Dimarts, 25 Octubre 2016 14:04

Smartvila:una eina més pels catalans

L’Ajuntament de Balaguer, a la comarca de La Noguera, ha anunciat aquest matí en el transcurs d’una roda de premsa la implantació al seu municipi d’smartvila, una innovadora aplicació per a dispositius mòbils i web.

Balaguer (amb una població aproximada de 16.500 habitants) esdevé d’aquesta manera la primera capital de comarca i el setè municipi català en oferir smartvila als seus ciutadans de manera totalment gratuïta.

La resta de consistoris que ja confien en smartvila són: Castellserà, Bellpuig, Vilanova de Meià, Nalec, Sant Joan les Fonts i Riudaura i properament s’hi sumaran poblacions de les Garrigues i el Segrià.

En paraules de Jordi Ignasi Vidal, Alcalde de Balaguer: “smartvila és una eina que ens permet dotar de modernitat la nostra agenda i apropar als ciutadans la informació cultural de la ciutat de manera ràpida i intuïtiva”. Vidal també ha volgut remarcar que “amb aquesta aplicació els balaguerins podran fer-se l’agenda a mida, ja que l’eina incorpora un sistema de filtrat per categories”.

Arnau Torrente, cap de l’equip de Comunicació d’smartvila, ha volgut destacat que “la potència d’smartvila recau en el fet que s’hi vagin sumant municipis. D’aquesta manera, l’usuari final tindrà la màxima informació concentrada en un sol punt”. Torrente ha volgut anotar que “smartvila arriba avui a Balaguer amb els mòduls agenda, avisos i serveis públics però en un futur molt proper podria incorporar, si així es decideix, els nous mòduls incidències i comerços”.

Sobre smartvila

smartvila és una eina creada amb la voluntat de que centralitzar tota la informació i la comunicació dels consistoris amb els seus ciutadans a través d’una innovadora aplicació d’ús intuïtiu i senzill que permet filtrar el contingut en funció de les preferències de l’usuari.

Més enllà d’un disseny fresc i d’uns mòduls ben estructurats, el que fa diferent smartvila a tot el conjunt d’aplicacions existents és la voluntat de formar una xarxa social de municipis per a que l’usuari tingui l’opció de rebre informació de tot allò que succeeix tant a la seva localitat com al seu entorn.

La creació d’smartvila sorgeix amb l’objectiu d’unificar tota la informació del territori en una únic punt d’accés que permeti l’usuari no haver d’instal·lar-se una aplicació per cada municipi del que estigui interessat.

smartvila és una eina oberta que surt al mercat amb quatre mòduls inicials i amb una clara voluntat de creixement que ajudi a fomentar la millora de la comunicació entre la ciutadania i l’administració.

L’aplicació mòbil smartvila s’ofereix als usuaris a través de les plataformes de distribució App Store i Google Play.

Amb smartvila, a més, l’usuari pot difondre la informació que trobi d’interès als seus perfils de xarxes socials o aplicacions de missatgeria mòbil.

Publicat a Catalunya Optimista
  • Obertament, amb la col·laboració de l’Obra Social “la Caixa” i  Janssen, ha presentat aquest matí  un estudi  sobre l’estigma que pateixen les persones amb trastorn mental que permet identificar per primer cop a Catalunya quines formes pren la discriminació per raó de salut mental.
  • L’estudi, que ha estat presentat  al Palau de la Generalitat pels investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona i Spora Sinergies, posa de manifest que:
  • A Catalunya la discriminació per raons de salut mental està molt estesa: un 80,1% de les persones amb trastorn ha estat discriminada per raó de salut mental i un 54,9% és discriminat bastant o molt freqüentment.
  • El tracte discriminatori afecta als principals àmbits de la vida: existeix a l’entorn laboral, l’educatiu, en l’atenció sanitària, en les relacions familiars, d’amistat i de parella.
  • Per fer front a l’estigma i el tracte discriminatori, l’opció majoritària de les persones (un 82,4%) és ocultar que tenen un trastorn.
  • La por a ser discriminades o vexades fa que les el 88,8% de persones amb trastorn mental deixin de fer activitats bàsiques en la vida, com ara treballar, estudiar,  fer esport o socialitzar-se.
Publicat a Catalunya Optimista

La llibertat de premsa, una de les bases de totes les democràcies modernes, és un pilar fonamental per garantir el dret a la informació dels ciutadans. L’accés a una informació diversa i de qualitat, que pugui reflectir múltiples opinions i generar un debat públic i en plena llibertat és imprescindible per al manteniment d’una societat lliure i plural.

Per altra banda, en un món globalitzat on els mitjans de comunicació exerceixen de transmissors de la cultura, qualsevol país que aspiri a mantenir la seva identitat cultural davant les nombroses influències externes ha de comptar amb un espai de comunicació propi, fort i consolidat. A Catalunya, a més, aquesta identitat cultural està estretament lligada a la seva llengua pròpia, la catalana, que cal protegir i fomentar en totes les àrees de la societat.

Sense la força de la iniciativa privada i l’empenta del teixit social i empresarial del país aquests objectius no es podrien assolir. Catalunya compta amb un sector privat de la comunicació sòlid i emprenedor, que contribueix dia a dia a la construcció i el manteniment de l’espai català de comunicació. El Govern de la Generalitat dóna suport a aquest sector recolzant els mitjans de comunicació catalans, per tal de garantir la seva continuïtat i la del seu important paper com a garants del dret a la informació de tots els ciutadans i la consolidació de la identitat nacional del país. 

El govern català tracta de potenciar la edició de diaris en llengua catalana , així com la creació de pàgines web i les emissions de ràdio i de televisió en l'idioma cooficial. Com en molts casos aquests projectes són deficitaris, la Generalitat els subvenciona amb diners públics .

