EDICIÓ ESPECIAL COVID-19

DIRECTOR: JOSEP MARIA CASTELLS BENABARRE
EL PERIODISME OPTIMISTA DE CATALUNYA ®
Josep Maria Castells

Josep Maria Castells

Tinc 30 anys. Lleidatà d'arrels balaguerines. Sóc persona de solucions, urbanita, entusiasta i amb ambició. La meva passió és el periodisme, la sociologia, la filosofia i les ciències polítiques. Sóc emprenedor i activista sociocultural. M'interessaria poder participar en esdeveniments i mitjans de comunicació.

M'agrada la informàtica, el màrqueting, la política, el personal branding, les relacions públiques i les empreses. Els meus hobbies són tenir cura meves amistats, la ràdio, els restaurants, les tecnologies i la moda.

✅Tinc aspiracions en la meva vida i els meus valors o aptituds principals en el treball són la persistència després de l'objectiu, la capacitat d'automotivar, l'empatia, el treball en equip, entusiasme, creativitat i el #optimisme

✅El meu lema a la vida és OPTIMISME. Sí, sóc optimista. No sembla útil ser qualsevol altra cosa.
Tinc una actitud positiva davant la vida que m'omple de valor al meu i als altres.

✅Compto amb el títol de "Digital Màrqueting i Community Manager". Em considero una persona creativa, sincera, sana, esportista, persistent, ambiciosa, empàtica, perfeccionista i filantròpica.

✅He participat en "Espejo Público" d'Antena3, a Onda Cero a "Nits de ràdio", a la taula rodona de «Els mitjans locals en l'era global» l'any 2016 a Lleida. Finalista VII edició de Premis Lleidatans de la Jove Cambra Internacional.
M'agradaria poder treballar en empreses audiovisuals i de periodisme com ara CCMA, Onda Cero, Grup Godó, CADENA SER, Grup Flaix, RTVE, Atresmedia, Mediaset, Grup Prisa i altres companyies d'humor, com El Terrat i Minoria Absoluta.

✅Em sento molt identificat amb multinacionals com Mediamarkt, Google, Facebook, Samsung, IBM, Amazon i Microsoft.

He estat vinculat en política però m'he adonat que el millor és la diversitat. És a dir: sé recollir la part bona de cada ideologia. He col·laborat amb entitats locals i ONG.

✅Las persones que més admiro són Bill Gates, Andreu Buenafuente, Pedro Sánchez, Sandra Golpe, Matías Prats, Marta Flich, Susanna Griso, Xavi Gabriel, Andreu Buenafuente, Sergi Domene, Marta López, Leo Garriga, Elon Musk i José Luis Cordeiro.
He publicat més de 500 articles en premsa de paper. Tinc 4 recomanacions professionals.


No ho dubti i contacti amb mi via MD o @oficialcastells des de Facebook, Twitter i Instagram. Acredito 4 recomanacions de professionals al meu perfil.
?WhatsApp de treball ➡️ 657.675.525
Estic actiu a Facebook, Twitter, Instagram i WhatsApp.

M' ajudes a fer realitat els meus somnis
Segueix-me @oficialcastells o contacta amb mi ara mateix!

URL del lloc web: http://www.elmercadal.cat
Dimecres, 10 Febrer 2016 18:17

Lleida per la donació

Per conscienciar la població de la importància social de fer-se donant d’òrgans per a transplantaments a Catalunya, líder mundial en transplantament. Segons el director de l’OCATT, l’any 2015, els transplantaments d’òrgans a Catalunya van arribar als 954, un rècord històric.

La Diputació de Lleida ha acollit aquest dimecres la presentació de la campanya “Lleida per la donació” que té per objectiu conscienciar i augmentar el nombre de donacions d’òrgans.

Aquesta campanya està organitzada per la Fundació Renal Jaume Arnó i compta amb el suport de la Diputació de Lleida.

El diputat provincial Eloi Bergós ha presentat aquesta campanya acompanyat per la treballadora social de la Fundació Renal Jaume Arnó, Cristina Punyet; pel director de l’Organització Catalana de transplantaments (OCATT), Jaume Tort, i pels organitzadors de l’activitat Transplantbike dels clubs esportius Alfaventur d’Alfarràs i Rocko d’ Almenar, Javi Palacions i Anna Lijarco.

Per la seva part, el director de l’Organització Catalana de Transplantaments (OCATT), Jaume Tort, ha explicat que any rere any la donació d’òrgans a Catalunya s’ha anat incrementant gràcies a l’esforç de tothom.

Catalunya és líder mundial en transplantament i també té unes taxes en donació per milió d’habitants molt altes, però la llista d’espera augmenta any rere any i només s’escurça si hi ha donacions.

Segons el director de l’OCATT, l’any 2015, els transplantaments d’òrgans a Catalunya van arribar als 954, un rècord històric, però actualment encara hi ha 1.335 persones en llistes d’espera per rebre un òrgan.

Així mateix, Tort ha agraït la gran tasca de sensibilització de la Fundació Renal Jaume Arnó, com també ha destacat que la Diputacio de Lleida és una institució que dóna un gran suport al sistema sanitari català en molts aspectes i actuacions, com pot ser també el Bus de la Salut o els consultoris mèdics.

