Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, a través del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC), ha destinat 6.415.000 euros a la nova convocatòria d’ajuts per a realitzar accions d’orientació i acompanyament a la inserció laboral que beneficiarà  a més de 13.000 persones demandants d’ocupació
 
Aquesta iniciativa se suma a la xarxa de 70 Oficines de Treball del SOC repartides per tot Catalunya: la porta d’entrada als serveis que ofereix el Servei Públic d’Ocupació de Catalunya, tant per a les persones com per a les empreses, en tot el territori.
 
El programa d’orientació i acompanyament a la inserció laboral s’articula des de dos nivells diferenciats i complementaris. Un primer nivell d’informació i assessorament que es porta a terme mitjançant la xarxa d’Oficines de Treball i un segon nivell d’orientació més especialitzat que es duu a terme en col·laboració amb entitats públiques i privades.
 
Les accions a desenvolupar buscaran la millora de les competències personals i l'adquisició d'eines i estratègies per aconseguir un lloc de treball, amb l’objectiu general d’incrementar les possibilitats d'inserció de les persones demandants de feina.
 
Així, s’incidirà, entre d’altres, en aspectes com: la informació sobre el mercat de treball i les vies d’accés al mateix; la definició d'objectius en la cerca de feina; la redacció de cartes de presentació i currículum vitae; les tècniques per afrontar una entrevista de selecció o una prova psicotècnica, o la gestió del temps
 
Partint d’una diagnosi inicial per part de l’Oficina de Treball, el programa d’orientació que rep la persona en atur passa per diferents fases:
 
  1. Anàlisi de l’ocupabilitat a través de conèixer les motivacions i interessos i el mercat de treball i ocupacions.
  2. Competències clau per a l’ocupabilitat, on s’analitzarà el context laboral i s’identificaran les competències base i transversals.
  3. Recerca de feina a través de canals, eines, processos de selecció autoocupació i l’ús d’eines informàtiques.
  4. Desenvolupament competencial i promoció de pràctiques no laborals en empreses.
 
Publicat a Catalunya Optimista

Els joves amb discapacitat intel·lectual compten amb una formació insuficient que els prepari per al món laboral, un cop acaben l’etapa post obligatòria. Per a aquells joves sense l’ESO, l’oferta formativa es concentra només entre els 16 i els 21 anys perquè els PFI (Programes de Formació i Inserció) tan sols es poden cursar durant aquest període, no poden fer més d’un PFI, no hi ha opcions d’especialització i són l’única oferta que tenen. Només 3 de cada 10 persones amb discapacitat intel·lectual tenen estudis de secundària o PFIs. Aquells alumnes amb el graduat de l’ESO, i que volen seguir amb un cicle de grau mitjà o superior, es troben amb una formació no adaptada a les seves necessitats específiques. Aquesta situació es repeteix també amb els cursos que ofereix el SOC (Servei d’Ocupació de Catalunya). “La comunitat ha de preveure que hi ha persones amb discapacitat intel·lectual, com a ciutadanes de ple dret, que poden estar interessades en ofertes de formació” recorda Rosa Cadenas, presidenta de Dincat.

A més dels problemes de formació, les persones amb discapacitat intel·lectual tenen greus dificultats per accedir al treball. Els únics dispositius d’inserció laboral, pensats específicament per a ells, segueixen saturats i no hi ha prou recursos per pagar els suports que necessiten per treballar en igualtats de condicions que la resta de ciutadans. Els Centres Especials de Treball i els programes de treball amb suport en l’empresa ordinària continuen afectats per les retallades dels últims anys en polítiques actives d’ocupació. Per falta de pressupost, hi ha un topall als CET que no permet incorporar nous treballadors i els serveis de treball amb suport no poden atendre tota la demanda. Només 2 de cada 10 persones amb discapacitat intel·lectual treballa (en concret 17%).