Per exemple, el 2015 va atorgar 810.719,99 euros per distribuir exemplars en català de La Vanguardia ; 463.987,34 per El Periódico de Catalunya ; El Punt Avui va rebre 457.496,32; i el diari Ara , 313.495,25 euros.

El desconeixement de les ajudes de la Generalitat ha fet aquest repartiment desigual. Si s'eliminen aquestes quantitats desorbitades de diners invertides en diaris de paper, es podria arribar a subvencionar tots els mitjans d'una manera més igual i justa. Mitjans com El Mercadal denunciem la situació actual de monopoli i creiem que al monopoli hi hem de poder competir tots, i també si som optimistes.

 El paper està en desús però encara genera molts diners. Cal apostar fermament pel digital, i otorgar subvencions a tots els emprenedors d'iniciatives de comunicació a la xarxa que fomentin els valors humans, l'ètica, la filosofia i el respecte cap als demés. Això és la cultura.

 

 

 

Publicat a Catalunya Optimista

Tres de cada quatre espanyols consumeix porno de forma regular.Així ho revela un recent estudi elaborat perPornhub, un dels principals portals per a adults del planeta en què, a més, es col·loca al nostre país entre els majors consumidors de cinema per a adults del món.

L'estudi també posa de manifest una altra realitat:el consum d'aquests continguts va clarament a l'alça a Espanya.La raó d'aquest increment gradual sembla estar relacionada amb l'alliberament en el nostre cervell -durant el visionat de cinema X d'una substància com la dopamina, la presència, igual que succeeix amb el consum de substàncies com l'alcohol i les drogues, ens porta a desitjar la repetició d'aquesta sensació plaent, una i altra vegada.

El consum habitual de pornografia s'acostumaria a poc a poc al nostre cervell a la presència d'aquests nivells de l'hormona del plaer, i necessitaríem cada vegada més temps de visionat per poder mantenir el nivell d'excitació.Una conclusió que ja va donar suport, fa uns anys, la psicòloga clínica i codirectora de l'Institut de Sexologia de Barcelona, Carme Sánchez a EL MUNDO.

Aquest cercle viciós posaria de manifest, segons una investigació publicada a la revista JAMA Psyhchiatry, que els consumidors de pornografia acaben per desenvolupar menys matèria gris al cervell, si bé cal subratllar que els científics encara no s'han posat d'acord en relació a les conseqüències mèdiques que té el visionat de continguts per a adults de manera patològica.

Una de les dades més alarmants en relació al consum de porno al món és el que posa de manifest que un de cada deu visitants a les pàgines web amb contingut pornogràfic té menys de deu anys i un de cada tres nens entre 10 i 14 anys visita aquest tipus de pàgines de manera regular . Edats en què la personalitat d'aquests menors no està formada i que podria alterar de manera significativa la seva posició sobre la pornografia i les relacions sexuals de manera greu.

Possiblement si tinguessim un món més liberal i de ment oberta on el sexe real es practiqués més sovint no caldria recòrrer a aquestes webs ni als telèfons eròtics que s'enriqueixen a base de la frustració de molts amants del sexe deseperats que no troben el que busquen.

Publicat a Catalunya Optimista
 
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha afirmat avui, durant el XXXVI Concurs de Castells de Tarragona, que“els castells demostren que els catalans som capaços de fer allò que sembla impossible”. “Per tant, quan algú veu que un poble és capaç de fer això, segur que es creu que anem de veres quan diem que volem fer coses molt complexes, com, per exemple, assolir un estat independent”, ha conclòs.
 
El cap de l’Executiu ha fet aquestes declaracions en una entrevista al programa El Suplement, de Catalunya Ràdio, des de la Tarraco Arena Plaça, on se celebra aquesta edició del Concurs, que aplega les 12 millors colles del país. Preguntat pel conductor del programa, Ricard Ustrell, sobre si és més difícil aixecar un castell de deu pisos o convocar un referèndum acordat amb l’Estat, Carles Puigdemont ha dit que “sens dubte, el castell”, i ha explicat que “un referèndum acordat amb l’Estat és molt difícil, però no depèn del treball en equip que ha de fer un castell, sinó simplement d’una mica de compromís democràtic”.
 
En aquest context, el president ha fet notar que “la pinya ja la tenim”, perquè“aquest país està en marxa i fa cinc anys que fem una pinya impressionant”.  I ha afegit que el que cal “és una cosa molt senzilla: compromís democràtic”. “Un castell és molt més difícil que això”, ha afirmat. Carles Puigdemont també ha assenyalat que els castells “són una bona metàfora del país, és fan per culminar-los, per poder-los descarregar, i quan cau un sempre s’ha d’aixecar un altre”.
 
En un altre moment de l’entrevista, el cap del Govern ha subratllat la importància del fet casteller per donar a conèixer el país, i ha posat en relleu que “en una societat audiovisual i global com la nostra, ens pot estar veient molta gent de l’altra punta del món, gent que no en té ni idea  de castells ni de què existia una cosa que és Catalunya, i que amb això en poca estona se’n fa una idea de quina mena de poble som”.
 
Han acompanyat al cap de l’Executiu la presidenta del Parlament, Carme Forcadell; el vicepresident del Govern, Oriol Junqueras; la consellera de la Presidència, Neus Munté; el conseller d’Interior, Jordi Jané; l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros; el secretari general de la Presidència, Joaquim Nin, i el delegat del Govern a Tarragona, Òscar Peris, entre d’altres.
Publicat a Catalunya Optimista

 

 

 

 

Director i fundador:
Josep Maria Castells i Benabarre