Tort ha afegit que aquestes campanyes tenen com a objectiu sensibilitzar la població i és del tot imprescindible que la gent conegui que la seva solidaritat, fer-se donant, pot ajudar moltes altres persones. Per per incrementar el nombre de donants cal formació, informació i activitats amb la societat de manera permanent, ha indicat.

El vicepresident segon i responsable de l'Àrea de Desenvolupament Econòmic Local, Marc Castells, va participar, ahir a la "Jornada Doing Business 2015: Resultats per a Catalunya i recomanacions pel món local" on va assegurar que «les administracions públiques i, sobretot, les més properes a la ciutadania, busquem les fórmules per facilitar la feina a les empreses dels nostres territoris. No volem ser un entrebanc que se sumi a la cursa d'obstacles en què s'entra a l'hora d'emprendre. Tot el contrari, volem estar al costat de les persones que decideixen tirar endavant una empresa,  acompanyar-les al llarg del procés, ajudar-les i posar-les en valor».

La jornada, que s'ha celebrat aquesta setmana a l'Espai Francesca Bonnemaison, va servir per presentar l'Informe Doing Business en España 2015, que mesura com les regulacions governamentals fomenten o restringeixen l'activitat empresarial. Concretament l'estudi Doing Business en España 2015 analitza les regulacions que afecten a la petita i mitjana empresa en el procés d'obertura, obtenció de permisos de construcció, obtenció d'electricitat i registre de propietats. Tots ells vinculats a la competència autonòmica i local. També elabora indicadors per a les 17 comunitats autònomes, dos ciutats autònomes i cinc ports marítims.

L'encarregada de presentar l'informe va ser la responsable de Regulació de  Mercats i Competència de la Direcció General de Promoció Econòmica, Competència i regulació del Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya, Anna Merino, qui va donar recomanacions al personal electe i tècnic local assistent per millorar alguns aspectes relatius a l'obertura d'una empresa, obtenció de permisos de construcció, obtenció d'electricitat i registre de propietats.

Finalment, la diputada de Promoció Econòmica i Ocupació, Sònia Recasens, va cloure la jornada i va afirmar que «la transversalitat, revisió normativa i voluntat política són tres temes a treballar i millorar en la relació empresa i administració». «No pot ser – va cloure - que el 94% de les empreses de menys de 10 treballadors estiguin suportant el 74% de la tramitació administrativa. L'administració ha de ser facilitadora de l'activitat econòmica». 

 

Amb les darreres dades oficials publicades del 4rt Trimestre de 2015, el volum d'empreses vinculades al sector turístic a la demarcació (menys el Barcelonès) és de 12.930, un 3,7% més que el mateix període del 2014.
Turisme rural, el que més creix
Ocupació mitjana per habitació del 70%
Gairebé 13.000 empreses vinculades al sector turístic

Segons l'estudi "L'evolució dels indicadors de turisme a la demarcació de Barcelona l'any 2015", impulsat per Turisme de la Diputació de Barcelona, 4.035.099 turistes van visitar les comarques barcelonines (menys el Barcelonès), amb 12.619.890 de pernoctacions, el que va representar un 1,6% més de visitants que l'any anterior i un increment d'un 4,1% (mig milió més)pel que fa a pernoctacions. Unes dades que, segons l'estudi, «representa un allargament de l'estada mitjana i conseqüentment, un tipus de turisme menys invasiu i sostenible».

 
Els hotels obtenen un lleuger creixement en el nombre de turistes (+0,7%) i en el nombre total de pernoctacions (+2,5%). El mercat domèstic presenta un increment discret en el nombre de turistes (+1,8%) i un considerable creixement en el nombre de pernoctacions (+8,6%). Situació contraria al mercat estranger (no residents) que registra variacions negatives de -0,1% tant en nombre de turistes com de pernoctacions. Pel que respecta a la empleabilitat, aquesta creix un +5,3% respecte el 2014.

Turisme Rural: aquest any 2015 el turisme rural presenta importants xifres de creixement tant en el volum de turistes rebuts (+15,6%), com en el volum de pernoctacions registrades (+11,9%). Els viatgers residents (nacionals) representen més del 87% del total de viatgers rebuts. L'empleabilitat se situa amb un creixement del +8,3%.

Els càmpings també recullen bones dades. Mostren un creixement del +4,7% en el nombre de turistes i d'un +4,1% en el nombre de pernoctacions. Així mateix, els creixements més elevats es troben gràcies al mercat estranger (no residents) amb un +13,3% en el nombre de turistes i d'un +19,9% en el nombre de pernoctacions. En relació a l'empleabilitat, se situa al mateix nivell que el turisme rural, amb un +8,3% de creixement.

 
Aquest any 2015, el posicionament de la demarcació en termes d'ocupació (incloent la ciutat de Barcelona) respecte a altres províncies de l'Estat Espanyol de volums similars (en nombre de places d'allotjament i nombre de viatgers), se situa en xifres superiors al 2014 en hotels (1a posició) i en turisme rural (3a posició), i per sota el 2014, en càmpings (2a posició del rànquing).

