres de Lleida, que aquestes siguin innovadores i amb potencial de creixement. No té sentit crear una fira alimentària, cal que aquesta aporti un plus al consumidor, que es desmarqui de certàmens existents i que li ofereixi noves experiències.

Els pressupostos d’aquest any que ve com s’estructuren les partides per cada àmbit?
Actualment, estem treballant en l’elaboració dels pressupostos de 2014, que m’he compromès a tenir llestos abans del 31 de març. Fins que no els haguem perfilat, no et podré dir com quedarà cada partida.

L’Ajuntament donarà suport a nous mitjans de comunicació com ara El Mercadal els mesos vinents?
Des de l’Ajuntament donem suport a qualsevol iniciativa local que suposi un benefici per la Ciutat i els balaguerins i balaguerines. Malgrat la delicada situació econòmica en què ens trobem immersos, intentem buscar mecanismes per fer efectius aquests suports.

Vostè té previst acomiadar personal de l’Ajuntament?
No. Aquest és un extrem al qual no volem arribar, entenem que qualsevol modificació en la plantilla de personal passa primer per la negociació amb el comitè d’empresa.

Té previst crear un IMO a Balaguer?
A Balaguer, tenim altres instruments per gestionar la formació ocupacional i la inserció laboral. No és necessari crear una estructura específica per gestionar plans d’ocupació i formació, ja que és una tasca que assumeixen els diferents serveis municipals. La mostra és que la Generalitat ens segueix concedint ajudes per donar feina a persones desocupades a través dels plans d’ocupació. 

Veu necessària la col·laboració de nous agents cívics a la ciutat?
Qualsevol col·laboració sempre és ben rebuda. No obstant, en els nous plans d’ocupació hem prioritzat projectes de millora de la ciutat. No són grans obres, però sí actuacions que ajuden a endreçar, mantenir i arreglar els espais públics.

Que farà l’Ajuntament o que està fent per suprimir les barreres arquitectòniques que impedeixen circular als discapacitats?
Com t’he comentat, estem impulsant obres de millora urbana, com per exemple la supressió de barreres arquitectòniques al Passeig de l’Estació. Aquest és un dels eixos més importants de la ciutat i considerem que feia falta eliminar les barres per tal de facilitar l’accés de cotxes, carrets i persones amb mobilitat reduïda. A banda, els serveis tècnics municipals han redactat un pla de supressió de barreres arquitectòniques a tot l’eixample de Balaguer, per tal d’anar-ho executant a través dels diversos plans d’ocupació i aprofitar arranjaments de voreres per adaptar-les amb una rampa.

Quines ajudes donarà l’ajuntament al petit comerç de Balaguer? Es planteja ubicar un nou edifici de Mercat, on les empreses puguin instal·lar-se sense gaires dificultats?
L’Ajuntament de Balaguer està al costat del petit comerç: una de les primeres mesures que vam prendre, per exemple, va ser rebaixar la taxa d’escombraries als comerços, ja que era de les més elevades de Lleida per aquest sector. Així mateix, tenim acords de col·laboració amb el departament d’Empresa i Ocupació pel finançament de projectes de promoció de les associacions de comerciants.

Pel que fa a la instal·lació d’empreses, tenim el viver o CEI Balaguer on qualsevol emprenedor pot ubicar el negoci amb unes condicions molt assequibles. Precisament, estem ampliant aquest espai.

Que farà l’Ajuntament per generar riquesa i treball durant els anys vinents?
Seguir treballant, estar al costat de les empreses i emprenedors. Aquesta és una feina que requereix discreció i paciència, però que, finalment, tal com ha succeït amb Artenius Green, acaba donant bons resultats. Potser no podrem fer grans inversions, però sí donar facilitats i preparar el terreny per quan l’economia torni a funcionar a ple rendiment.

Finalment creu que es farà l’autovia?
Sí. Evidentment que no a curt termini, però sí quan la situació econòmica millori. Per aquest motiu, és molt important que seguim insistint, tant des de l’Ajuntament com des de la societat civil, perquè avanci la redacció del projecte. Hem d’aprofitar aquestes èpoques per preparar el terreny per quan vinguin millors temps.

Com a vicepresident de l’AMI quina impressió té del procés que ha engegat Catalunya?
És un procés engrescador i que no té aturador perquè ha sorgit de la societat civil, i la història ha demostrat que quan aquesta és mou, hi ha canvis socials, econòmics i culturals. Hem arribat a un punt del camí en què la convivència amb Espanya resulta cada vegada més difícil, ens ofeguen econòmicament, nacionalment i culturalment, i ara hem dit prou. Davant la incapacitat de resposta de l’Estat espanyol a les demandes de la societat catalana, aquesta ha fet un pas endavant, obrint la porta de l’Estat propi i Espanya, un cop més, s’ha quedat sense altre argument que el ‘no’ per resposta.