A casa, sense ocupació A les dificultats de formació i d’accés al treball, se suma que les persones amb discapacitat intel·lectual tenen una oferta ocupacional pràcticament inexistent. “Si una persona sense discapacitat busca feina i no en troba, mentre espera aconseguir-ne té opcions de mantenir-se ocupada. Les persones amb discapacitat intel·lectual no tenen les mateixes possibilitats. Es queden a casa i les seves famílies són les que busquen la manera de què estigui activa. La societat encara no està preparada per donar resposta a aquestes necessitats” afirma Cadenas. Solucions Dincat reclama al Departament d’Ensenyament que acceleri el desplegament dels Itineraris Formatius Específics (IFE) per a alumnes amb necessitats educatives especials entre els 16 i els 21 anys. Aquests itineraris tenen una durada de 4 anys i inclouen continguts que permeten l’especialització, així com l’aprenentatge d’habilitats personals i socials necessàries per al seu desenvolupament. La Federació Catalana de la Discapacitat Intel·lectual demana al Departament de Treball que es permeti fer contractacions noves en els Centres Especials de Treball i que es recuperin els recursos destinats a la inserció a l’empresa ordinària, d’abans de les retallades, perquè aquests són els 2 únics dispositius que asseguren l’accés al treball del col·lectiu. Dincat també recorda que s’ha de garantir que les persones amb discapacitat intel·lectual, com qualsevol altre ciutadà, puguin reciclar-se i disposin d’una formació permanent, més enllà dels 21 anys, que les prepari millor per al món laboral.

 

Dincat neix l’any 2010 de la fusió d'organitzacions històriques amb prop de 40 anys de trajectòria al servei del col·lectiu. La unió va ser possible gràcies a la constatació que hi havia uns valors i una missió compartida.

Logo APPSAPPS-Federació catalana pro persones amb discapacitat intel·lectual

La Federació Catalana pro persones amb discapacitat intel·lectual (APPS) té els seus orígens al març de l'any 1973, quan es va constituir una petita agrupació provincial dedicada a la promoció de les persones amb discapacitat intel·lectual, formada per vuit associacions de pares i altres entitats de caire social, ubicades a la província de Barcelona. L'any 1978 va esdevenir Federació per acord de l'Assemblea General, estenent el seu àmbit d'actuació a tot Catalunya.

L'APPS s’ha caracteritzat per la proximitat amb les entitats membres i el treball conjunt. Els principis de solidaritat, transparència, agilitat, dinamització, eficàcia i participació han estat sempre presents al dia a dia de les seves actuacions.

En total, l’APPS ha arribat a estar integrada per més de 260 entitats federades d'arreu Catalunya, amb diverses personalitats jurídiques (associacions, fundacions, cooperatives...) que presten serveis al col·lectiu de les persones amb discapacitat intel·lectual.

La Federació APPS va ser declarada d'Utilitat Pública l’any 1983 i va rebre la Creu de Sant Jordi l’any 1990.

Logo coordinadoraCoordinadora de Tallers per a Persones amb Discapacitat Psíquica de Catalunya

Coordinadora de Tallers per a Persones amb Discapacitat Psíquica de Catalunya va ser creada l’any 1978, tot i que la seva tasca es va iniciar a principis de 1974. En tots aquests anys ha representat i aglutinat un bon col·lectiu d’entitats sense afany de lucre d’arreu de Catalunya que gestionen serveis laborals i d’atenció per a persones amb discapacitat psíquica.

Els objectius bàsics de Coordinadora han estat la defensa dels drets de les persones amb discapacitat psíquica, la seva promoció personal i social, la seva integració laboral i la millora de la seva qualitat de vida i independència.

En total, han format part de Coordinadora de Tallers per a Persones amb Discapacitat Psíquica de Catalunya 73 entitats associades que gestionen 318 serveis d’atenció a persones amb discapacitat psíquica per a 12.534 persones amb discapacitat.

Ha estat guardonada per la Generalitat de Catalunya amb la Placa Francesc Macià, l’any 1991 i amb la Creu de Sant Jordi, l’any 1999.

Logo patronalAPPS- Associació empresarial d’economia social

Es va crear el 1994 per tal de negociar i signar els convenis col·lectius del sector. La van constituir 12 entitats federades a l’APPS i la pròpia Federació APPS. Durant els primers mesos va tenir una comissió gestora fins a la celebració de les primeres eleccions a Junta Directiva.