Així, els hotels de les comarques barcelonins guanyen de mitjana 3,9pp d'ocupació respecte el mes de l'ocupació anual de 2014, amb una ocupació mitjana per habitació del 70,9%, la més alta dels últims tres anys. Totes les províncies analitzades sumen ocupació aquest any a excepció de Tarragona que perd 0,12pp.

Pel que fa als càmpings, aquests obtenen una ocupació mitjana per parcel·la del 46,0%, amb un lleuger decreixement de 0,08pp respecte l'ocupació de l'any anterior , és a dir, una ocupació relativament estable en els anys 2014 i 2015 i se situa com la segona província en el rànquing. L'ocupació més alta la registra la província d'Alacant (61,2%).

Els establiments de turisme rural de Barcelona han registrat una ocupació mitjana del 22,03%, amb un increment d'1,8pp respecte de l'any 2014. El rànquing el lidera Guipúscoa (35,1%), que a més registra el creixement més important (5,3pp).

 
Amb les darreres dades oficials publicades del 4rt Trimestre de 2015, el volum d'empreses vinculades al sector turístic a la demarcació (menys el Barcelonès) és de 12.930, un 3,7% més que el mateix període del 2014.

Dins els principals grups d'activitat turística, el subsector de la Restauració destaca especialment amb un pes de gairebé el 70%. El segon gran grup és el del Transport, amb un 9,7%, i el tercer grup és el més directament vinculat a l'activitat turística, l'allotjament, amb un 4,2% . Tots els grans subsectors de l'àmbit de demarcació menys Barcelonès han crescut respecte l'any 2014, destacant el creixement de l'allotjament (+4,4%).

Finalment, el volum d'afiliats a la Seguretat Social de l'àmbit del turisme és de 120.362 persones, de les quals el 74% són assalariats i el 26% són autònoms. Més de la meitat del total d'assalariats (54,5%) treballen en el subsector de la restauració. Els assalariats augmenten un 7,5% respecte 2014, i destaca especialment l'augment en la contractació a la Restauració (+9,2%). El total d'autònoms creix lleugerament (0,2%), i de fet aquests cauen en els dos grans subsectors: transport i restauració tal com va succeir al 3er trimestre de 2015.<

La xifra s’incrementarà d’aquí a finals d’any mitjançant els acords de cessió o compra de 200 habitatges propietat d’entitats bancàries que realitza la Paeria. Lleida tindrà enguany un total de 700 habitatges municipals per cobrir les necessitats d’habitatge
La Paeria impulsa un Codi de Bones Pràctiques per a l’Habitatge a Lleida i obre els quatre primers expedients a un banc propietari de pisos desocupats

Més de 2.000 persones es beneficien actualment d’habitatge social municipal a Lleida, una xifra que s’incrementarà significativament d’aquí a finals d’any mitjançant els acords de cessió o compra de 200 habitatges a entitats bancàries que impulsa la Paeria, que se sumaran als aproximadament 500 habitatges que ja formen part de la Borsa Municipal d’Habitatge.

“Lleida tindrà enguany un total de 700 habitatges municipals que cobriran les necessitats d’habitatge social de la ciutat, prioritzant aquells col·lectius més vulnerables”, ha explicat avui l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, en el decurs d’una visita a diversos allotjaments ubicats al barri de la Bordeta que el Banc Mare Nostrum ha cedit recentment a l’Ajuntament de Lleida. Set dels allotjaments cedits són tipus estudi i la resta tenen un dormitori, amb una superfície que oscil·la entre els 37m2 i 40 m2. La propietat els cedeix nous, moblats i amb aire condicionat. El preu de renda mensual és de 185€ els estudis i 195€ els allotjaments amb un dormitori. Els allotjaments estan gestionats per l’Oficina Local d’Habitatge a través de la Xarxa de Mediació per al lloguer social. Els habitatges, destinats íntegrament a lloguer social, s’han assignat a col·lectius especialment vulnerables, especialment joves menors de 35 anys, alguns dels quals ja han entrat a viure.

El paer en cap ha destacat que “la política d’habitatge municipal passa en aquests moments per la reconversió d’habitatges de banc en habitatges socials” i que “la Paeria està negociant amb totes les entitats bancàries presents a la ciutat”.

La visita als allotjaments socials cedits a la Paeria també ha comptat amb la presència del tinent d’alcalde i regidor d’Hàbitat Urbà, Rural i la Sostenibilitat, Fèlix Larrosa, i 1a tinent d’alcalde i regidora de Gestió dels Recursos Municipals i Polítiques de Transparència, Montse Mínguez.