Li faria il·lusió poder ser diputat del Parlament en una Catalunya independent?
Per descomptat, tot i que aquesta decisió no està en les meves mans.

Creu que s’està fent una oposició neta,o al contrari?
L’oposició fa la seva feina amb els arguments que més li convé. Cadascú és responsable de les seves paraules, i, per descomptat, no em posaré a casa dels altres.

Que s’ha de fer a Balaguer per potenciar el turisme? Preveuen ampliar el Museu Comarcal de la Noguera?
Estem elaborant un pla de promoció turística, que passa, entre altres coses, per una millora de la senyalització turística, crear noves rutes i paquets turístiques i implicar diversos agents de la ciutat: restaurants, comerciants o empreses de serveis.

Considerem que tenim un bon Museu amb capacitat per rebre i acollir exposicions importants. Abans que abordar-ne l’ampliació, cal millorar altres espais museístics de la ciutat, com ara el Castell Formós o el Pla d’Almatà.

Creu que seria positiu per la imatge de Balaguer que una productora cinematogràfica hi gravés una pel·lícula?
Qualsevol iniciativa audiovisual que ajudi a la promoció de la ciutat és altament positiva. Per ara, tenim un projecte en aquest sentit, una de les escenes de la pel·lícula ‘Barcelona 1714’ es rodarà a Balaguer, concretament al safareig de la Reguereta, emplaçament que es va escollir per votació popular.

Quan es convertirà la Plaça del Mercadal en una plaça peatonal lliure de vehicles?

Quan tinguem una bona zona d’estacionament propera al centre històric, com per exemple, un pàrquing soterrat a la plaça del Mercadal. Serà llavors quan la peatonalització de la plaça també tindrà el quòrum suficient entre veïns i comerciants.

 

 JOSEP MARIA CASTELLS BENABARRE

 

Nascuda a les Les Borges Blanques el 28 de setembre del 1959.

 

Es llicencià en Medicina i Cirugia l’any 1984 a la Universitat de Barcelona, el mateix any entrà a treballar com a metgessa a la Unitat de Toxicomanies de l'Hospital Santa Maria de Lleida.

 

Fou membre del patronat de l'emissora municipal Ràdio Les Borges i de l'assemblea local de la Creu Roja.

 

L'any 1983 fou escollida regidora de l'Ajuntament de les Borges Blanques, paral·lelament es va afiliar al PSC-PSOE.

 

Posteriorment fou escollida diputada a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1988, essent reelegida a les eleccions del 1992, càrrec que va exercir fins el final de la IV legislatura el 26 de setembre de 1995. Igualment en aquest període fou membre del Consell nacional del PSC. A partir de 1991 passa a formar part del Consell Comarcal de les Garrigues.

 

Durant els anys que exercí com diputada, compatibilitzà el seu càrrec amb l'extensió dels seus estudis, realitzant els següents: Màster en Drogodependències per la Universitat de Barcelona (1990), Màster en Salut Pública per laUniversitat de Barcelona (amb la colaboració de la Johns Hopkins University) (1991) i Màster en Psicopatologia Clínica per la Universitat Ramon Llull de Barcelona (1997).

 

Amb el final de la seva etapa política, l'any 1996 torna a exercir com metgessa de la Unitat de Toxicomanies de l'Hospital Santa Maria de Lleida. El 2002 obté la especialitat en en Alcoholisme per la Universitat Autònoma de Madrid, posteriorment el 2003 obté el Títol de Metge Especialista en Psiquiatria (Ministeri d'Educació d'Espanya), el 2005 rep el títol de doctor cum laude amb la tesi Els Trastorns de la Personalitat en Addictes a l’Heroïna com a determinants de la seroconversió al VIH, una associació rellevant (presentada a l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona).

 

En el període comprès entre 1990 i 2003 també fou professora de Salut Pública i d'Educació per la Salut a l'Escola de Treball Social de Lleida, entitat adscrita a la Universitat de Lleida.

 

Entre el 2005 i fins al 2010 fou Directora del Servei Salut Mental Infantil i Juvenil de Sant Joan de Déu de Lleida. Sota la seva direcció el 2008 s'impulsa la creació del primer centre de l'estat espanyol pel tractament de joves amb addicció al mòbil i internet, el 2010 neix el primer centre multidisciplinari on treballen en equip neuròlegspsiquiatres i psicòlegs en el tractament del TDAH.

 

El 2008 en reconeixement a la tasca professional rep el Premi a l'Excel·lència Professional en medicina assistencial, àmbit de la salut mental, salut pública, socio-sanitari i pal·liatius del Col·legi Oficial de Metges de Lleida (2008).