L’any 2007, els presidents de Federació APPS i d’APPS Associació empresarial d’economia social van signar un document de coordinació de les seves actuacions per tal de treballar d’una forma més propera i complementària amb vistes a una futura integració, que va tenir lloc el 28 d’abril de 2010.

 

 

Publicat a Catalunya Optimista

Durant l’any 2015 l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) ha recollit un 14% més de notificacions de trastorns relacionats amb el treball que l’any anterior (el 2014 en van ser 465). L’edat mitja ha estat entre els 43 i 44 anys, i el 64% dels casos han ocorregut a dones.

La patologia més notificada ha estat el trastorn ansiós-depressiu, seguit dels problemes muscular-esquelètics vinculats a postures forçades o treball manual repetitiu. L’ASPB ha identificat també els factors de risc, amb preeminència dels de tipus psicosocial (un 55% en homes i un 67% en dones).

Un dels elements que destaca en els anàlisis practicats per l’Agència és el detrastorns que viuen les persones treballadores d’edat més avançada: en els darrers 5 anys s’han notificat 259 casos de trastorns de salut mental relacionats amb el treball en persones majors de 54 anys. En el 30% d’aquests casos es van identificarconductes hostils característiques de l’assetjament psicològic.

Entre aquests casos, el 27% de les dones eren personal dels serveis i comerç i el 21% personal administratiu. En homes, una quarta part dels casos eren professionals de la ciència i intel·lectuals i el mateix percentatge, professionals de suport.

Publicat a Catalunya Optimista

Cada any augmenta el percentatge de treballadors que sofreixen estrès.

L'estres és un sentiment de tensió física o emocional. Pot provenir de qualsevol situació o pensament que ho faci sentir a un frustrat, furiós o nerviós.

L'estrès és la reacció del seu cos a un desafiament o demanda.
En petits episodis l'estrès pot ser positiu, com quan li ajuda a evitar el perill o complir amb una data límit. Però quan l'estrès dura molt temps, pot danyar la seva salut.

Hi ha dos tipus principals d'estrès:

• Estrès agut. Est és estrès a curt termini que desapareix ràpidament. Pot sentir-ho quan pressiona els frens, baralla amb la seva parella o esquía en un pendent. Això li ajuda a controlar les situacions perilloses. També ocorre quan fa alguna cosa nou o emocionant. Totes les persones senten estrès agut en algun moment o un altre.

• Estrès crònic. Est és l'estrès que dura per un període de temps perllongat. Vostè pot tenir estrès crònic si té problemes de diners, un matrimoni infeliç o problemes en el treball. Qualsevol tipus d'estrès que continua per setmanes o mesos és estrès crònic. Pot acostumar-se tant a l'estrès crònic que no se de compte que és un problema. Si no troba maneres de controlar l'estrès, est podria causar problemes de salut.

L'ESTRÈS I EL SEU COS

El seu cos reacciona davant l'estrès en alliberar hormones.
Aquestes hormones fan que el seu cervell estigui més alerta, causar que els seus músculs estensen i augmentar el seu pols.
A curt termini, aquestes reaccions són bones perquè poden ajudar-lo a manejar la situació que causa l'estrès.
Aquesta és la manera en què el seu cos es protegeix a si mateix.

Quan té estrès crònic, el seu cos es manté alerta fins i tot quan no hi ha perill.
Amb el temps, això li posa en risc de problemes de salut, incloent-hi:

• Pressió arterial alta, insuficiència cardíaca, diabetis, obesitat, depressió o ansietat, Problemes de la pell, com a acne o èczema, problemes menstruals
Si vostè ja té una condició de salut, l'estrès crònic pot fer que sigui pitjor.

Per aquest motiu és millor viure en tranquil·litat. Cuida el teu cos tant per dins com per fora

Publicat a Catalunya Optimista

 

 

 

 

Director i fundador:
Josep Maria Castells i Benabarre