La Paeria impulsa un Codi de Bones Pràctiques per a l’Habitatge a Lleida

Lleida comptarà a partir d’aquesta setmana amb un Codi de Bones Pràctiques per a l’Habitatge, una iniciativa que converteix la Paeria en un dels primers consistoris de l’Estat en impulsar una eina d’aquestes característiques, que neix amb l'objectiu  d’informar sobre les polítiques i procediments en matèria d’habitatge que empra l’Ajuntament de Lleida i que són pròpies o en col·laboració amb altres administracions, com per exemple el cens d’habitatges buits, la comissió tècnica d’habitatge, la borsa municipal d’habitatge, els criteris d’adjudicacions, el registre de sol·licitants de pisos de protecció oficial a Lleida, el funcionament de la xarxa de mediació per al lloguer social, la mesa de valoració per a l’adjudicació d’habitatges per emergències socials, els incentius fiscals i bonificacions relatives a lloguer social existents i, també, exposa les irregularitats en l’ús dels allotjaments, detalla el règim i procediment sancionador per habitatges desocupats i informa dels recursos municipals per fer front a dificultats en el pagament de l’habitatge.

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha explicat que “el Codi de Bones Pràctiques per a l’Habitatge a Lleida és un pas més en la ferma aposta de la Paeria per les polítiques d’habitatge, que se suma a diverses iniciatives posades en marxa els darrers mesos com el dret de tempteig exercit en pisos provinents d’execucions hipotecàries, les cessions de pisos d’entitats bancàries per destinar-los a lloguer social, la compra d’alguns d’aquests habitatges, la creació de la comissió municipal d’habitatge o les inspeccions realitzades per la Paeria per corroborar l’existència de pisos buits d’entitats financeres, que permeten aplicar les taxes corresponents”. 

La Paeria obre els quatre primers expedients un banc propietari de pisos desocupats a Lleida

L’Ajuntament de Lleida ja ha obert els quatre primers expedients sotmesos a l’aplicació de la taxa de pisos buits, uns expedients que permeten iniciar l’acció sancionadora a un banc propietari de diversos pisos desocupats a Lleida, després que les inspeccions realitzades per tècnics municipals i els detalls de consums facilitats per les companyies d’aigua, llum i gas així ho acreditin.

La Paeria continuarà requerint a les companyies de consums (aigua, llum, gas) els consums registrats en centenars de pisos a Lleida per poder acreditar la seva consideració legal de “pis buit” i poder procedir a les liquidacions a entitats bancàries d’acord amb l’ordenança, que preveu una taxa de 822,26 euros per disposició d’habitatges buits que no es posen a l’abast de la borsa social.

En aquest sentit cal destacar que la Paeria continua les negociacions amb entitats bancàries per aconseguir la cessió de més allotjaments o comprar habitatges per a destinar-los a lloguer social. En aquest sentit, fa unes setmanes també es va formalitzar la compra a Ibercaja d’11 habitatges en diversos barris de Lleida, una operació que s’inclou dins la política d’habitatge de la Paeria.

La cartografia dels ecosistemes a disposició dels usuaris
L'acord amb l'Estratègia de la Biodiversitat de la Unió Europea per al 2020, es proposa la creació d'una infraestructura verda

El territori de Barcelona ja disposa de la cartografia de serveis ecosistèmics, una aplicació que identifica i valora el funcionament dels ecosistemes, com són l'aigua, la fusta o els aliments, en espais naturals i rurals. La cartografia, disponible en el marc del Sistema d'Informació Territorial de la Xarxa d'Espais Lliures (SITxell) té com a objectiu identificar i valorar el funcionament dels ecosistemes en aquests espais com a elements que beneficien directament o indirectament la qualitat de vida de les persones.

Aquesta cartografia de serveis ecosistèmics s'ha realitzat gràcies al conveni de col·laboració entre la Diputació de Barcelona, l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la UAB i el CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals). La iniciativa compta també amb la participació d'altres equips de treball que col·laboren habitualment en el projecte SITxell, com l'ICO (Institut Català d'Ornitologia) i la Unió de Pagesos.

Els serveis ecosistèmics, classificats en quatre grans categories com són el suport, la regulació, l'aprovisionament i els culturals, estan relacionats amb els principals components del benestar humà, com són la salut, la seguretat, els béns materials bàsics i les bones relacions socials.

En el territori de Barcelona els ecosistemes presents al són principalment de tipus forestal –boscos, matollars, prats i herbassars–  i agrícola, destacant també els ecosistemes lligats als processos d'urbanització, que són especialment presents en l'àmbit metropolità de Barcelona.

Avui entrevistarem en Xavier Gabriel, propietari de l'administració "La Bruixa d'Or" de Sort. Va ser pioner en la venda de loteria a través d'Internet i el 1999 va guanyar el premi Emprenedor de l'any. Un home amb grans aspiracions i un gran cor pels demés. Ell és un dels personatges més coneguts dels Pirineus catalans ja que és el venedor amb més sort del país. Qui va apostar per ell ho va encertar, Xavier Gabriel per sobre de tot és un home valent i emprenedor, on la il·lusió no té límits i tot és possible. Sens dubte passarà a l'història com un senyor exemplar en tots els àmbits i especialment en la seva darrera iniciativa que consisteix en ajudar a les persones més necessitades i excloses de la societat, amb enfermetats rares, i com a principal impulsor del turisme dels Pirineus, especialment del Pallars i el poble de Sort. En definitiva, un home de sort però que la sap compartir amb els demés. 


- La seva administració està oberta des dels anys vuitanta i és totun referent en l'àmbit català i espanyol. Van ser complicats elsseus inicis en el negoci?