 

A partir del 2010 i fins a l'actualitat exerceix com Metgessa Psiquiatra de l'Hospital Santa Maria de Lleida.

 

 

Desde quan treballa com a cap de psiquiatria de Balaguer?
Fa 3 anys que estic a Balaguer.

Han crescut les consultes a Balaguer?
Si, han crescut a causa de la crisi i l’empobriment de famílies sobretot les que tenen més problemes sanitaris. Aquesta crisi ens ha portat més depressions i problemes d’ansietat en persones que prèviament estaven bé. I ens ha descompensat les que estaven malaltes.

Quines són les més freqüents?
Les depressions, els quadre d’ansietat i dificultats amb el son.

Avui en dia les persones corren més risc a patir depressions?
Les situacions d’estres (estres per dificultats personals, per dificultats laborals o econòmiques) són factors que desencadenen les depressions i avui dia entre el model de societat que cada vegada genera més competitivitat, i la crisi tenim molts més riscos de patir-les

Expliquin's una mica sobre aquestes malalties.
Les esquizofrènies i els trastorns mental severs tenen una causa més genètica però els factors ambientals com l’estrès les poden descompensar. Per tant no n’hi més però és important que es protegeixi el col·lectiu.

Les persones que prenen tòxics són més vulnerable a patir un trastorn mental?
Els tòxics tots produeixen alteracions en el cervell en més o menys mesura, depenent del tipus de droga. Si afecten al cervell hi ha molt risc que produeixin trastorns mentals.

S'ha avançat prou?

S’ha avençat molt en el tractament d’aquestes malalties sobretot en el terreny farmacològic i aquests pacients poden realitzar una vida autònoma. El tema més pendent és la falta de recursos en l'àmbit laboral i de recursos de mitja estada, és a dir, hi ha pacients que per la seva recuperació necessiten més temps i aquest tipus de recursos els podrien ajudar.

Quins avanços creu que s’han fet en matèria de Salut Mental desde l’Hospital Santa Maria?

Hospital Santa Maria en uns anys ha desenvolupat molt la xarxa d’atenció a la salut mental, té tots els mitjans hospitalari, ambulatòria i d’atenció urgent que necessita la nostra regió.

Parlin’s una mica de la seva web,pionera en l'àmbit de la psiquiatria.
Vaig posar la pàgina web en funcionament davant la problemàtica que hi ha gent que treballa i no té por de demanar festa per anar al metge. La pàgina em permet conectar-me amb aquests pacients per via skype i també els hi puc enviar la recepta mèdica si és necessari.També hi ha pacients que per no haver de desplaçar-se prefereixen fer la connexió via skype.

Són més efectius els fàrmacs avui en dia que fa 20 anys? Perquè?


Molt més efectius, s’ha avançat en l’estudi de les anormalitats del funcionament cel·lular que tenen aquests pacients i els fàrmacs s’han anat adaptant en funció de les troballes.
Inclús els pacients greus poden fer una vida molt autònoma si compleixen amb la medicació.
Però el tractament farmacològic s’ha de complementar amb una rehabilitació del pacient en l'àmbit cognitiu i funcional i això es pot fer a través de psicoteràpia o en recursos com el centre de dia, el porxo, etc.

Que poden fer les famílies que tenen un membre que està diagnosticat per malaltia mental?
El paper de la família és molt important per al seguiment de la medicació i de les visites. Conjuntament podem treballar el que necessita el pacient, les activitats que ha de fer i els recursos que poden ser més adequats.

Com a professional troba com una barrera pels afectats l’estigma que reben d’una societat desinformada?
Hi ha molt estigma. No és cert malalts mentals siguin els responsables de la violència social. Això depèn d’altres problemes en l'àmbit social que afecten els malalts mentals tant com a la gent sense malaltia.

D'aquí a 20 anys com s’imagina el panorama de la salut mental?
Penso que tots plegats haurem fet l’esforç suficient per incorporar els pacients dins la societat des de tots els punts de vista, tant pel que fa a les relacions interpersonals, com en la feina, com en la habitatge.

Quines millores s’ha plantejat com a responsable de l’àrea de psiquiatria de Balaguer per millorar la qualitat de vida dels balaguerins?

Crec que Balaguer necessita més possibilitats de treball protegit per aquests malalts i també més recursos a nivell de habitatge.

Veu necessari un servei d’urgències de psiquiatria al nou Centre d’Alta Resolució de Balaguer?

Crec que l’Hospital Santa Maria fa aquesta funció i mantenir un servei urgències psiquiàtriques per Balaguer resultaria molt car.

 

El temps a Balaguer

 

 

 

 

 

 

Director i fundador:
Josep Maria Castells i Benabarre

@OFICIALCASTELLS

 Resultat d'imatges de TWITTER