Si vaig obrir la loteria a Sort, és perquè era complicat vendre, i més els mínims exigits per Loteries, si hagués estat fàcil nom'hauria interessat ser un més., malgrat tot, "lo" difícil és fer allò que fa tothom, llavors ets un més i tot es complica molt. (somriu)

- Expliqui'ns una mica el dia a dia de la feina de l'administració.


La primera norma és que un cop estem dins l'administració fem broma. Des del meu primer moment i seguir amb divertiment fins acabar, doncs així, amb bromes i ganes de donar premis, com més premis regalem més contents estem.

El dia a dia és llibertat, qui vol sortir a fer un cafè (malgrat el pot fer dins l'administració) pot sortir i fer la cigarreta, malgrat que no sigui bo fer-lo , és dona llibertat perquè tothom sap quan i com agafar-la, per part meva tinc la feina més dificil: prendre decisions constantment, però m'agrada el repte, Així doncs, el dia a dia sembla l'any a any, perquè el temps vola increïblement, estàs a un més del sorteig i quan tornes a mirar el cel és l'estiu.

Aquest és el nostre dia a dia, treballar amb un somriure per a la nit arribar a casa i seguir amb el somriure per l'un demà, no existeix un altra manera per fer la feina ben feta i ser feliç a la vegada.

- A quines zones de Catalunya i d'Espanya es venen més bitllets de loteria?

Venem a qualsevol província, el primer lloc aquest any es Madrid, però pot acabar guanyant Barcelona, València, Sevilla, Lleida.

On hi ha premis l'any vinent es converteix automàticament en un bon punt de venda, però per mi el millor sistema és visitar els llocs, veure i analitzar, com es mou la gent, en quins punts estratègics cal ser-hi, i sobretot no perdre pistonada als xarxes socials, Twitter, i cada dia més Facebook, on acabarà l'èxit de la xarxa i dels webs.

 

- Durant l'any el ritme de vendes es manté regularment o han notat els efectes de la delicada situació econòmica que viu el país?

Aquest any tindrem increment de vendes i molt per internet, sense oblidar els jocs actius.



- Durant les festes nadalenques, acostumen a tenir molta feina?


Aquestes festes sempre es presenten amb més il·lusió que mai, amb ganes de ser els primers,i si podem també en ser els millors.

Ens pot dir quin tipus de número és el més demanat pels ciutadans, quin els agrada més?


Els hi agrada que el número sigui de La Bruixa d'Or, la gent demana loteria o tots els llocs, però també demanen específicament loteria de La Bruixa d'Or, el motiu és fàcil, La Bruixa és una "marca" reconeguda, i això és molt bo per qualsevol empresa.

- Aquest any estava previst ser el primer turista espacial espanyol en un vol. Ha pogut fer realitat finalment aquesta experiència?
D'on li ve aquesta afició o interès per l'espai exterior?

Bé, comencem pel final, l'afició ve per haver estat pioner amb els esports d'aventura aviat farà 30 anys, després, esports de risc i ara qui té per a apostar per ser el primer català (i espanyol) en viatjar a l'espai?, la resposta és fàcil, jo, aposto per fer-ho, i l'aposta no és un caprici, és una oportunitat per donar a conèixer, Sort, el Pallars, Lleida, Catalunya i Espanya a tots els continents i en profunditat, no ho dubtis, serem els millors ambaixadors, almenys l'interès i és tot i ja s'ha aconseguit bons reportatges per la millor premsa del món, però quan tot desperti, veurem l'impacte ha conseguit i les conseqüències que ens pot aportar.

"M'agradaria que algun dia es visités el Castell de la Bruixa,

però no crec que ens deixin arribar tan lluny"



- Gràcies als beneficis de "La Bruixa d'Or", va aportar econòmicament en el turisme de la zona del Pallars Sobirà. Comenti una mica en què va consistir aquesta ajuda.

Això ho hauria de dir qualsevol polític, hoteler o constructor de qualsevol indret del Pallars.

- Per aquells que no coneguin gaire aquesta comarca i la població de Sort, quins indrets recomana visitar?

La Bruixa.I m'agradaria que algun dia es visités el Castell de la Bruixa, però no crec que ens deixin arribar tan lluny. (somriu)

- També dedica part dels beneficis en una associació de Síndrome de Down i a joves amb malalties estranyes. Per acabar, expliqui'ns de quina entitat es tracta i quines són aquestes malalties que malauradament no són gaire conegudes.

No m'agrada parlar d'aquestes coses, davant aquestes preguntes cal actuar i no parlar, així doncs, sols dir que és un èxit, un orgull que hem portat nens a diferents hospitals sobretot de EUA, un a Xina, altres per Espanya, o altres indrets d'Europa., La condició per ajudar-los és que siguin malalties rares, és a dir que no tinguin més de 4, 5 casos amb tot l'estat, actualment al món hi ha unes 7.500 malalties anomenades rares, a Europa unes 5.000 i de molt baixa prevalença unes 200; altres ajudes són totalment anònimes per la seva finalitat i per voluntat nostra.

Doncs li agraïm molt el temps que ens ha dedicat.

I nosaltres també agraïm l'interès vostre en benefici de parlar de coses positives, d'emprendre i de ser solidaris sempre que es pugui.

Núria Grañó és Psicòloga i Psicoterapeuta de IPPSIC,espai que ofereix recursos psicològics amb la finalitat de millorar la qualitat de vida de les persones, un espai on es fan tractaments psicoterapèutics, assessorament psicopedagògic, peritatge psicològic, cursos i tallers psicoeducatius i formació a professionals.,

La Núria és Llicenciada en Psicologia per la Universitat Ramon Llull, Màster en Psicologia Clínica i Psicoteràpia per la Universitat Ramon LlulL,Diplomada en Estudis Avançats de Psicologia Clínica (D.E.A.) Doctoranda en Psicologia Clínica,Membre del Grup d’Investigació de Psicologia Clínica de la Universitat Ramon Llull.També és Tècnica en Nutrició i Psicoterapeuta de l’Associació Catalana pel Tractament dels Trastorns d’Ansietat i Depressió.

Quan es va crear aquest centre i que pretén oferir?

L’Institut de Psicologia i Psicoteràpia (IPPSIC) és la culminació d’anys d’experiència en atenció psicològica en consulta privada.. Degut a la necessitat de més espai i recursos per atendre la demanda que tenia, vaig decidir crear IPPSIC al gener de 2014 reconegut com a Centre Sanitari de Psicologia Clínica pel Departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya.

 IPPSIC és un espai que ofereix recursos psicològics amb la finalitat de millorar la qualitat de vida de les persones. En aquest sentit, realitzem tractaments psicoterapèutics, assessorament psicopedagògic, peritatge psicològic, cursos i tallers psicoeducatius, logopèdia i psiquiatria.

La nostra forma de treballar és pràctica i adaptada a les necessitats reals de cada persona garantint sempre la màxima discreció. I per tal d’oferir un servei òptim reunim el millor equip de professionals.

 

Per quins motius vas elegir la carrera de psicologia?

Vaig elegir aquesta carrera perquè m’agraden les persones i com funciona el nostre cervell. Després vaig estudiar psicoteràpia per a poder tractar des de la psicologia clínica els problemes o els trastorns de les persones.

 

Quina és la teva funció al Club social El Porxo?

El Porxo és un recurs de l’Associació de Salut Mental de la Noguera, la meva funció és l’atenció psicològica i psicoterapèutica de tots els malalts mentals de l’Associació així com dels seus familiars.

 

Degut a la crisis econòmica has notat si hi ha un nombre més alt de nens i adolescents amb problemes psicològics?

Hi ha un nombre alt de nens i adolescents que acudeixen a IPPSIC, el motiu segurament és degut a que els pares cada vegada estan més conscienciats a utilitzar el psicòleg com a recurs per al benestar dels seus fills.

 

Quin tipus de pacients tracta?

Les nostres àrees d’intervenció són problemes d’estat d’ànim, fòbies, problemes en la conducta alimentària, addiccions, atenció al dol, psicologia infantil i juvenil, parella i sexualitat.

 

Quin és el transtorn més frequent que pateixen els pacients de la seva consulta?

El 80 % dels casos que arriben pateixen ansietat.

 

A part dels tractaments habituals quines altres activitats dueu a terme al vostre centre?

Realitzem cursos i tallers psicoeducatius en el mateix centre amb la col·laboració de professionals externs, col·laborem amb la Fundació Pere Tarres realitzant cursos psicoeducatius per la província de Lleida, col·laborem també amb l’Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció realitzant atenció psicològica a infants que estan acollits en la comarca de la Noguera i tenim un conveni de col·laboració amb la Clínica Capistrano especialitzada amb tractaments d’addiccions.

 

Expliquin's amb més detalls en que consisteix la teràpia de parella i a quines parelles els pot anar bé aquest servei?

La psicoteràpia de parella consisteix en oferir a la parella un espai de reflexió i diàleg amb la finalitat de trobar una dinàmica saludable i funcional. És important que els dos membres de la parella participin de la teràpia així com que posin en practica tots els aprenentatges realitzats.

 

En aquests darrers anys està de moda la risoterapia.Quins beneficis té?

El seu objectiu principal és aconseguir que la persona aprengui que sentir-se alegre i feliç és una decisió personal i intransferible i que aquesta decisió passa per canviar moltes creences en referència a la percepció d’un mateix, en quant a la capacitat d’afrontar la vida diària i com ens afecta el nostre entorn. D’altra banda, també es treballa la capacitat interior de jugar i divertir-se, desenvolupar la nostra capacitat de tolerància i paciència, i la major acceptació de nosaltres mateixos i dels altres. El somriure ens ajuda a desconnectar de les queixes, les protestes, les crítiques, fent que puguem entendre que el nostre mon és fruit de les nostres actituds i que nosaltres som el resultat de la nostra forma de pensar.

 

Creu que el sistema de vida que es porta actualment perjudica a la salut mental de les persones?

Estem en un paradigma en que les persones cada vegada estem més preocupades pel nostre benestar físic i psicològic i en aquest sentit utilitzem més els recursos destinats a aquestes finalitats.

 

Creu que aplicacions com el Whattsapp utilitzat per menors d'edat és perjudicial per la salut mental?

Depèn de l’ús que se’n fa i freqüència. No podem obviar que els adolescents actuals estan envoltats de noves tecnologies i que per a ells és una altra eina de socialització. El que hem de fer és ensenyar-los a utilitzar-les.

 

En que consisteix la teràpia cognitivo-conductual ?

En psicologia existeixen diferents maneres de treballar, la nostra és la psicoteràpia cognitiu-conductual. Consisteix en acordar uns objectius terapèutics amb la persona que acudeix a consulta i ajudar-la a aconseguir-los mitjançant el diàleg, la reflexió, exercicis i tècniques. Està demostrat que és la corrent psicològica amb millors resultats per tractar l’ansietat.

 

Actualment encara hi ha estigma en la societat per anar al psicòleg?

Continua essent un tabú i més en aquesta zona, però poc a poc i havent resultats positius amb la psicoteràpia aquest tabú va és va reduint.

 

AUTORS:JOAN ZAMORA/JOSEP Mª CASTELLS

 

 

A quina edat vas començar a cantar?

El que seria cantar amb públic va ser per primera vegada als 12 anys, en un festival de Suchs, el meu poble. Però crec que vaig començar a cantar abans que parlar, em podia passar hores cantant davant l'espill, amb el meu primer micro groc, que encara recordo com si fos avui!

Com és un dia normal de Elisabet del Moral?

Un dia meu, pot ser molt variat, el que si que faig cada dia es llevar-me i portar al nostre petit a l'Escola, a partir d'aquí hi ha dies que seguidament vaig cap a casa a preparar-me coses de la meva feina diaria que és de professora a l'Escola de música d'Almacelles. Un altre dia aprofito per fer les coses de la casa,i altres dies evidentment, em preparo els concerts del cap de setmana!.

Quin estil de música t'agrada més cantar?

No podria encasillar-me en cap estil, la veritat que el que m'agrada és la varietat, a més la gent em demana repertori molt variat, des d' àries d'òpera, passant per balades, música de ball, cançons tradicionals o els temes més actuals.

Quins són els teus referents musicals?

Alguns dels referents serien Whitney Houston, Norah Jones, Adele, Mónica Naranjo, Ana Belén.

 

 

Has pensat en presentar-te al programa musical “La Voz”?

Ho he pensat, sí. Ho faré doncs crec que no. Principalment pel temps que requereixen aquests càstings, ho he fet algun cop, em vaig presentar a operación triunfo un parell de cops, també a factor X (on em vaig quedar a les portes d´entrar al programa), i fa uns quants anys, vaig estar participant en un programa de una televisió d'Aragó anomenat ´´canta con migo´´, sent unes de les finalistes, la veritat que tot m'ha servit com a experiència, de tot s'aprén. Però ara ja he fet els 30 i estic molt centrada en la meva feina i en el meu projecte, que vull que continuï endavant.

Quan pujes al escenari encara tens els nervis del primer dia?

I tant que hi ha nervis, no com els del primer dia, perquè l'experiència i els anys et fan estar més serena davant el públic, però sí que hi ha els nervis a cada concert. Això sí, desprès es passen i gaudeixo moltissim de les actuacions.

Tens l'intenció de treure pròximament un disc amb les teves cançons o d'altres artistes?

Sí, de moment està apunt de sortir el meu disc com a DELMO, un disc amb cançons d'estils variats, cançons de sempre, i sobretot interpretades amb molt sentiment, que és el que intento fer sempre, transmetre i expresar amb la música

 

Com recordes la teva època d'estudi al Auditori Enric Granados?

 La recordo com una època d'aprenentatge, en quant la tècnica vocal, repertori, harmonia, dramatització... època de noves amistats, que encara avui dia estan vigents. Sempre penso que va ser la millor una de les millors desicions que he pres, fer la prova d'accès per entrar-hi.

 

Com veus actualment el panorama musical?

En alguns casos veig injusticies, perquè no triomfa qui més be canta, sinó qui té una bona discogràfica radera seu. Ja que m'hi he trobat moltissimes vegades, que vas a escoltar un concert en directe, i no hi ha color de com sona al disc...

 

Et pots guanyar bé la vida cantant?

Visc de la música, però no solament dels meus concerts sinó també de les classes a l'escola. Però si que he de dir, que em sento afortunada de poder-me dedicar al que m'agrada.

 

Com t'imagines que serà la teva vida els proper 10 anys?

Espero continuar amb el projecte DELMO, ja que mica en mica, ens van coneixent i cada cop més gent confia amb nosaltres i amb la nostra feina.

 

Al ser una cantant tant encantadora i amb una veu tant prodigiosa notes el carinyo i l'estima dels teus fans?

Gràcies pels elogis. Doncs sí que rebo el carinyo i l'estima, és el millor que li pot passar amb un cantant, que quan està a l'escenari interpretant el repertori, noti que entre el públic i ell existeix una conexió d´emocions i sentiment. També rebó molts missatges positius i de suport desprès d'un concert, aquestes felicitacions són les que em motiven a seguir endavant.

 

 

 AUTORS:JOAN ZAMORA/JOSEP MARIA CASTELLS

El Màgic Arnau (Arnau Boces Obis) és un jove il·lusionista lleidatà de 16 anys que des de fa 4 anys va repartint màgia i humor pels escenaris, restaurants i carrers de tota Catalunya. En els seus espectacles sempre utilitza la diversió per a comunicar-se, però la màgia no és només humor, així que la sorpresa sempre hi està present.

 

A quina et va començar a agradar el món de la màgia?

Als 7 anys em vaig començar a interessar per la màgia. El que era un joc de nens poc a poc s'ha anat convertint en un estil de vida i en una passió.

 

Quins mags admires més?

Vaig créixer amb el Mag Lari... no ho negaré. Sempre estava atent per veure on actuava i sempre ho mirava. He anat creixent i, ara mateix, Jorge Blass podria ser un dels mags que més admiro. Tot i així també sento una admiració per mags que no són tan coneguts... n'hi ha uns quants i em sento afortunat de conèixer-los. De totes maneres no tot és màgia; Andreu Buenafuente, Berto Romero, Dani Rovira, etc...

 

Com portes la fama?

Quina fama?

 

Quins requisits ha de tenir una persona per ser mag?

Cap en especial, ha d'estimar i valorar l'art. Tenir paciència i assajar molt, saber guardar un secret, etc...

 

Ens podries dir quin és el truc de màgia més complicat que has realitzat fins al moment?

Recordo alguns jocs els quals hi he dedicat hores i hores d'assaig per la seva dificultat però m'agrada pensar que el més difícil encara està per arribar, serà una cosa impactant.

 

Creus que podras viure treballant del que t'agrada?

El somni hi és. Espero poder complir-lo.

 

T'agrada interaccionar amb el públic?

M'encanta! Tot el que es fa abans, durant i després de les actuacions és pensant en el públic. Els meus espectacles es fan pensant en els espectadors, per tant, perquè no interaccionar amb ells?

 

Saps fer desapareixer una persona d'una sala?

La pregunta arriba just a temps... però a l'inrevés. Ja estem pensant com fer aparéixer una persona.

 

Penses presentar-te en algun programa de talents com el “Tu si que vales”?

Crec que hi han objectius molt millors abans que aquest... dubto molt que el meu lloc sigui anar a un programa d'aquest tipus... sí fa il·lusió participar en programes de televisió o concursos de màgia, però, personalment, no en programes com "Tu si que vales" . De totes maneres, mai diguis mai! No ho descarto, tota experiència és bona.

 

El Màgic Arnau (Arnau Boces Obis) és un jove il·lusionista lleidatà de 16 anys que des de fa 4 anys va repartint màgia i humor pels escenaris, restaurants i carrers de tota Catalunya. En els seus espectacles sempre utilitza la diversió per a comunicar-se, però la màgia no és només humor, així que la sorpresa sempre hi està present.

 

A quina et va començar a agradar el món de la màgia?

Als 7 anys em vaig començar a interessar per la màgia. El que era un joc de nens poc a poc s'ha anat convertint en un estil de vida i en una passió.

 

Quins mags admires més?

Vaig créixer amb el Mag Lari... no ho negaré. Sempre estava atent per veure on actuava i sempre ho mirava. He anat creixent i, ara mateix, Jorge Blass podria ser un dels mags que més admiro. Tot i així també sento una admiració per mags que no són tan coneguts... n'hi ha uns quants i em sento afortunat de conèixer-los. De totes maneres no tot és màgia; Andreu Buenafuente, Berto Romero, Dani Rovira, etc...

 

Com portes la fama?

Quina fama?

 

Quins requisits ha de tenir una persona per ser mag?

Cap en especial, ha d'estimar i valorar l'art. Tenir paciència i assajar molt, saber guardar un secret, etc...

 

Ens podries dir quin és el truc de màgia més complicat que has realitzat fins al moment?

Recordo alguns jocs els quals hi he dedicat hores i hores d'assaig per la seva dificultat però m'agrada pensar que el més difícil encara està per arribar, serà una cosa impactant.

 

Creus que podras viure treballant del que t'agrada?

El somni hi és. Espero poder complir-lo.

 

T'agrada interaccionar amb el públic?

M'encanta! Tot el que es fa abans, durant i després de les actuacions és pensant en el públic. Els meus espectacles es fan pensant en els espectadors, per tant, perquè no interaccionar amb ells?

 

Saps fer desapareixer una persona d'una sala?

La pregunta arriba just a temps... però a l'inrevés. Ja estem pensant com fer aparéixer una persona.

 

Penses presentar-te en algun programa de talents com el “Tu si que vales”?

Crec que hi han objectius molt millors abans que aquest... dubto molt que el meu lloc sigui anar a un programa d'aquest tipus... sí fa il·lusió participar en programes de televisió o concursos de màgia, però, personalment, no en programes com "Tu si que vales" . De totes maneres, mai diguis mai! No ho descarto, tota experiència és bona.

 

 

El temps a Balaguer

 

 

 

 

 

 

Director i fundador:
Josep Maria Castells i Benabarre

@OFICIALCASTELLS

 Resultat d'imatges de TWITTER